El diagnòstic de càncer ho canvia tot. Pensar “tinc càncer” fa que s’aturi la vida quotidiana. Per descriure-ho d’alguna manera, és com entrar en un túnel on, de cop, tot és fosc i desconegut. No saps cap a on anar. És una situació que supera la capacitat de solucionar els problemes de la vida diària. Però de mica en mica, els ulls s’aniran acostumant a la foscor i començaràs a veure el camí.
Què puc fer si tinc càncer
Les reaccions emocionals
Si t’han diagnosticat un càncer, o un tumor, o t’estan fent proves i creus que et poden donar aquesta notícia, qualsevol reacció que tinguis es pot considerar normal. És comprensible que ho visquis amb por, ràbia, tristesa o incertesa. Aquests sentiments es poden barrejar entre ells, i combinar-se, a estones, amb l’optimisme o l’esperança.
Algunes persones en plantejar-se que tenen càncer se senten soles. Encara que estiguin acompanyades. Altres estan segures que es tracta d’un error, i que no tenen la malaltia. O pensen que, en realitat, això li està passant a una altra persona. Hi ha qui ho assumeix amb tranquil·litat i sense una gran preocupació.
També és habitual que vinguin preguntes al cap: Per què a mi? Hi ha tractament? Em cauran els cabells? Com ho explicaré a la família i als amics? Com canviarà la meva vida?
Algunes pautes per començar
Hi ha coses que pots fer i que poden ajudar en el primer moment:
- Dona’t permís a tu mateix/a per tenir aquestes reaccions. Són absolutament normals.
- Fer-te a la idea que tens una malaltia oncològica pot ser un procés lent. Pren-te el temps que necessitis.
- Pren-te el teu temps, també, per començar a fer servir l’expressió “tinc càncer” en veu alta. És normal que no et sentis preparat/da per fer-ho des del primer moment.
- Quan sigui possible, ajorna les decisions importants, aquelles que s’han de prendre amb serenitat: demanar una hipoteca, canviar de feina, etc. Ja tindràs temps per pensar-hi.
- Demana ajuda a les persones del teu entorn, quan la necessitis. Pots demanar que t’acompanyin al metge, que es facin càrrec dels nens, o pots demanar quedar-te sol/a una estona. El que tu vulguis.
- Fes al metge totes les preguntes que tinguis. Encara que a aquesta pàgina hi ha informació general sobre el càncer, el teu metge és qui coneix la teva malaltia i les teves circumstàncies personals. La informació que hi ha a internet no sempre serà útil per a tu.
Com et puc ajudar des de Psicologia en Càncer
Com a psicòleg que treballa en el camp de la psicooncologia et puc ajudar a resoldre aquests problemes o situacions:
- Afrontar el diagnòstic i adaptar-te al tractament
- Gestionar i normalitzar les reaccions emocionals: ràbia, tristesa, ansietat, depressió, desesperança…
- Fer front als possibles canvis en l’imatge corporal i en l’autoestima
- Manejar les pors relacionades amb el futur
- Mantenir el benestar i la qualitat de vida tant com sigui possible
- Solucionar problemes de comunicació amb la parella, la família o els amics
- Mantenir una bona relació amb l’oncòleg
- Recuperar la normalitat després de la malaltia
- Afrontar moments o decisions difícils
- Acompanyar-te durant l’etapa del final de la vida i el dol, si arriba aquest moment
- Atendre la teva família per ajudar-la a gestionar el patiment, en qualsevol moment del procés.
Alguns articles per orientar-te
Al blog de Psicologia en Càncer hi trobaràs alguns articles que et poden ajudar:
La curiositat morbosa en càncer
5 metàfores per explicar el càncer
El dia a dia per una persona amb càncer
Afrontar el diagnòstic de càncer
