Tipus i estadístiques del càncer de bufeta

El càncer de bufeta és el tumor que apareix a la bufeta de l’orina, l’òrgan del nostre cos que recull l’orina procedent dels ronyons i l’acumula fins el moment de la seva eliminació. Se subdivideix en 3 tipus:

  • Carcinoma de cèl·lules transicionals (carcinoma urotelial): Representa la immensa majoria dels tumors de bufeta, una mica més del 90%. Les cèl·lules urotelials o transicionals poden canviar de forma a mesura que la bufeta s’omple (és un òrgan flexible).
  • Carcinoma de cèl·lules escamoses: Suposa tan sols el 2% dels càncers de bufeta. Comença a les cèl·lules en forma de capa que fan de revestiment de l’òrgan.
  • Adenocarcinoma: Abarca al voltant del 2% dels càncers de bufeta. S’inicia a les cèl·lules que produeixen líquids que es barrejaran amb l’orina.

Estadístiques del càncer de bufeta - Psicologia en CàncerA nivell mundial el càncer de bufeta és el novè més diagnosticat, arribant a 430.000 persones el 2012. La supervivència a 5 anys, és a dir, la proporció de persones que continuen vives 5 anys després del diagnòstic (valor de referència per la comunitat científica) és del 78%. Representa aproximadament el 3,5% de tots els càncers de tot el món i es diagnostica amb més freqüència als països desenvolupats. Apareix pràcticament sempre a partir dels 45-50 anys d’edat.

Prevenció del càncer de bufeta

El principal factor de risc perquè es desenvolupi un tumor a la bufeta és el tabaquisme. Prop del 75% dels casos es deuen al fet de fumar. L’altre 25% correspon a les anomenades exposicions ocupacionals: materials industrials com la goma o el cuir. També es pot deure a líquids de la indústria metal·lúrgica i aigües contaminades amb arsènic o amb el paràsit Schistosoma (especialment freqüent al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient).

Símptomes del càncer de bufeta

El símptoma més rellevant és la presència de sang a l’orina, que es produeix en el 70% de persones amb la malaltia. Això no vol dir que l’aparició de sang a l’orina indiqui que hi ha càncer. Moltes altres patologies poden produir aquest símptoma, com les infeccions d’orina que se solen tractar amb antibiòtics. Altres símptomes estan relacionats amb el moment d’orinar: es pot produir dolor o sensació de cremor, o fer-ho amb menys força del que és habitual.

Si apareix algun d’aquests símptomes cal anar al metge el més aviat possible.

Diagnòstic del càncer de bufeta

No hi ha proves de detecció precoç i quan apareixen els símptomes el tumor es pot haver disseminat. Les proves que es fan per detectar-lo inclouen:

  • Anàlisi d’orina: Permet descartar una infecció benigna d’orina, així com alertar de la presència de tumors a qualsevol punt del tracte urinari: ronyons, uretra o bufeta. A l’orina es busquen restes de cèl·lules canceroses (citologia).
  • Ecografia: És una prova indolora, no invasiva i de resultats immediats. Permet veure la mida i la forma de la bufeta des de l’exterior. Tambié orienta sobre la presència de metàstasis.
  • Cistoscòpia: Observació de l’interior de les vies urinàries i la bufeta amb l’ajut d’un tub que s’introdueix per l’uretra. També facilita agafar una mostra de teixit que s’analitzarà posteriorment (biòpsia). No és una prova dolorosa, però pot produir molèsties.
  • Biòpsia: Consisteix en l’anàlisi d’una cèl·lula de la bufeta per buscar-hi anomalies i detectar si és cancerosa.

Diagnòstic del càncer de bufeta - Psicologia en CàncerSi es confirma el diagnòstic de càncer les proves s’orienten a estudiar si la malaltia s’ha estès, a través d’una anàlisi de sang, un escàner o TAC -que permet observar si hi ha hagut invasió local o regional- i una radiografia de tòrax -per buscar metàstasis als pulmons-. Si hi ha sospites que es pot haver estès a altres parts del cos es fa una ressonància magnètica i una gammagrafia òssia (per buscar metàstasis als ossos). Cap d’aquestes proves resulta dolorosa, però poden provocar molèsties per sorolls (en el cas de la ressonància magnètica) o per haver de beure un líquid anomenat contrast per facilitar la observació dels ossos (en el cas de la gammagrafia òssia).

Tractament del càncer de bufeta

El tractament del càncer de bufeta dependrà de l’estadi en que es trobi el tumor.

  • Estadi 0 (només afecta l’interior de la bufeta): Se sol eliminar aquesta capa amb cirurgia, fent una resecció transuretral. Com que en alguns casos el tumor es pot reproduir, després de la intervenció quirúrgica i unes quantes vegades al llarg d’algunes setmanes es realitza un procés anomenat instil·lació. Amb la instil·lació es posen unes gotes de quimioteràpia, a nivell local, per acabar d’eliminar les cèl·lules canceroses.
  • Estadi 1 (afecta les parts interiors i intermitja de la bufeta): El tractament és semblant al de l’Estadi 0, però en algunes ocasions s’hi afegeix una cistectomia o extirpació de la bufeta. Això es fa si el tumor, tot i ser superficial, és extens, o si es creu que té una alta probabilitat de reproduir-se. També s’extirpen alguns òrgans del voltant per precaució. Per exemple la vesícula seminal i la pròstata (en els homes) o els ovaris i l’úter (en les dones). Després de la cistectomia l’orina es recull amb un catèter que la porta a una bossa situada a l’exterior del cos (urostomia). De tota manera cada cop es tendeix més a evitar, tant com es pugui, la cistectomia. Els metges prefereixen utilitzar altres tractaments, prèviament, si és possible.
  • Estadi 2 (afecta la capa muscular que envolta la bufeta): Es combina la cistectomia amb la quimioteràpia (prèvia o simultània) o amb la radioteràpia. Els productes de quimioteràpia més utilitzats són el cisplatí, la vinblastina i el metotrexat. La quimioteràpia és un tractament sistèmic: afecta tot el cos. La funció de la quimioteràpia és eliminar les cèl·lules que es reprodueixen més de pressa, que són les del tumor. Les cèl·lules sanes també es veuen afectades, encara que en menor mesura. Això és el que explica la presència d’efectes secundaris. La radioteràpia, per contra, és un tractament local.
  • Estadi 3 (surt de la bufeta i afecta òrgans veïns, com la pròstata o la vagina): Les pautes de tractament són semblants a les de l’Estadi 2.
  • Estadi 4 (afecta els ganglis limfàtics i pot haver produït metàstasis als ossos, al fetge o als pulmons). A aquest estadi el tractament sol ser pal·liatiu, i inclou quimioteràpia, cistectomia -si no s’ha fet prèviament- i radioteràpia. El tractament pal·liatiu vol dir que s’orienta a controlar els símptomes, degut a que la malaltia s’ha estès tant que no es contemplen possibilitats de curació. Però en algunes ocasions encara es pot buscar l’eradicació de la malaltia en Estadi 4.

Les sessions de quimioteràpia són per via intravenosa i es fan cada 3 o 4 setmanes. Uns dies després de cada sessió és quan poden aparèixer els efectes secundaris, encara que no ho fan sempre. Aquests símptomes inclouen caiguda dels cabells, vòmits, diarrea, llagues a la boca, o fatiga. L’oncòleg pot receptar alguns medicaments que ajudaran a disminuir la intensitat d’aquestes reaccions adverses.

Abans del cicle de quimioteràpia següent es fa una anàlisi de sang. Es comprova si hi ha algun dèficit, per exemple de glòbuls blancs o de plaquetes. En aquest cas caldria recuperar els nivells normals abans de tornar a rebre la quimioteràpia. Si això passa la dosi que toca es pot postposar uns dies.

La radioteràpia en el càncer de bufeta pot ser interna o externa. A la interna s’introdueixen unes petites barres amb radioactivitat en contacte amb el tumor. La radioactivitat impedeix que les cèl·lules es puguin reproduir. L’externa es realitza amb unes màquines de raig X especials. El procediment sol durar pocs minuts, però es fa pràcticament cada dia durant algunes setmanes.

Evolució i pronòstic

En general, en el càncer, el pronòstic depèn en gran mesura de en quin moment s’ha detectat la malaltia. Quan es detecta a temps el pronòstic sol ser millor. El càncer de bufeta no permet un pronòstic gaire favorable perquè sovint quan es detecta ja ha fet metàstasis. Per tant, amb la malaltia avançada les opcions curatives poden ser escasses. Per això és important acudir al metge tant bon punt s’observen els primers símptomes.

Les metàstasis d’un tumor primari de bufeta solen anar, prioritàriament, als ossos, al fetge i als pulmons. En aquest punt és quan el tractament esdevé pal·liatiu.

Psicologo Barcelona Manresa

Impacte psicològic del càncer de bufeta

Si li han diagnosticat un tumor o un càncer pot tenir reaccions com incredulitat, por, ansietat, tristesa, depressió, ràbia, etc. És normal respondre d’aquesta manera, ja que es tracta d’una malaltia greu i aquesta reacció és la manera que té una persona d’adaptar-s’hi i d’encaixar la notícia. També pot necessitar temps per aprendre a fer front al tractament i a les seves conseqüències. L’impacte de la malaltia en l’entorn social i familiar i el canvi de l’autoconcepte que implica també volen temps per adaptar-s’hi. És bo que es doni permís a vostè mateix/a per plorar, per estar trist/a o enfadar-se. Fins i tot davant d’alguns consells de l’entorn sobre “ser fort” o “ser optimista perquè tot anirà bé“. La família de la persona afectada també pateix, i necessita les mateixes atencions.

Si li han fet una cistectomia radical (extirpació de la bufeta) li canviarà la via d’evacuació de l’orina. A través d’un orifici l’orina es recollirà a una bossa, que cal anar buidant periòdicament. Cal temps per acostumar-s’hi, i pot tenir una certa por de que la bossa s’obri i hi hagi un escapament. També pot pensar que els altres notaran que porta aquesta bossa sota la roba. Cal dir que les bosses són molt segures i estan dissenyades per permetre una vida relativament normal. Li permetran portar tant roba ampla com estreta, fer activitat física, anar a la platja, etc. El personal d’infermeria s’encarrega d’explicar-li com es canvia la bossa.

De vegades també cal fer front a mirades curioses, preguntes indiscretes o que només pretenen satisfer una curiositat morbosa. És vostè qui decideix què explica i a qui ho explica, i està en el seu dret de donar la informació que vulgui a qui vulgui.

Una altra de les conseqüències, si també li han hagut de fer una prostatectomia (extirpació de la pròstata) és la possible disfunció erèctil. En aquest cas cal replantejar la visió que es té de la sexualitat i aprendre a deslligar-la de l’erecció. La sexualitat inclou molts elements pels quals no és necessària una erecció, com els petons, les carícies o els jocs. Qualsevol pràctica que permeti obtenir plaer físic pot ser sexual per si mateixa. En tot cas és molt important la comunicació amb la parella, i confiar en un professional de la sexologia si es creu convenient.

Psicòleg càncer Manresa i Barcelona

Si el càncer avança i els metges veuen que la cura no és possible, no significa que ja no hi hagi res a fer. Se’l pot acompanyar a vostè i a la seva família, i intentar destinar el temps restant a fer aquelles coses que vol fer: tancar temes econòmics o familiars, visitar llocs o persones, deixar un llegat pels fills o els néts, etc. Molts pacients es queden més tranquils si han pogut fer un treball de repàs vital que els permeti concloure que la seva vida ha tingut un sentit. També es pot preparar el dol a nivell personal o familiar.

El tractament pal·liatiu s’orienta a controlar els símptomes físics i psicològics (dolor, angoixa, etc) i a garantir que la intervenció terapèutica es fa preservant la comunicació entre professionals, pacient i família, i garantint la dignitat de la persona a l’hora de prendre decisions. Es tracta d’una intervenció multidisciplinar en la que intervenen professionals que treballen coordinadament: metges, infermeres, psicòlegs, treballadors socials, etc.

Avenços mèdics i científics

Els últims anys es comença aplicar una nova forma de tractament en alguns tipus de càncer, incloent el de bufeta: la immunoteràpia. La immunoteràpia consisteix en introduir al tumor una bactèria atenuada, de manera que no pugui causar danys, però que estimula i activa el sistema immunitari per tal que lluiti contra el tumor.

Amb el càncer de bufeta s’ha provat, per exemple, el bacil de Calmette-Guérin (conegut com la vacuna contra la tuberculosi). S’aplica localment a on es localitza el tumor, provocant una resposta massiva del sistema immunitari: aquest lluita contra el bacil, perquè l’identifica com un agent extern, i amb aquesta acció també acaba destruint les cèl·lules tumorals. És un tractament que se suma a la resta d’estratègies terapèutiques.

Notícies relacionades

La immunoteràpia demostra eficàcia contra el càncer de la bufeta metastàsic.

Estats Units aprova la immunoteràpia per al càncer a la bufeta.

Nou fàrmac per combatre el tumor de bufeta avançat.


Aquesta informació s’ha elaborat amb fonts obtingudes de la Sociedad Española de Oncología Médica, Associació Espanyola Contra el Càncer, National Cancer Institute, International Agency for Research on Cancer, i aportacions pròpies de l’experiència professional en Psicooncologia

Si et vols posar en contacte amb mi de manera privada i confidencial, pots fer-ho per aquestes vies:

Telèfon (+34 644298759)

Teléfono psicólogo manresa

WhatsApp (Accés directe a un click)

Xat (Accés directe a un click)

Chat directo psicólogo manresa barcelona

E-mail (Accés directe a un click)

psicoterapia por email