El càncer ho canvia tot. I una de les coses que noten més les persones després del diagnòstic són els canvis en el dia a dia: els horaris, les rutines, les activitats, etc. Això contribueix a accentuar la sensació d'”estar malalts”, encara que es trobin bé. Parlem de com canvia el dia a dia en les persones amb càncer i de com es pot recuperar, almenys en part, la qualitat de vida perduda.
Com afecta el càncer el dia a dia
El dia a dia per una persona amb càncer és molt diferent del que tenia aquesta mateixa persona abans del diagnòstic: la vida passa a girar al voltant del tractament, les visites a l’hospital es fan freqüents (perquè es visiten diferents professionals de la salut en diferents dies), i cal adaptar els horaris i les rutines.
El tractament amb quimioteràpia obliga a anar a l’hospital amb certa freqüència, depenent de cada persona. A més a més el dia abans se sol demanar una altra visita a l’hospital per fer una anàlisi de sang, amb la qual es vol comprovarar si la sessió de quimioteràpia que toca es pot fer amb normalitat. Després d’haver fet la sessió és freqüent passar uns quants dies amb un cert malestar pels efectes adversos d’aquest tractament. Cal aclarir que això no passa sempre, ni amb la mateixa intensitat ni amb els mateixos símptomes. I que, en qualsevol cas, hi ha medicaments que ajuden a pal·liar aquests efectes.
Si et tractament es fa amb radioteràpia les visites a l’hospital són diàries, malgrat que el tractament només dura uns minuts cada cop. Haver d’anar cada dia a l’hospital també altera el dia a dia perquè dificulta fer plans, sobretot si el centre sanitari es troba lluny de casa. En aquest cas els efectes adversos solen ser més lleus.
De vegades canvien els hàbits alimentaris, sobretot si el tractament provoca nàusees, vòmits o aftes a la boca. I sol aparèixer fatiga, que complica fer les activitats del dia a dia. El son també es pot veure alterat, de vegades per les preocupacions relacionades amb el càncer. També hi ha medicaments, a banda de tècniques psicològiques, que ajuden a reduir tots aquests símptomes.
A més a més els temps d’espera de resultats de proves mèdiques poden afegir ansietat i confusió i dificultar el ritme normal i el descans.
De tota manera hi ha marge per recuperar qualitat de vida, amb coses que podem fer des de casa o des de qualsevol lloc. I si l’estat físic i psicològic ho permeten podem aprofitar per fer coses que, normalment, no podríem fer.
Les persones amb càncer també poden millorar el seu dia a dia
De vegades sentim discursos positivistes, de Mr Wonderful, que vénen a dir que el malestar és una qüestió d’actitud. Són discursos que s’allunyen clarament de la realitat. I que, fins i tot, poden fer que una persona se senti culpable pel fet de trobar-se malament. No formen part de la meva pràctica.
Com a professional he vist persones intentant forçar-se elles mateixes a estar bé, com si fos un deure. Com una roda que gira al fang a tota velocitat mentre el cotxe no es mou. Aquesta manera no funciona. La que sí que funciona és la d’escoltar el propi cos i provar canvis petits, propers i factibles.
Una manera de fer més suportables les dificultats del dia dia a per una persona amb càncer és gaudir dels bons moments. Hi són, encara que la preocupació ens faci més difícil veure’ls. Aquests són els moments que, a més a més d’aportar calma, ens permetran oblidar que estem malalts durant una estona.
Gaudir dels bons moments té a veure amb com els percebem. Normalment tenim un estil de vida basat en la rapidesa, en que ens costa concentrar-nos pels molts estímuls que criden la nostra atenció (alarmes, llums, timbres, WhatsApp, etc). Fem les coses sense ser-ne conscients perquè quan les estem fent ja pensem en el que haurem de fer després.
Ens llevem pensant en la dutxa. Ens dutxem pensant en què ens posarem per vestir-nos. Ens vestim pensant en l’esmorzar. Esmorzem pensant en la jornada que tenim al davant. Passem la jornada esperant tornar a casa. I quan arribem a casa ja pensem en el dia següent. Ens ha passat el dia i ni ens n’hem adonat.
Però si fem cada cosa concentrant-nos en aquest moment i en el sentiment que ens produeix, ens ajudarà a oblidar la resta i viure aquest moment com l’única cosa que importa.
Canvis petits, propers i factibles
- En despertar-te al matí, fes estiraments. Gaudint de la sensació que produeix.
- Dutxa’t pensant només en la dutxa. Concentra’t en la sensació de l’aigua baixant pel teu cos, l’aroma del gel de bany, etc. Això no significa que hagis de dedicar més temps a la dutxa; només que el temps que hi dediquis, encara que siguin 5 minuts, et centris en aquesta activitat.
- Vesteix-te pensant en com estaràs més còmode i com t’agradaràs més a tu mateix/a. De que ets guapo/a no n’hi ha cap dubte.
- Pren-te el cafè tancant els ulls, lentament, gaudint del seu sabor i de la seva olor. Fes-ho com a part d’un esmorzar complet, que inclogui una peça de fruita.
- Dedica’t a les teves activitats (laborals, de la llar, etc) pensant en com ajudes als altres o com t’ajudes a tu mateix/a. Si pots, posa música. I si també pots, canta.
- Quan hagis de fer alguna cosa que no t’agrada, pensa en el motiu. Encara que no et vingui de gust, segur que té un sentit fer-ho. Per exemple, el tractament del càncer és per curar-te o per recuperar la qualitat de vida, i et dóna l’oportunitat de conèixer gent en una situació semblant a la teva, i de compartir experiències. Fins i tot pot sorgir un grup d’amistat per mantenir el contacte quan hagis acabat el tractament.
- El temps que es passa amb els demés sol ser molt agraït. Es pot parlar de qualsevol cosa (fins i tot del càncer, si us vé de gust) o fer el que vulgueu en aquell moment.
- I el temps que una persona passa amb ella mateixa també és dels més importants. Llegir un llibre, anar al cine, passejar, escoltar música, etc. Sense donar explicacions a ningú. És el teu moment i tens dret a gaudir-ne al màxim.
- Pregunta als professionals de la salut com pots reduir els efectes secundaris del tractament. Encara que això allargui el temps que passes a la consulta.
- Dóna’t permís a tu mateix/a per estar malament quan el cos t’ho demani. La ràbia, la tristesa o la por són sentiments normals. Igualment, dona’t permís per riure.
A més a més de viure cada moment concentrant-t’hi plenament (el que en anglès s’anomena Mindfulness), el temps que hi dediquis no el dedicaràs a pensar en allò que et preocupa, perquè el cervell no pot estar pensant dues coses alhora. Prova-ho!
Aconseguir aquesta capacitat de gaudir de les petites coses quan s’està preocupat per alguna cosa com una malaltia greu requereix temps i entrenament. Al principi pot semblar que no podrem, o que és massa difícil. Però amb la pràctica es pot aconseguir.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris