Aquest és un article convidat, escrit per Ángel López, de Múrcia. L'Ángel em va explicar la seva història i li vaig proposar explicar-la al món, com una de les moltes maneres que hi ha d'afrontar el càncer de testicle i altres malalties oncològiques. Tots els estils d'afrontament són igual de vàlids, des de no fer res o aïllar-se en la soletat, fins a convertir l'experiència en un impuls per a canviar la pròpia vida. L'Ángel va escollir posar en marxa el seu propi negoci.
Les notícies falses o fake news sobre el càncer són informacions no contrastades que s'escampen fàcilment a través de la xarxa, i que conviuen amb les notícies verídiques. Els creadors de fake news busquen la seva difusió per a crear estats d'ànim o estats d'opinió determinats, i poden posar en risc la salut de les persones amb càncer.
El 68% de pacients de Psicologia en Càncer són dones i només el 32% són homes (tot i que la malaltia és més probable en el sexe masculí que en el femení). Aquestes proporcions són molt semblants en altres serveis de Psicologia, públics i privats. En els homes encara hi ha una certa reticència a acudir a aquests professionals. Aquest article és per a explicar els avantatges que pot tenir per als homes amb càncer anar al psicòleg.
Moltes persones que tenen o han tingut càncer voldrien trobar parella, però tenen por que la malaltia els sigui un impediment. Es pregunten coses com "Em voldran?" o "Quan li he d'explicar que he tingut càncer?". Són pors raonables, encara que l'experiència diu que no és més difícil que conèixer algú sense haver tingut la malaltia. Aquest article parla del fet de trobar parella després del càncer.
El càncer és tant present a la nostra societat que tothom en parla. Ens hi referim directament, amb eufemismes, amb metàfores i en parlem sense anomenar-lo. El llenguatge que utilitzem en relació a l'oncologia contribueix a modificar la imatge que tenim del càncer. Per això és important tenir cura de les paraules que utilitzem i de com les utilitzem.