Com afrontar el diagnòstic de càncer? L’impacte que es produeix quan el metge dóna aquesta notícia a algú és devastador. Es paren tots els pensaments i s’esvaeixen els plans que s’havien fet pel mateix dia, o per uns mesos després. Venen al cap paraules com “mort” o “quimioteràpia”, o preocupacions per com això afectarà l’autoimatge, i per la família (sobretot pels fills).

Un diagnòstic de càncer sempre és difícil d’afrontar

Afrontar el diagnòstic de càncer a Manresa i Barcelona - Psicologia en CàncerLa manera de reaccionar pot variar molt, i no n’hi ha una que sigui més correcta que una altra; cada persona té la seva. Però aquesta reacció dependrà d’alguns factors, com la manera que tingui el metge de donar el diagnòstic, o com s’hagi reaccionat davant de males notícies en el passat.

La majoria de metges expliquen el diagnòstic tant delicadament com poden, assegurant que faran tot el possible per lluitar contra la malaltia i que el/la pacient està acompanyat/da en tot moment. Aquest vídeo demostra, amb tocs d’humor, com NO s’ha de comunicar un diagnòstic de càncer. És extret de la pel·lícula “Witt: estimar la vida”. Afortunadament escenes com aquesta es veuen cada cop menys a la vida real.

La manera com es dóna la notícia facilitarà o dificultarà l’establiment de la confiança amb el metge i, confiar en el metge és un aspecte fonamental, perquè ajuda a enfrontar-se a la malaltia amb més seguretat.

En el moment de rebre la notícia, algunes persones estan una estona en xoc. Això vol dir que estan tant centrades en el que els han dit que deixen d’atendre el que passa al seu voltant: no escolten el que els diuen, resten amb la mirada perduda, etc. Per tant és important anar a aquesta visita acompanyat d’un familiar o amic, per poder escoltar i apuntar-se les explicacions del metge, i fer les preguntes necessàries, ja que el pacient pot tenir dificultats per fer-ho per ell mateix.

Com es pot fer una mica més fàcil aquest moment

Diagnòstic de càncer a Manresa i Barcelona - Psicologia en CàncerEn sortir del metge amb un diagnòstic de càncer és possible que l’afectat no vulgui anar a casa, per evitar haver de parlar del càncer amb els fills o amb la resta de la família: pot ser que vulgui estar unes hores passejant abans de tornar a la llar. És una reacció normal, i respectar-la ajudarà a fer els passos següents, que de ben segur seran molt difícils. És important que cada persona trobi el moment adequat per parlar amb els familiars, i pugui fer-ho amb calma i amb temps. Les reaccions de la família també poden ser de molts tipus, però en general contribueixen a que, tard o d’hora, es pugui encaixar la mala notícia. La família és, habitualment, la principal font de suport.

Una altra pregunta que es fan moltes persones és si s’ha de dir a la resta de gent, o és millor mantenir-ho en secret. Fa uns anys l’estigma que generava el càncer era molt fort: tenia un rebuig social molt important. Actualment està més acceptat, cosa que contribueix al suport social necessari. Però explicar-ho o no als veïns i amics, o a la feina, continua depenent de cada persona. N’hi ha que tenen por de les preguntes indiscretes o la curiositat morbosa. En tot cas el dret de mantenir-ho en secret, si es vol, també mereix ser respectat.

I què podem fer per reduir la por i el malestar? Podem buscar suports a l’entorn, intentar mantenir les activitats normals tant com es pugui (és clar que hi haurà canvis d’horaris i de rutines, i que caldrà fer visites freqüents a l’hospital), i és important prendre, amb tranquil·litat, les decisions que facin falta. Però el principal és donar-se temps, perquè assumir aquesta notícia no és fàcil i no tothom pot fer-ho en pocs dies.

També recomano donar-se permís a un/a mateix/a per sentir-se malament, trist, enfadat, amb ganes de plorar, etc. Aquestes emocions poden aparèixer una a una, o totes alhora. Hi haurà persones que, amb tota la bona intenció, ens poden dir “Va, que has de ser fort/a perquè la teva família no s’enfonsi. Ja veuràs com no és res!“. Però sentir-se malament davant d’una mala notícia com un diagnòstic de càncer és normal i no hi ha necessitat de justificar-se’n. Si el cos demana plorar o espantar-se, negar-s’hi farà augmentar el malestar.

I, finalment, recordar que és molt important el suport de la família i els amics i que, en cas que no sigui suficient, es pot comptar amb l’ajuda professional del metge o d’un psicooncòleg, o bé d’un guia espiritual o religiós si és d’acord amb les creences de cadascú.

Et pot interessar: 10 beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer

This Post Has 6 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.