Sobre mi

LA PSICOONCOLOGIA

Viure de prop un càncer o qualsevol tipus de malaltia oncològica significa enfrontar-se a molts canvis i dificultats. Aquestes dificultats poden tenir solució -o poden ser més fàcils de gestionar- amb la formació i l’experiència professional d’un psicòleg especialista en càncer. L’ajuda es pot centrar en afrontar els canvis de rutina o parlar del càncer amb els fills i la família. També és útil per reduir els síntomes d’ansietat i/o depressió, millorar l’estat d’ànim…

A Psicologia en Càncer et pots beneficiar de la meva llarga experiència en psicooncologia. Disposes del lloc i l’oportunitat per parlar dels temes que no vols o no pots parlar amb ningú més per no causar preocupacions al teu entorn o perquè no saps com fer-ho. Amb garantia de plena confidencialitat.

Ho pots fer amb la comoditat que suposa evitar les llistes d’espera i la massificació. Escollint entre diverses modalitats a l’hora de fer les visites. Atenc a les consultes a Manresa i a Barcelona, a domicili, per Skype o per correu electrònic.

Què és la Psicooncologia

La Psicooncologia és l’especialitat de la Psicologia centrada en les reaccions emocionals i l’adaptació de les persones que tenen càncer i dels seus familiars. Contribueix a fer que l’experiència del càncer sigui més fàcil de portar. També presta atenció, formació i ajuda psicològica als professionals de l’oncologia. En el camp de la recerca estudia els factors de risc i de protecció que influeixen en el càncer i la seva mortalitat.

Els càncers són malalties cròniques i greus, que requereixen un tractament específic i adaptat a cada persona.

L’ajuda psicològica a les persones amb càncer, familiars i amics es pot rebre en qualsevol moment de la malaltia. Des del diagnòstic i el tractament, fins a la recuperació, o el dol i el final de vida si s’arriben a produir. També pot ser d’utilitat per recuperar la vida normal un cop acabat el tractament.

Al llarg de tot el procés el psicòleg especialista en càncer ajuda a entendre i gestionar les reaccions emocionals que es produeixen. Aquestes reaccions poden afectar tant la persona que té la malaltia com les del seu entorn. Les emocions més habituals són la tristesa, la desesperança, la ràbia, la por i les dificultats de comunicació amb la família i persones pròximes. Però també són freqüents, alternant-se amb les anteriors, l’optimisme, l’esperança i la gratitud.