Els temps d’espera en proves mèdiques són una de les principals fonts de preocupació de les persones que tenen càncer. Es poden produir en diversos moments i de vegades es viuen amb ansietat. En aquest article parlem dels temps d’espera en oncologia i de com reduir el patiment que produeixen.
Els temps d’espera a l’actualitat
Quin és el temps d’espera per al resultat de les proves mèdiques habituals per diagnosticar un càncer? En realitat cal diferenciar dos temps: el de l’espera per fer la prova i el de l’espera del seu resultat.
- Una anàlisi de sang pot trigar entre 2 hores (si es fa a un servei d’urgències) i una setmana a un centre d’atenció primària, des del moment de l’extracció. El diagnòstic de càncer a urgències es fa de manera molt excepcional: només en casos de malaltia oncològica fulminant. Fins ara, professionalment, només n’he vist un.
- El temps d’espera mitjà per a una ecografia abdominal és de 36 dies. El resultat és immediat.
- Per a una colonoscòpia és de 55 dies (gairebé 2 mesos). Pel seu resultat tampoc no cal esperar.
- Per a una endoscòpia esofago-gàstrica és de 48 dies. El seu resultat també es té de manera immediata.
- L’espera mitjana per a una mamografia és de 35 dies. I el resultat es veu de seguida.
- La biòpsia es fa havent esperat un temps molt variable. Per tenir el seu resultat cal esperar entre 10 minuts i 10 dies, segons el tipus de biòpsia que calgui fer.
Algunes d’aquestes dades figuren al registre de llistes d’espera de proves mèdiques de Catalunya corresponent al març de 2024. Es pot consultar aquí.
De tota manera a Catalunya i a tota Espanya hi ha implantat un circuit de diagnòstic ràpid del càncer, que s’aplica als tipus de càncer més freqüents: mama, còlon, pulmó i pròstata. Quan hi ha sospita que una persona pot tenir càncer es posa en marxa i s’arriba al diagnòstic en, aproximadament, un mes.
Sens dubte és un èxit de l’assistència sanitària, ja que ha permès reduir els temps d’espera. Però per als pacients un mes continua sent molt temps. La notícia que esperen és molt important i, de vegades, no saben quan tindran el resultat. Aquests dos factors d’incertesa fan que el malestar sigui més destacable.
La distorsió de la percepció del pas del temps
La saviesa popular diu que quan una persona està bé el temps li passa ràpidament, mentre que quan està malament sembla que el temps no acabi de passar. Però no només ho diu la saviesa popular. Hi ha estudis fets amb pacients amb càncer que ho demostren.
Aquesta distorsió és més notable si el pacient té dolor i no veu la manera de reduir-lo. La sensació d’amenaça (“això em fa molt mal i els calmants no em fan res. I a sobre m’he d’esperar perquè em diguin si és greu“) fa que el temps passi, a ulls de la persona, més lentament del que sembla indicar el rellotge.
El professor Ramon Bayés, al seu llibre “Afrontant la vida, esperant la mort“, parla de la diferència entre la percepció del temps per part del metge i per part del pacient o els familiars. I recomana que s’intenti alinear aquest temps per tal de reduir la diferència. Això implica dedicar l’atenció necessària a respondre les preguntes i a comprendre que els pacients, de vegades, necessiten temps per processar la informació que reben.
Com poden, els professionals, reduir l’impacte dels temps d’espera
Imaginem una persona que té un seguit de símptomes que encaixen amb un càncer. S’ha fet una sèrie de proves, amb la sensació de vulnerabilitat que això comporta: Persones desconegudes, agulles, instruments, alarmes, haver-se de treure la roba, etc. I ara es troba dins del temps d’espera del resultat.
O una altra persona que es va curar d’un càncer fa temps i s’enfronta al control de cada 6 mesos. Dir-li que trigaran uns dies a donar-li aquest resultat, pot mantenir o incrementar l’ansietat.
Els estudis que diuen que reduir el temps d’espera (i l’ansietat associada) es tradueix en una millora del pronòstic del càncer són pocs i contradictoris. Però no hi ha dubte que té un paper molt positiu en mitigar el seu patiment. Per tant val la pena intentar reduir els temps d’espera o pal·liar-ne els efectes, en benefici de la qualitat de vida de la persona malalta.
Una pràctica que els professionals sanitaris poden dur a terme és donar la informació el més aviat possible. No cal esperar una visita si es pot fer per telèfon, sempre que sigui per donar bones notícies. Per exemple: “L’espero a la consulta el dia 19, però que sàpiga que els resultats de les proves no indiquen res greu“. També és important que el professional tingui en consideració l’angoixa del pacient, i mostri empatia: “Comprenc que l’espera es fa difícil. Em sap greu però això triga uns dies, i no li puc assegurar una data per al resultat“).
És habitual, en persones que esperen saber si el que tenen és un càncer o no, pensar que com més dies passin més empitjorarà la malaltia. En realitat el temps d’espera d’uns dies NO afecta el pronòstic. Però és important que els metges ho diguin expressament per eliminar aquesta creença.
També et pot interessar: 10 beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer
I què hi poden fer els pacients i els familiars
Per alguns pacients el temps d’espera per al diagnòstic és pitjor que el diagnòstic en si mateix. Durant l’espera el seu cap dóna voltes sobre la malaltia, la gravetat, el pronòstic, etc. Les pors durant el temps d’espera poden anar creixent, per la manca d’informació i de punts de referència del pacient. Un cop li diuen què té ja li pot posar un nom i començar el tractament.
L’espera és inevitable. És important fer-se a la idea que durarà uns dies. Però encara que el malestar no es pugui evitar, sí que es pot reduir. Amb companyia de la família i els amics, que comprenguin el mal moment pel qual està passant. El pacient a estones pot mostrar-se de mal humor, o plorar. I permetre-li fer-ho és una manera d’ajudar-lo. En canvi, dir-li que tot anirà bé, encara que sigui amb la bona intenció d’animar-lo, té el problema de que no sabem si és cert.
En realitat el pacient també té un paper rellevant a l’hora de demanar ajuda: les seves necessitats poden canviar, i comunicar-les, ajuda als altres a saber com poden ser útils. Per exemple, parlar del tema, o al contrari: parlar d’alguna cosa que no hi tingui res a veure.
Les tècniques de distracció també poden ajudar. L’espera dels resultats pot ser la preocupació principal, aquella que ronda pel cap tot el dia. I com que la ment no pot estar en blanc, sempre que no hi ha cap pensament o activitat, el temps d’espera torna. I amb ell, torna l’ansietat.
La fórmula “no hi pensis” no funciona. Quan ens diuen que no pensem en una cosa, és quan ens vé el cap. És més eficaç substituir un pensament per un altre. Unes vacances, un record del passat, escoltar música, llegir el diari, etc. Qualsevol pensament que no sigui el dels temps d’espera.
Has hagut de passar un temps d’espera per un resultat mèdic? Si vols ho pots explicar en un comentari. Gràcies per llegir i compartir l’article!
Aquest article té 0 comentaris