Avui, 4 de febrer, se celebra el Dia Mundial del Càncer. És una bona oportunitat per fer un cop d’ull als canvis que hi ha hagut al llarg del temps en la relació històrica entre càncer i estigma.

La relació entre càncer i estigma

Càncer i estigma - Psicologia en CàncerEl càncer és una malaltia que ha existit sempre, fins i tot a la pre-història. Encara que sembli exclusiva dels temps moderns el seu origen es troba en un fenomen que ha acompanyat la humanitat al llarg de tota la seva història: la reproducció descontrolada d’unes cèl·lules els gens de les quals s’han vist alterats. Però les últimes dècades ha viscut un fort augment en gran mesura pels canvis a l’estil de vida i per l’allargament de l’esperança de vida.

Fins el s. XIX quan a una persona se li diagnosticava càncer la seva mort era quasi inevitable. Això feia que quan rebia el diagnòstic pensés que els altres la rebutjarien per por del contagi (ara sabem que el càncer NO es pot transmetre com una malaltia infecciosa) o que poca gent estaria disposada a parlar amb algú a qui li quedés poc temps de vida; un altre mite desmentit avui en dia.

A més a més la paraula “càncer” està marcada: quan la sentim ens estremim perquè la relacionem amb una cosa indesitjable i que fa mal. Per això es van començar a utilitzar paraules per evitar el terme “càncer”, moltes de les quals encara es fan servir actualment: bony, cosa, mal, mal lleig, llarga malaltia

A partir del s. XIX, amb els ràpids avenços en Medicina, van començar els tractaments contra el càncer: la cirurgia i ja, el s. XX, la quimioteràpia i la radioteràpia. Vam començar a veure com cada cop es curava més gent. Un altre aspecte clau en la disminució de l’estigma va ser l’aparició pública de persones famoses dient “tinc càncer”:  Olivia Newton-John, Josep Carreras, i molts més.

La curació va provocar un augment de la demanda social d’investigació científica i de suport integral a les persones que tenien la malaltia i les seves famílies. Però també va trencar parcialment la relació entre càncer i mort: actualment el 55%-60% de persones amb càncer -de mitjana- es curen. En alguns tipus de càncer i segons el moment en que es detecta aquest percentatge s’apropa al 100%.

També millora la qualitat de vida, que permet que algunes persones amb la malaltia i en ple tractament puguin seguir fent algunes de les seves activitats habituals. Augmenta l’arsenal terapèutic per fer front als efectes secundaris de la teràpia i l’atenció a les persones afectades i a les seves famílies és cada cop més integral, incorporant professionals de la psicologia i el treball social.

El que dèiem unes línies més amunt sobre l’ús d’eufemismes per referir-nos al càncer contrasta amb un altre fenomen: el d’anomenar “càncer” a coses que no ho són: sovint sentim expressions com “El terrorisme és el càncer de la societat” o “La corrupció és el càncer de la política“. Són usos inadecuats. El càncer és una malaltia i les persones que el tenen pateixen molt. No resulta gens agradable per molts d’ells veure com es compara aquesta malaltia que ha trastornat tota la seva vida amb el terrorisme o la corrupció política. Anomenar les coses pel seu nom també ajuda a eliminar l’estigma.

Encara queda un llarg camí per recórrer en l’objectiu d’eliminar la relació entre càncer i estigma, però amb l’aparició pública de les persones que el pateixen (siguin conegudes o no) i amb l’augment de les que es curen, cada cop hi sóm més a prop. I ho aconseguirem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada