La Psicooncologia és una disciplina encara poc coneguda. Moltes persones amb càncer no saben que hi ha un camp d’expertesa dins de la Psicologia centrat en els pacients oncològics i els seus familiars. I quan ho descobreixen, no sempre saben com se’n poden beneficiar. Aquest article concreta 10 beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer.
La Psicooncologia
La psicooncologia és l’àrea de la Psicologia centrada en el suport i la teràpia als pacients amb càncer, als seus familiars i als professionals de l’oncologia. També estudia els determinants psicològics del càncer, la seva prevenció i el seu impacte en la societat.
És important que el professional de la psicooncologia tingui una titulació reconeguda i una formació centrada en aquesta àrea, per a poder prestar ajuda psicològica a pacients de càncer. Aquests pacients tenen unes necessitats específiques, que s’atendran millor des de l’expertesa.
L’ajuda psicològica per a pacients amb càncer
El malestar emocional és normal quan es té càncer, o quan un familiar proper conviu amb la malaltia. Que davant del càncer una persona estigui trista, tingui ansietat o es faci moltes preguntes, no és patològic per si mateix. Entra dins de la normalitat. Algunes persones en aquesta situació consideren que tenen prou recursos per afrontar-ho, o bé no els impedeix excessivament dur a terme les activitats de la vida diària.
En d’altres persones aquests símptomes són més greus. L’informe “Salut mental i malestar emocional en pacients amb càncer” diu que la meitat de persones amb càncer tenen símptomes d’ansietat, depressió i malestar emocional i que el 30% presenten trastorns psicològics. Això vol dir que, de tots els pacients que tenen aquests símptomes psicològics, una part important els viuen amb notable intensitat.
L’ajuda psicològica per a pacients amb càncer va dirigida a les persones amb un malestar emocional important o amb un deteriorament significatiu de la vida diària o de les relacions personals. Tant si hi ha una psicopatologia diagnosticada com si no, és un dret dels pacients buscar la recuperació de la qualitat de vida, incloent-hi la salut mental.
ET POT INTERESSAR: “Qualitat de Vida en persones amb càncer“. Guia PDF de 114 pàgines per als pacients i familiars.
10 beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer
Els beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer es poden explicar segons la fase de la malaltia o segons els problemes específics que afectin a cada persona. En aquesta llista només n’hi ha 10 però, en realitat, poden ser molts més:
Afrontar el diagnòstic
Afrontar el diagnòstic de càncer és difícil. Saber que es té aquesta malaltia obre la porta a canvis importants en l’autoimatge, les perspectives de futur, les rutines diàries, etc. Moltes persones es pregunten “Per què a mi?” i tenen por del tractament i de que aquest no funcioni. També es preocupen per com ho viurà la seva família. Les reaccions més habituals són la por, la tristesa, la ràbia i la incertesa. En el moment del diagnòstic és possible passar unes hores en xoc: la persona està tant abstreta per la notícia, que deixa de prestar atenció al que li diuen. Per això és important que vagi a les visites acompanyada: L’acompanyant podrà prendre notes i fer preguntes importants a l’oncòleg.
En aquest moment el suport psicològic se centra en ajudar el/la pacient a expressar-se i normalitzar les reaccions emocionals. Normalitzar aquestes reaccions vol dir explicar que és normal experimentar-les, i que formen part del procés d’adaptació al diagnòstic. En aquesta fase també facilitem la comprensió de la informació i mirem de desfer falsos mites que podrien crear pors infundades.
Conviure amb el tractament
El tractament del càncer pot ser llarg i combinar diverses modalitats (cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia, immunoteràpia, etc). Aquest tractament, de vegades, provoca efectes secundaris. Els més habituals són la fatiga, els vòmits, la caiguda dels cabells i l’augment del risc d’infeccions. Però no totes les persones tenen efectes adversos, ni els tenen amb la mateixa intensitat. En part depenen del tipus de tractament que se segueix. A més a més cada cop es controlen amb més eficàcia.
Des de la psicooncologia expliquem per què es produeix cadascun d’aquests efectes. Donem eines que ajuden a reduir el seu impacte (relaxació, visualització, etc) i facilitem el seguiment del tractament. També treballem per a mantenir la qualitat de vida i preparem preguntes importants per a fer al metge.
Prendre decisions
Durant la malaltia les visites a l’hospital són freqüents, i amb diversos especialistes. Això pot alterar horaris i rutines familiars. També cal prendre decisions al voltant de si cal deixar (o no) la feina, com parlar del càncer amb els fills, com han de canviar els plans de futur -que sovint queden oblidats-, etc. Fins i tot, de vegades, hi ha diverses opcions de tractament possibles i el/la pacient pot decidir quina segueix, conjuntament amb el metge.
L’ajuda psicològica per a pacients de càncer serveix per a avaluar els pros i contres de cada opció a escollir, tenint en compte que les circumstàncies poden canviar. Ajudem a recollir i destriar la informació i a prendre les decisions de manera conjunta amb tots els implicats.
Gestionar els canvis familiars
Després de molts anys de rutines establertes, el càncer ho canvia tot. Coses que formaven part de la normalitat, com el repartiment de tasques domèstiques, la cura dels fills o els néts, l’ús del cotxe familiar, etc, de cop es veuen alterades. A més a més la resta de la família també pot patir davant del càncer del seu ser estimat. I sovint pensen “El meu patiment és poc important, ara el més important és ell/a, que és qui té el càncer“.
Com a psicooncòleg explico als familiars que el seu patiment és tan prioritari com el de la persona que té càncer. I juntament amb el/la pacient, busquem la manera de facilitar els canvis que van sorgint, per tal que es converteixin en una ajuda per a la teràpia i el benestar.
Facilitar la comunicació familiar
És habitual que el/la pacient vulgui parlar d’algun tema que el preocupa (el dolor, la mort, etc) i els familiars ho rebutgin perquè no saben com abordar-ho, o al revés. O que per evitar fer mal a algú altre, es callin certes coses, que acaben afectant les relacions personals. De vegades la família no sap com ajudar i té la sensació de no arribar a tot.
Des de la psicooncologia planegem com i quan abordar aquestes qüestions: el lloc, el moment i el motiu. Facilitem la comunicació basada en el respecte i ajudem a expressar a cada persona allò que necessita. Tot plegat contribueix a millorar el clima familiar i a resoldre possibles tibantors.
Abordar el tema amb els amics
Els amics són una font important de suport social. Però hi ha pacients amb càncer que volen mantenir la malaltia en secret, perquè no volen haver de carregar amb el patiment dels altres. També és habitual que se sorprenguin perquè “alguns amics que pensava que hi serien han desaparegut, i altres amb els quals no comptava, s’han apropat“. De vegades cal aprendre a respondre adequadament als comentaris inoportuns i a la curiositat morbosa.
L’ajuda en aquest punt consisteix en decidir quina informació es dóna a cada persona i en facilitar eines d’assertivitat: saber respondre a les peticions positives i a les negatives, mantenint el respecte i la dignitat. També explico que els amics i els psicòlegs fem coses diferents, però que ambdues fonts de suport són importants.
Tornar a la normalitat
“Des de fora” sembla que, quan una persona rep l’alta, les preocupacions desapareixen. I no sempre és així. Sens dubte és una bona notícia, però de vegades queda la por de perdre el contacte amb els metges (amb el qual, si passava alguna cosa, ens podien atendre ràpidament). És possible que aparegui la síndrome de l’espasa de Dàmocles: la por, davant de qualsevol petit símptoma, d’haver recaigut en el càncer.
Des de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer entenem que el retorn a la normalitat és lent i progressiu. I algunes coses poden haver canviat per sempre: l’autoconcepte, la visió de la vida, etc. A més a més el malestar emocional es pot mantenir, i convé prestar-li atenció encara que el càncer estigui curat.
Afrontar la recaiguda
Algunes persones recauen en el càncer. I això es viu amb una gran frustració i sentiment de derrota: “Tot el que vaig patir, la malaltia, el tractament, els efectes secundaris… no han servit per res?“. En aquest punt els/les pacients poden tenir por de que la teràpia ja no funcioni.
Com a psicooncòleg, treballo per facilitar l’expressió emocional i ajudar a prendre decisions sobre el tractament. Les persones en aquesta situació es poden sentir molt soles, i acompanyar-les les ajuda a millorar l’estat d’ànim. També ajudo al/a la pacient a resoldre altres problemes que l’afectin.
Viure el final de vida
Si la malaltia esdevé incurable, el tractament passa a ser pal·liatiu (de control dels símptomes). L’objectiu és que el dolor, la preocupació o altres símptomes deteriorin el mínim posible la qualitat de vida. Encara que el temps restant és incert, aquesta qualitat de vida ajuda a mantenir l’activitat i a fer coses que el/la pacient vol fer abans de morir.
En aquest moment en l’ajuda psicològica per a pacients de càncer és important controlar la por de morir. No ens posem com a objectiu “ser feliç”, perquè la majoria de vegades és inassumible i ens impediria centrar-nos en altres fites més assequibles. Una altra preocupació habitual per gestionar és la de què passarà amb la família. Fins i tot, sovint, una persona amb càncer al final de la vida està més preocupada per la seva família que per ella mateixa. També podem fer un repàs vital que ajudi a la persona a saber que la seva vida ha tingut sentit, cosa que facilitarà que se’n vagi en pau.
Els últims dies
Quan una persona es troba als últims dies de la seva vida pot començar a fer el dol. És un moment molt difícil, per a ell/a i la seva família. Habitualment els símptomes físics estan ben controlats però, tot i així, les necessitats poden ser molt canviants a nivell emocional.
Ajudar a morir en pau és el principal objectiu de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer als últims dies. I com ho fem? Intentant complir els seus desitjos i voluntats: parlar amb familiars, resoldre qüestions importants (herències, llegats, etc). Que la mort sigui el més tranquil·la possible i que el/la pacient pugui decidir, fins on sigui possible, com vol que sigui aquest procés.
És important que l’ajuda psicològica per a pacients de càncer sigui el més personalitzada possible. Perquè cada persona té les seves necessitats i viu la malaltia a la seva manera, i és una prioritat respectar-ho.
Si t’ha agradat aquest article, pots deixar una pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ser útil per a algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris