Hi ha pacients amb càncer o persones amb un familiar amb la malaltia que es queixen de la curiositat morbosa d’alguns coneguts. Sembla que les preguntes que fan, i la manera de fer-les, es relaciona més amb aquesta morbositat que no pas amb un interès sincer per com es troba la persona afectada. En aquest article parlem del per què de la curiositat morbosa i de com podem fer-hi front.
Què és la curositat morbosa
Fa un temps vaig publicar un article anomenat “Tinc càncer i no sé si dir-ho“. A l’hora de valorar si hem de dir als altres que tenim la malaltia posem a la balança diversos factors. Canviarà la manera com els demés es relacionen amb mi? Perdré la feina? Un d’aquests factors és la curiositat morbosa que algunes persones poden manifestar quan saben que tenim la malaltia.
En les relacions amb persones que tenen càncer la curiositat morbosa consisteix en fer passar la voluntat personal de conèixer detalls cruels per davant de l’interès sincer en saber com es troba l’altre. És a dir es fan preguntes o comentaris amb intenció morbosa enlloc de fer-los amb voluntat d’ajudar. En són exemples coses com “Ara que t’han donat 6 mesos, tens por de morir?” o “Què diuen els teus fills quan et veuen sense cabells?” o “Ostres, pobre, amb tants plans com tenies pel futur“.
Cal dir que la persona que mostra curiositat morbosa no sempre n’és conscient. De vegades vol satisfer una necessitat personal de saber detalls, però sense intenció de molestar o d’ofendre. Això no vol dir que no li haguem de parar els peus quan convingui. D’altra banda, la curiositat morbosa no rau a la pregunta o comentari, sinó a l’actitud que hi ha al darrere. La mateixa pregunta es pot fer amb finalitats terapèutiques o d’ajuda sincera.
Per què es produeix
Quan algú ens vé a preguntar per la malaltia, o pel tractament, o per com estem vivint la situació, el motiu de fer aquesta pregunta pot ser per ajudar-nos a nosaltres o per ajudar-se a ell mateix. La curiositat morbosa fa que la intenció d’ajudar-nos quedi com una cosa secundària, en detriment del seu desig de saber alguns detalls. Per tant és una qüestió de prioritats.
Aquesta mateixa curiositat també la veiem en altres situacions, com els accidents de trànsit, les desaparicions de persones, o qualsevol cosa que algú morbós cregui que pot provocar patiment. Per a ells, “alimentar-se” amb aquests detalls relacionats amb el dolor, o amb les seqüeles, és més important que la molèstia que puguin causar en preguntar-los.
De vegades utilitzen aquesta informació per a protegir-se psicològicament. Com més cruel sigui un detall, més tendiran a pensar “això a mi no em passarà, perquè vaig més amb compte“. Les persones creiem estar més protegides del que realment estem per evitar viure constantment amb por. Per exemple: els curiosos poden voler saber molts detalls sobre una persona amb càncer de pulmó per després concloure “a mi tot això no em passarà perquè no fumo“. És clar que algunes d’aquestes creences són errònies.
Distingir la curiositat morbosa
Distingir la curiositat morbosa no sempre és fàcil. Sovint la manifesten persones amb les quals portem molt temps parlant, de manera que ja ens hem acostumat a tractar amb elles. El càncer no fa que ens plantegem si cal canviar la manera com ens hi comuniquem. Però algunes característiques ens poden fer sospitar que la pregunta sorgeix de la curiositat morbosa:
- La informació que ens demanen és poc útil. Que ens preguntin a quina hora tenim visita al metge pot ser útil per si ens hi poden acompanyar. Però que ens preguntin pel contingut d’un malson no serveix per a res.
- La persona sembla que ja sàpiga la resposta i només la vulgui confirmar: “Et deus llevar molts cops a la nit per anar a vomitar, oi?“.
- Es fan diverses preguntes morboses i no només una.
- La persona mostra avidesa per tenir les respostes que vol i, quan ja les té, canvia de tema o se’n va.
Com podem fer que ens afecti menys
Tenim dret a decidir quina informació donem a cada persona. Si cal ens podem negar a respondre preguntes i dir-ho clarament. A més a més tampoc hem de donar explicacions de perquè no volem contestar. Quan algú ens faci una pregunta que considerem morbosa mirem de mantenir la calma i li diem “Això no t’ho contestaré“. Si el motiu és que no volem, no cal buscar excuses: “Perquè no vull“.
És possible que l’altra persona se sorprengui o s’enfadi. Sobretot si està acostumada a que li responguin tot. Fins i tot pot ser que faci servir aquesta reacció per insistir en la pregunta. En aquest cas ja podria estar passant de la curiositat morbosa al xantatge emocional.
Posem-nos a nosaltres mateixos/es com a prioritat. Mantenir la privacitat passa al davant de satisfer el seu desig de saber. Pensem que cal respectar el dret de la persona a preguntar el que vulgui (que el té) i, alhora, respectar el nostre dret a no respondre (que també el tenim). I és important fer-ho amb fermesa, però també amb educació. D’aquesta manera les persones aniran aprenent, de mica en mica, que no sempre obtenen resposta a les seves preguntes. Sobretot si neixen de la curiositat morbosa.
Aquest article té 0 comentaris