Articles sobre el diagnòstic de càncer: com són les proves mèdiques, per a què serveixen, com reduir l’impacte d’aquesta mala notícia, etc. Escrits amb un llenguatge amè i dirigits als pacients i als seus familiars.
Quan ens diagnostiquen un càncer és normal reaccionar amb un xoc: un temps en el que estem tant concentrats en el que ens han dit que no ens adonem del que passa al nostra voltant. Aquest xoc no es produeix sempre, i sol durar des d’uns minuts fins a uns dies.
Altres reaccions normals davant d’un diagnòstic de càncer són la por, la ràbia, la tristesa o la incertesa. Aquestes emocions de vegades es poden barrejar entre elles, o combinar-se amb moments d’optimisme.
També hi ha persones a les quals han diagnosticat un tumor que es pregunten “Per què a mi?”. És una pregunta que no té una resposta fàcil, perquè el començament d’un càncer en una persona depèn de molts factors.
Totes aquestes reaccions són normals i formen part del procés d’encaixar la notícia i d’adaptar-se a la nova situació. És important que ens donem permís a nosaltres mateixos per experimentar-les, encara que ens vulguin animar amb frases com “Has de ser fort/a”. També convé demanar ajuda quan la necessitem i comptar amb un bon suport social.
Els continguts d’aquests articles no substitueixen la informació que pugui donar un metge, però ajuden a fer més fàcil la vida diària abans i després de rebre la mala notícia del diagnòstic.
El seu autor és Joan Salvador Vilallonga, psicooncòleg amb consulta a Manresa ia Barcelona, i que també atén a domicili, per Skype i per email.
Internet ha posat a l'abast de tothom informació molt abundant sobre el càncer. Moltes persones hi entren per consultar estadístiques sobre el diagnòstic, el pronòstic i la superació. Però una mateixa informació pot ser útil per a algunes persones i no ser-ne per a unes altres. Val la pena explicar com s'interpreten les estadístiques del càncer i recordar, com sempre, que la informació més vàlida és la que proporciona l'oncòleg.
El diagnòstic de càncer és una notícia molt impactant. En rebre'l és normal fer-se preguntes sobre les causes, el tractament, si es podrà curar o com ho viurà la família. La visita mèdica on es comunica el diagnòstic només és el començament, ja que sovint necessitem temps per a fer-nos càrrec dels canvis que comporta la malaltia i la teràpia. Però hi ha algunes coses que ens poden ajudar a afrontar el diagnòstic de càncer.
Una de les primeres preguntes que ens fem quan ens diagnostiquen càncer és "Per què a mi?" Amb aquesta pregunta busquem una explicació a un canvi dràstic que arriba a la nostra vida i que ens sembla incomprensible. Però aquesta pregunta no sempre té resposta: No podem determinar la causa del càncer en una persona, encara que en coneguem alguns factors de risc.
El consell genètic és un procés d'informació, comunicació i presa de decisions que segueixen algunes persones amb risc de tenir un càncer de tipus hereditari. La malaltia per la qual es coneix més el consell genètic és el càncer de mama. Recuperem aquest article de Psicologia en Càncer escrit el maig del 2013 per afegir-hi nous elements sobre la mastectomia i la reconstrucció mamària.
