Articles sobre el diagnòstic de càncer: com són les proves mèdiques, per a què serveixen, com reduir l’impacte d’aquesta mala notícia, etc. Escrits amb un llenguatge amè i dirigits als pacients i als seus familiars.
Quan ens diagnostiquen un càncer és normal reaccionar amb un xoc: un temps en el que estem tant concentrats en el que ens han dit que no ens adonem del que passa al nostra voltant. Aquest xoc no es produeix sempre, i sol durar des d’uns minuts fins a uns dies.
Altres reaccions normals davant d’un diagnòstic de càncer són la por, la ràbia, la tristesa o la incertesa. Aquestes emocions de vegades es poden barrejar entre elles, o combinar-se amb moments d’optimisme.
També hi ha persones a les quals han diagnosticat un tumor que es pregunten “Per què a mi?”. És una pregunta que no té una resposta fàcil, perquè el començament d’un càncer en una persona depèn de molts factors.
Totes aquestes reaccions són normals i formen part del procés d’encaixar la notícia i d’adaptar-se a la nova situació. És important que ens donem permís a nosaltres mateixos per experimentar-les, encara que ens vulguin animar amb frases com “Has de ser fort/a”. També convé demanar ajuda quan la necessitem i comptar amb un bon suport social.
Els continguts d’aquests articles no substitueixen la informació que pugui donar un metge, però ajuden a fer més fàcil la vida diària abans i després de rebre la mala notícia del diagnòstic.
El seu autor és Joan Salvador Vilallonga, psicooncòleg amb consulta a Manresa ia Barcelona, i que també atén a domicili, per Skype i per email.
