Com afrontar una mastectomia

Moltes dones que tenen càncer de mama coneixen el seu diagnòstic a partir d’una mamografia. El tractament d’elecció per al càncer de mama és la cirurgia del tumor (tumorectomia) o del pit (mastectomia), que fa que el 80-90% de dones superin la malaltia. Però també comporta un fort impacte psicològic. Aquest article explica com afrontar una mastectomia i com, els familiars i amics, poden ajudar una dona que s’ha sotmès a aquesta intervenció.

Article actualitzat el 12 de desembre de 2025.

El diagnòstic i tractament del càncer de mama

La mamografia per a la detecció precoç

1 de cada 9 dones tindrà un càncer de mama en algun moment de la seva vida. En molts casos el càncer es detecta gràcies als programes de detecció precoç (mamografies), al qual, a Catalunya, es convida a participar, cada 2 anys, a les dones d’entre 50 i 69 anys. Quan una dona té un tumor a la mama en un estadi inicial, es pot detectar gràcies a la mamografia. I això permet que el tractament sigui més simple i més eficaç.

Recentment la Fundació Althaia ha celebrat, a Manresa, el 25è aniversari del programa de cribratge del càncer de mama. En aquests anys s’han realitzat 236.745 mamografies i s’han detectat 916 càncers de mama a les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i el Moianès. Això vol dir que, qui es fa una mamografia, només té una probabilitat del 0,4% que se li detecti un tumor.

Cirurgia del càncer de mama: mastectomia i tumorectomia

En la majoria de casos es tracta d’un carcinoma que, o bé no s’ha estès, o bé ho ha fet molt localment. Per això la cirurgia és el tractament d’elecció. Si el tumor és molt petit, pot ser que ni tan sols s’hagi de fer quimioteràpia, i que n’hi hagi prou amb una tumorectomia. La tumorectomia consisteix en una intervenció quirúrgica per eliminar el tumor i les cèl·lules del voltant, però conservant la mama.

Amb tumors una mica més grans s’opta per fer una mastectomia. La mastectomia és l’extirpació total o parcial del pit: es pot extirpar un quadrant d’un pit, o la meitat, o un pit sencer. Quan s’extirpen les dues mames (perquè les dues estan afectades, o perquè hi ha risc que això acabi passant) es parla de mastectomia bilateral o doble. Segons el grau d’extensió del tumor es poden eliminar també alguns ganglis limfàtics i part del teixit muscular.

El gangli sentinella

Si t’informes sobre com afrontar una mastectomia o sobre com és la intervenció, segurament hauràs sentit parlar del gangli sentinella. L’estudi del gangli sentinella ajuda a veure si el càncer de mama s’ha començat a escampar. Com que aquest gangli no es pot veure a la mamografia, s’analitza durant la cirurgia.

Els ganglis formen part del sistema limfàtic, una xarxa de canals que contribueix a les defenses del cos i a l’eliminació d’impureses. On hi ha més ganglis és al coll, a les aixelles i als engonals. Aquests ganglis estan distribuïts en forma de cadena i connectats entre ells, com si fossin estacions de metro. Els líquids que recull el sistema limfàtic viatgen de gangli en gangli.

Durant la mastectomia el cirurgià injecta un líquid al tumor, que s’escampa per totes les cèl·lules. Si es detecta que el líquid injectat arriba a un gangli limfàtic vol dir que el càncer s’hi ha obert camí, és a dir, s’ha començat a escampar per la cadena limfàtica. El primer gangli on arriba la substància és el gangli sentinella. El patòleg el pot estudiar durant la mateixa intervenció per veure si cal extirpar més ganglis de la cadena.

El limfedema

El limfedema és la inflamació del braç per l’acumulació de líquid limfàtic. Extirpar ganglis fa que la cadena limfàtica s’interrompi: el líquid no pot circular i s’acumula al braç. En aquest cas les recomanacions són: no portar roba ajustada, tenir cura de la pell i mantenir una dieta equilibrada i baixa en sal.

A més a més, si s’ha extirpat teixit muscular pot aparèixer una limitació dels moviments del braç (per exemple, que no es pugui aixecar més amunt de l’espatlla).

En tots dos casos, el consell mèdic és fonamental per evitar complicacions i recuperar la funcionalitat. L’exercici físic és un molt bon recurs, però cal consultar el metge per saber com fer-lo.

Com afrontar una mastectomia

El teu pit és una part fonamental del teu cos: contribueix a la teva feminitat, a la teva identitat i a la teva autoimatge. Per tant, perdre el pit, o una part, deixa una cicatriu visible i una altra psicològica.

És una experiència que se sol viure com una mutilació. Alhora és una vivència molt personal: hi ha dones que ho accepten més fàcilment que d’altres. En tot cas, per fer-te a la idea del canvi necessites temps. Cada dona ho fa al seu ritme.

«Després de la mastectomia sento que se n’ha anat una part de mi mateixa. Em miro al mirall i em sembla que veig una altra persona».

És probable que pensis que has perdut el que et feia atractiva i que la parella et rebutjarà. La majoria de vegades la parella accepta el canvi i està disposada a ajudar. No obstant, pot tenir por de dir o de fer alguna cosa inadequada i per això actua amb cautela. A mesura que tu mateixa vagis assumint el canvi, la teva parella també ho farà.

Recorda que, la recuperació del benestar és, en primer lloc, per a tu mateixa. L’objectiu és que et vegis bé de cara a tu mateixa, abans de tenir una bona imatge de cara als altres.

Les reaccions emocionals més freqüents són la ràbia, la tristesa, la por i el fàstic. Són normals i és bo que et donis permís a tu mateixa per experimentar-les. Que et puguis enfadar, plorar o cridar quan el cos t’ho demani, quedar-te sola una estona quan vulguis, etc. També et pot ajudar parlar-ne amb persones de confiança, amb altres dones que també s’hagin fet una mastectomia o amb professionals de la salut. A la majoria d’hospitals hi ha una Unitat Funcional de Mama, amb personal d’infermeria amb molta experiència per a resoldre les situacions que es poden presentar.

Per acostumar-te a la nova imatge, hi ha la tècnica de les aproximacions successives: Anar-te exposant de mica en mica al fet de veure -i de mostrar als altres- la cicatriu:

• El primer dia, posa’t vestida davant del mirall i queda-t’hi uns minuts. Sola (sense ningú que t’acompanyi).
• El segon dia, també sola, passa uns minuts mirant-te al mirall amb roba interior.
• El tercer dia, també sola, fes el mateix però totalment nua. Si apareix alguna reacció emocional (por, tristesa, fàstic, etc) és millor no lluitar-hi. Que vingui, deixa-la passar i ja marxarà.
• El quart dia repeteix l’exposició sense roba, tocant-te la cicatriu, i canviant de postura: un perfil, l’altre perfil, més a prop del mirall, més lluny, etc.
• Posteriorment, quan et sentis preparada, repeteix aquests passos en companyia de la parella o d’algú de confiança.

La reconstrucció mamària

Passats uns mesos es pot fer una reconstrucció mamària amb una pròtesi, per recuperar la forma original del pit -alguns hospitals permeten fer la mastectomia i la reconstrucció en la mateixa intervenció-. Amb la micropigmentació (un procediment semblant al tatuatge) es pot recuperar el mugró i l’aureola, amb un aspecte sorprenentment real.

Fer-se, o no, la reconstrucció mamària, és una decisió personal. Les dues opcions són igual de legítimes i es mereixen el mateix respecte. En aquest sentit, cada cop hi ha més dones que decideixen no fer-se-la i conservar la imatge que tenen després de la mastectomia. I ho fan, entre altres coses, perquè no volen que el motiu sigui la pressió estètica que els diu que han de tenir «un cos perfecte». El programa Les dones i els dies, de Catalunya Ràdio, va dedicar un episodi a aquesta qüestió [EN CATALÀ]:

En qualsevol cas, la reconstrucció no és una operació de cirurgia estètica entesa com una «millora». És una recuperació del cos tal com estava abans de la mastectomia.

Per al possible interval de temps entre la mastectomia i la reconstrucció hi ha solucions provisionals que ajuden a dissimular la diferència de volum: farciments per a la roba, etc.

Com podem ajudar una dona a afrontar la mastectomia

Els dubtes sobre com afrontar una mastectomia no només els té la pacient. Les persones del seu voltant també és pregunten com la poden ajudar.

És important respectar el seu ritme d’adaptació a la nova situació, i permetre-li experimentar -i expressar- les emocions que li vinguin a cada moment. Les frases com «Hauries d’estar contenta que l’operació ha estat un èxit» o «No et preocupis, que després et poses una pròtesi i ja està» no solen funcionar per més bona intenció que tinguin. La dona està preocupada, té motius per estar-ne i té dret a estar-ne. Que treguis importància al seu patiment no l’ajudarà.

Algunes coses que pot necessitar (i que poden variar sovint) són:

• Que l’acompanyin a comprar roba que permeti dissimular la cicatriu.
• Una estona de distracció, parlant de qualsevol cosa.
• Algú amb qui expressar les seves pors, els seus dubtes, etc.
• Que l’acompanyin mentre explica als fills perquè el seu cos ha canviat.
• Que no la compadeixin. Que la tractin com sempre, amb sinceritat (però respectuosament) i sense sobreprotegir-la.
• Si ella ho accepta, es pot fer servir l’humor per a parlar-ne. L’humor ajuda a treure ferro a la situació i a afrontar els temes difícils.
• Si no saps què necessita, la millor manera de saber-ho és preguntar-li-ho.

També és fonamental respectar les seves decisions, siguin quines siguin. Pot necessitar un temps abans de posar-se nua davant de la seva parella; pot rebutjar les relacions sexuals, pot evitar parlar del tema, etc. L’ajudarà el fet de saber que les coses es faran com ella vulgui, i que tindrà el suport que necessiti quan el necessiti.

Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que aquest article sobre com afrontar una mastectomia pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!