En la majoria de casos el càncer de mama es detecta precoçment a partir d’una mamografia. La mastectomia (extirpació del pit) és el tractament d’elecció i fa que el 80-90% de dones superin la malaltia. Però també comporta un fort impacte psicològic. Sabem com afrontar una mastectomia i, per part dels familiars i amics, com ajudar una dona que s’ha sotmès a aquesta intervenció?
Com afrontar una mastectomia - Psicologia en Càncer

La cirurgia per al càncer de mama

Els programes de detecció precoç del càncer de mama contribueixen a diagnosticar aquesta malaltia en un estadi inicial en moltes dones. I com més aviat es detecta el tumor, més probable és que el tractament permeti superar la malaltia. En la majoria de casos es tracta d’un carcinoma que, o bé no s’ha estès, o ho ha fet molt localment. Per això la cirurgia és el tractament d’elecció.

Si el tumor és molt petit, de vegades -no sempre- es pot fer una tumorectomia. Això permet eliminar el carcinoma conservant la mama. La mastectomia consisteix en l’extirpació del pit. Segons el grau d’extensió del tumor es poden eliminar també alguns ganglis limfàtics i part del teixit muscular. Quan s’extirpen les dues mames (perquè hi ha tumor a les dues o perquè el risc que això acabi passant és molt alt) es parla de mastectomia bilateraldoble.

El gangli sentinella

Si t’informes sobre com afrontar una mastectomia o sobre com és la intervenció, segurament hauràs sentit parlar del gangli sentinella. L’estudi del gangli sentinella és molt important per a veure si el càncer de mama s’ha començat a escampar, i com que no es pot veure a la mamografia, s’analitza durant la cirurgia.

gangli sentinella i sistema limfàtic - Psicologia en CàncerEls ganglis formen part del sistema limfàtic, una xarxa de canals que contribueix a les defenses del cos davant d’algunes malalties. La major concentració de ganglis es troba al coll, a les aixelles i als engonals. Aquests ganglis estan distribuïts en forma de cadena i connectats entre ells, com si fossin estacions de metro. Els líquids que recull el sistema limfàtic viatgen de gangli en gangli.

Durant la mastectomia el cirurgià injecta una substància radioactiva -a dosis molt baixes- i un colorant al tumor. Aquests líquids s’escampen per totes les cèl·lules tumorals. Si es detecta que el líquid injectat arriba a un gangli limfàtic vol dir que el càncer s’ha començat a escampar per aquella cadena. El primer gangli on arriba la substància és el gangli sentinella. El patòleg et pot estudiar durant la mateixa intervenció per veure si cal extirpar més ganglis de la cadena.

Com afrontar una mastectomia

La mastectomia es viu com una mutilació. El pit és una part fonamental en el cos de la dona: contribueix a la seva feminitat, a la seva identitat i a la seva autoimatge. Per tant, perdre el pit és una experiència molt dura.

“Després de la mastectomia sento que se n’ha anat una part de mi mateixa. Em miro al mirall i em sembla que veig una altra persona”.

Com que allà on hi havia el pit passa a haver-hi una cicatriu, el canvi que es produeix és molt important. I necessites temps per a fer-te’n a la idea. És probable que pensis que has perdut el teu atractiu i que la parella et rebutjarà. Però la majoria de vegades la parella està molt disposada a ajudar i a acceptar el canvi. No obstant, pot tenir por de dir o de fer alguna cosa inadequada i per això actua amb cautela. A mesura que tu mateixa vagis assumint el canvi, la teva parella també ho farà. De tota manera la recuperació del benestar és, en primer lloc, per a tu mateixa. L’objectiu és que et vegis bé per tu mateixa abans de tenir una bona imatge per als altres.

El primer que cal saber sobre com afrontar una mastectomia, és que cada dona ho fa al seu ritme. Les reaccions emocionals més freqüents són la ràbia, la tristesa, la por i el fàstic. Són reaccions totalment normals i és bo que et donis permís a tu mateixa per a experimentar-les. Que et puguis enfadar, plorar o cridar quan el cos t’ho demani, quedar-te sola una estona quan vulguis, etc. També et pot ajudar parlar-ne amb persones de confiança, amb altres dones que també s’hagin fet una mastectomia i amb els/les professionals de la salut. A la majoria d’hospitals hi ha una Unitat Funcional de Mama, amb personal d’infermeria amb molta experiència per a resoldre les situacions que es poden presentar.

mastectomia en el càncer de mamaPer acostumar-te a la nova imatge, existeix la tècnica de les aproximacions successives: Anar-se exposant de mica en mica a la cicatriu, pas per pas:

  • El primer dia, posar-te vestida davant del mirall i quedar-t’hi uns minuts. Sola (sense ningú que t’acompanyi).
  • El segon dia, també sola, passar uns minuts mirant-te al mirall amb roba interior.
  • El tercer dia, també sola, fer el mateix però totalment nua. Si apareix alguna reacció emocional (por, tristesa, fàstic, etc) és millor no lluitar-hi. Que vingui, deixa-la passar i ja marxarà.
  • El quart dia repetir l’exposició sense roba, tocant-te la cicatriu, i canviant de postura: un perfil, l’altre perfil, més a prop del mirall, més lluny, etc.
  • Posteriorment, repetir aquests passos en companyia de la parella o amb algú de confiança.

Passats uns mesos es pot fer una reconstrucció mamària amb una pròtesi. Això permet recuperar la forma original del pit. Amb micropigmentació (un procediment semblant al tatuatge) es pot recuperar el mugró i l’aureola, amb un aspecte sorprenentment real. Aquestes intervencions no són de cirurgia estètica entesa com un augment de pit o una “millora” del cos. Són una recuperació del cos tal com estava abans de la mastectomia. Fins i tot alguns hospitals permeten fer l’extirpació del pit i la reconstrucció mamària en la mateixa intervenció.

Per al període en que falta el pit existeixen solucions provisionals per a dissimular la diferència de volum: farciments per a la roba, etc. No resolen el problema però ajuden a pal·liar-lo.

Com podem ajudar una dona a afrontar la mastectomia

Els dubtes sobre com afrontar una mastectomia no només els té la pacient, sinó també les persones del seu voltant. És important respectar el seu ritme d’adaptació a la nova situació, i permetre-li experimentar -i expressar- les emocions que li vinguin a cada moment. Les frases com “Hauries d’estar contenta que l’operació ha estat un èxit” o “No et preocupis, que després et poses una pròtesi i ja està” no solen funcionar. La dona està preocupada, té motius per estar-ho i té dret a estar-ho. No l’ajudarà que traguem importància al seu patiment.

La dona davant del càncer de mama i la mastectomia

Algunes de les coses que pot necessitar (i que poden ser variables) són:

  • Que l’acompanyin a comprar roba que permeti dissimular la cicatriu.
  • Una estona de distracció, parlant de qualsevol cosa.
  • Algú amb qui expressar les seves pors, els seus dubtes, etc.
  • Que l’acompanyin mentre explica als fills perquè el seu cos ha canviat.
  • Que no la compadeixin. Que la tractin com sempre, amb sinceritat (però respectuosament) i sense sobreprotegir-la.
  • Si ella ho accepta, es pot fer servir l’humor per a parlar-ne. L’humor ajuda a treure ferro a la situació i a afrontar els temes difícils.

També és fonamental respectar les seves decisions, siguin quines siguin. Pot necessitar un temps abans de posar-se nua davant de la seva parella; pot rebutjar les relacions sexuals, pot evitar parlar del tema, etc. L’ajudarà saber que les coses es faran com ella vulgui, i que tindrà el suport que necessiti quan el necessiti.


Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que aquest article sobre com afrontar una mastectomia pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.