“Com ajudar la meva parella amb càncer”? Aquesta és una pregunta que em fan sovint persones la parella de les quals té càncer. La malaltia afecta també la parella del/de la pacient i la relació entre els dos. I és important que es puguin donar un suport mutu mentre dura aquesta situació, i també després. Parlem de com el càncer afecta la relació de parella i de què hi podem fer.
La meva parella té càncer
Davant del diagnòstic de càncer a la parella, pràcticament qualsevol reacció es pot considerar “normal”: La incredulitat, la por, la ràbia, la impotència, la tristesa… Però també l’esperança i les ganes de lluitar per al benestar seu i dels dos.
Si a la teva parella li han diagnosticat càncer és normal que també et preocupi a tu. Potser no caldria dir-ho, però convé destacar-ho perquè moltes persones en aquesta situació pensen “no tinc dret a demanar ajuda“, o “he d’aguantar perquè la prioritat és ell/a, que és qui té el càncer“. El teu patiment no és secundari. Tens dret a estar bé i a demanar el suport que necessitis.
Sovint la por es manifesta en forma de preocupació per si sabràs ajudar la persona que estimes. El càncer obre un escenari pel qual ningú està preparat. Provoca molts canvis en la manera de veure’s a un mateix, en les rutines diàries i en les prioritats i necessitats. El càncer ho canvia tot. Cal col·locar moltes coses a lloc per poder afrontar aquesta etapa de manera que alteri el mínim possible la qualitat de vida.
També és probable que hi hagi una certa pressió social per a “ser positiu”. Algunes persones, amb tota la bona intenció, et poden dir coses com “Anima’t, que ara has de ser fort/a pels dos” o “No t’ensorris, que la teva parella et necessita“. Són frases que no solen ajudar, perquè ser positiu no funciona per recomanació: només tu saps com és de difícil el que estàs passant. Si estàs bé perquè et surt de manera natural, d’acord. Però forçar-te a estar bé per no fer mala cara pot convertir-se en una càrrega afegida a la que ja portes.
Com es veu afectada la relació de parella quan un membre té càncer
Algunes parelles tenen dificultats de comunicació. Un dels membres pot voler tractar un tema, però no el menciona per no causar més preocupacions a l’altre. I així, aquest tema, queda sense resoldre. En són exemples les relacions amb la família política, la presa de decisions sobre el tractament o la preparació del futur en cas que el pacient no es curi.
Una situació que sol provocar dificultats en la parella és el canvi en l’autoimatge, fruit del càncer o del tractament. Com dèiem abans el càncer canvia la manera com una persona es veu a ella mateixa. En tumors que afecten parts d’una persona que fan que s’identifiqui amb la seva feminitat (càncer de mama) o masculinitat (càncer de testicle), això és molt evident.
És habitual que la persona que té el càncer tingui reticències a mostrar el seu cos davant de la parella. No només per la cicatriu, sinó perquè té la sensació que ha perdut el que el feia atractiu/va. Per tant té por que la parella el/la rebutgi. Sovint no és així: la parella sol acceptar que s’ha produït aquest canvi. Però al pacient amb càncer li costa accedir-hi perquè el que es veu afectat no és la confiança en l’altre, sinó la pròpia imatge.
Evidentment tot plegat té un impacte en la sexualitat. Pot haver-hi un problema que afecti la funció sexual (com un tractament hormonal), o pot ser que només es tracti de l’ansietat pel canvi en la imatge corporal. La sexualitat és una font d’intimitat i comunicació molt important en la parella (fa que aquesta relació sigui qualitativament diferent de qualsevol altre tipus relació) i el seu deteriorament pot provocar frustració en els dos membres. Però no deixa de ser un component més de la qualitat de vida i per això és important buscar solucions.
La majoria de persones la parella de les quals té càncer accepten la situació. El cònjuge es converteix en una de les fonts de suport principals, tant per als aspectes tècnics (acompanyar el pacient a les visites a l’hospital) com per als emocionals. Això no vol dir que sigui fàcil per a ningú, sinó que aprenen a adaptar-s’hi. És poc freqüent que una persona abandoni la seva parella arran de la malaltia. No obstant, quan passa, solen ser els homes els que deixen la seva parella, per no saber afrontar la situació o per no tolerar el canvi que això suposa en les seves vides.
El càncer no provoca la ruptura de la parella. Però sí que pot fer visibles els problemes que ja hi havia prèviament.
Com ajudar la meva parella amb càncer
La pregunta “Com ajudar la meva parella amb càncer” es pot respondre amb unes pautes generals i, en segon terme, de manera més personalitzada segons les necessitats de cadascú. En general, aquestes són algunes de les coses que pots fer:
- No carreguis el 100% de la responsabilitat en l’ajuda a la teva parella. Demana al teu entorn que, a la vegada, t’ajudin a tu. Estar bé amb tu mateix/a és bàsic per a ajudar una altra persona.
- Quan sentis que la situació et supera, admet-ho. La teva parella no vol un Superman o Superwoman. Vol algú que comparteixi el seu patiment. Algú que estigui al seu costat en els moments difícils.
- Permet-li sentir-se com vulgui a cada moment. Si plora, si s’enfada, si vol estar sol/a, etc. Mostra’t disponible per estar al seu costat quan ho necessiti. Escolta el que et diu, sense interrupcions.
- Parleu obertament del que us preocupa. Abordar una conversa difícil costa menys si es diu, en veu alta, “hem de parlar d’un tema difícil“. Les preocupacions compartides són més lleugeres.
- Si teniu fills, compartiu l’atenció cap a ells. Ells també necessiten respostes, i necessiten saber que en cap moment estaran sols. Aquí teniu informació sobre com parlar del càncer amb els fills.
- Fes de filtre davant dels altres. Algunes visites d’amics o coneguts poden resultar incòmodes. A la teva parella li pot costar dir a la gent “Avui no és un bon dia per a visites, serà millor que vinguis en un altre moment“. Fes-ho tu per a ell/a, havent-ho decidit abans de mutu acord.
- Aprofita els 3 elements que defineixen una relació de parella: la confiança, la intimitat i el compromís. Poden servir per a vehicular la manera com l’ajudes.
La teràpia de parella
Poques parelles es plantegen la teràpia de parella per resoldre les dificultats provocades pel càncer. Si aquestes dificultats superen el que es pot considerar “raonable” tenint en compte el context de la malaltia oncològica, el terapeuta pot ser de gran ajuda per a facilitar la comunicació i la comprensió mútua.
La parella d’una persona amb càncer en sol ser el cuidador principal, i les dificultats pròpies d’aquesta tasca també poden fer que la relació se’n ressenti (sobre-protecció, divergència en el que és més important, etc). El cuidador també necessita suport per tal que el pacient se senti realment ajudat. Si penseu que la teràpia de parella us pot ser útil, no dubteu a contactar amb mi.
Deixa una pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que aquest article pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 2 comentaris
Deixa un comentari
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Tinc un cosí germà, m’he criat amb ell, el seu germà, l@s meues germanes .
Fa poc li han extirpat un ronyó. I la novia no ha estat a l’operació, ni a la recuperació, ni a la visita per saber resultats biòpsia ni tractament.
Estiuejant al poble. De concerts, amb la colla…
No ho entenc.
Hola Ampi, gràcies pel seu comentari. És del tot normal aquesta incomprensió, davant de l’absència de la parella del seu cosí germà. Caldria saber el motiu pel qual no ha estat al seu costat. Sí que és freqüent que hi hagi “sorpreses” en les relacions: persones que esperàvem que serian a prop, marxen, i d’altres en qui no confiàvem massa, s’apropen i es queden. Espero que tot es resolgui de la millor manera possible.