“Com ajudar la meva parella amb càncer”? Aquesta és una pregunta habitual quan la parella té una malaltia oncològica. El càncer afecta la relació entre els dos i el suport mutu és important durant la malaltia i després. Aquest article parla de com ajudar la parella quan té càncer.
Article actualitzat el 5 de desembre de 2025.
La meva parella té càncer
Quan a una persona li diagnostiquen càncer, pràcticament qualsevol reacció es pot considerar normal: La incredulitat, la por, la ràbia, la impotència, la tristesa… Però també l’esperança i les ganes de lluitar per al benestar seu i dels dos. Sovint les emocions canvien dins d’un mateix dia o es barregen entre elles.
Si a la teva parella li han diagnosticat càncer és normal que també et preocupi a tu. Sembla obvi però moltes persones, en aquesta situació, pensen “no tinc dret a demanar ajuda“, o “he d’aguantar perquè la prioritat és ell/ella, que és qui té el càncer“. El teu patiment no és secundari. Tens dret a estar bé.
És comprensible que dubtis de si sabràs ajudar la persona que estimes. El càncer ho canvia tot i ningú està preparat per afrontar-lo quan arriba. S’alteren l’autoimatge, les rutines, les prioritats i les necessitats. Cal recol·locar moltes coses per viure aquesta etapa i mantenir la vida el més normal possible.
També pot ser que notis una certa pressió de l’entorn, que intentarà que siguis “positiu”: “Anima’t, que ara has de ser fort/a pels dos” o “No t’ensorris, que la teva parella et necessita“. Són frases dites amb bona intenció però que no ajuden. En primer lloc, perquè ningú t’explica com es fa. I en segon lloc perquè, qui està passant aquesta situació, ets tu, i només tu saps com n’és de difícil.
Una cosa és que estiguis bé perquè tens recursos, o perquè tens una visió optimista. Una altra cosa és haver-te de forçar a estar bé perquè algú t’ho ha recomanat, cosa que es pot convertir en una càrrega afegida a la que ja portes.
Com es veu afectada la relació de parella quan un membre té càncer
Amb el diagnòstic o el tractament del càncer algunes parelles tenen problemes de comunicació. Per exemple, quan un membre de la parella vol tractar un tema, però no ho diu perquè no sap com s’ho prendrà l’altre. I així, aquest tema, es queda sense resoldre. Això passa amb coses com les relacions amb la família extensa, la presa de decisions o la preparació del futur en cas que el tractament no funcioni.
El cònjuge està cridat a ser una de les fonts de suport principals, tant per als aspectes tècnics (acompanyar el pacient a les visites a l’hospital) com per als emocionals. I com es fa això? Aprenent-ne. No és fàcil per ningú, sobretot les primeres setmanes.
És poc freqüent que una persona abandoni la relació perquè la seva parella té càncer. No obstant, quan passa, solen ser els homes els que deixen la seva parella, perquè no saben afrontar la situació o perquè no toleren el canvi que s’ha produït en la seva vida.
L’impacte del càncer en l’autoimatge
Una situació que sol afectar la relació amb la parella és el canvi en l’autoimatge, fruit del càncer o del tractament. Ja hem dit que el càncer canvia la manera com una persona es veu a ella mateixa. Això és molt evident en tumors que afecten parts del cos que tenen un paper clau en la feminitat (càncer de mama) o en la masculinitat (càncer de testicle).
Si una persona té alteracions o cicatrius en aquestes parts del cos, o en d’altres, és habitual que tingui reticències a mostrar el cos davant de la parella. No només per la cicatriu, sinó també per la sensació d’haver perdut el que el feia atractiu/va. Per tant té por que la parella el/la rebutgi.
Sovint això no passa: la parella del pacient sol acceptar aquest canvi. Però al pacient amb càncer li costa accedir-hi perquè, el que es veu afectat, no és la confiança en l’altre, sinó la pròpia imatge.
Com afecta les relacions sexuals
Evidentment tot això té un impacte en la sexualitat. Tan pels canvis en l’autoimatge com per efecte del tractament, la funció sexual es pot veure alterada.
Un 60% de dones que han superat un càncer de mama experimenten alguna disfunció sexual, ja sigui a causa de problemes d’autoimatge, de dolor, o per causes fisiològiques o hormonals.
La sexualitat és el que fa que la relació de parella sigui diferent de qualsevol altre tipus relació que puguem tenir. És una font d’intimitat i comunicació molt important i, el seu deteriorament, pot provocar frustració en els dos membres.
“M’he de preocupar del sexe quan la prioritat és el tractament?“. El sexe és tant important com tu vulguis que sigui. És un component més de la qualitat de vida i, per tant, si et preocupa, pots buscar solucions.
El càncer no provoca la ruptura de la parella. Però sí que pot fer visibles els problemes que ja hi havia prèviament.
Com ajudar la meva parella amb càncer
La pregunta “Com ajudar la meva parella amb càncer” es pot respondre amb unes pautes generals i, en segon terme, de manera més personalitzada segons les necessitats de cadascú.
Si la teva parella té càncer, aquestes són algunes de les coses que pots fer:
- No tinguis el 100% de la responsabilitat en l’ajuda a la teva parella. Demana al teu entorn que, a la vegada, t’ajudin a tu. Estar bé amb tu mateix/a és bàsic per a ajudar una altra persona.
- Quan sentis que la situació et supera, admet-ho. La teva parella no vol un Superman o Superwoman. Vol algú que comparteixi el seu patiment. Algú que estigui al seu costat.
- Permet-li sentir-se com vulgui a cada moment. Si plora, si s’enfada, si vol estar sol/a, que ho faci. Mostra’t disponible per estar al seu costat quan ho necessiti. Escolta el que et diu, sense interrupcions.
- Parleu obertament del que us preocupa. Abordar una conversa difícil costa menys si es diu, en veu alta, “hem de parlar d’un tema difícil“. Les preocupacions compartides són més lleugeres.
- Quan no sàpigues què necessita, pregunta-li-ho.
- Si teniu fills, compartiu l’atenció cap a ells. Ells també necessiten respostes, i necessiten saber que en cap moment estaran sols. Aquí teniu informació sobre com parlar del càncer amb els fills.
- Fes de filtre davant dels altres. Algunes visites d’amics o coneguts poden ser incòmodes. A la teva parella li pot costar dir a la gent “Avui no és un bon dia per a visites, serà millor que vinguis en un altre moment“. Fes-ho tu per a ell/a, havent-ho decidit abans de mutu acord.
- Aprofita els 3 elements que defineixen una relació de parella: la confiança, la intimitat i el compromís. Poden servir per vehicular la manera com l’ajudes.
- Si la situació et desborda ho notaràs perquè et crea un malestar intens i durador o perquè no pots fer les teves activitats diàries. Aquest és un bon moment per demanar ajuda professional.
La teràpia de parella
La teràpia de parella pot ajudar a resoldre les dificultats que el càncer ha provocat en la relació quan aquestes dificultats superen el que es pot considerar “raonable” tenint en compte el context. El terapeuta és un recurs per facilitar la comunicació i la comprensió mútua i recuperar la confiança.
La parella d’una persona amb càncer en sol ser el cuidador principal, i les dificultats pròpies d’aquesta tasca també poden fer que la relació se’n ressenti. Hi ha pacients que es queixen de sobre-protecció per part de la parella, o de desacord en allò que és més important, etc).
La teràpia crea un entorn segur que permet valorar les dificultats, contrastar els punts de vista i canviar allò que fa que la relació de parella no funcioni.
Deixa una pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que aquest article pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Deixa un comentari