La cirurgia oncològica és el tractament d’elecció per a la majoria de persones amb càncer, independentment que es complementi amb quimioteràpia i/o radioteràpia. El pacient pot viure el pas pel quiròfan amb estrès i ansietat, per por del procediment i per la trascendència de l’operació. Aquest article ajuda a preparar-se pels diferents moments de la cirurgia oncològica: abans, durant i després de la intervenció.

Preparar-se per a la cirurgia oncològica - Psicologia en Càncer

L’ús de la cirurgia oncològica

Excepte per a les malalties oncològiques no sòlides (com les leucèmies o el mieloma múltiple) la cirurgia és el tractament més utilitzat en l’estratègia terapèutica del càncer. Es combina amb altres, com la quimioteràpia i/o la radioteràpia, que es poden administrar abans, durant o després de la cirurgia. Quan es fa abans s’anomenen neoadjuvants i ajuden a reduir la mida del tumor per a fer-lo més fàcilment operable. Durant la cirurgia són coadjuvants i complementen l’operació. Si es fan després es diuen adjuvants i eliminen les cèl·lules tumorals que no s’han pogut extirpar amb la cirurgia.

La cirurgia va ser el primer tractament contra el càncer, com consta en alguns documents datats l’any 1600 aC. A mitjans del s. XIX va aparèixer l’anestèsia i es va fer la primera extirpació completa d’un tumor. Però el càncer encara no tenia perspectives de curar-se. Va ser amb la introducció de la higiene sistematitzada (tant dels cirurgians com dels quiròfans) que va augmentar la supervivència de les persones amb càncer operades. Els darrers anys s’ha guanyat en precisióconservació, fent cirurgies cada cop menys invasives.

Actualment la cirurgia oncològica pot tenir diferents objectius:

  • Preventiva: En algunes dones amb risc genètic de càncer de mama es poden extirpar els pits per evitar que aparegui el tumor.
  • Diagnòstica: Quan no es pot diagnosticar el càncer amb tècniques d’imatge.
  • Classificadora: Per determinar en quin estadi (grau d’extensió) es troba la malaltia.
  • Curativaradical: Per a extirpar el tumor i, per seguretat, un marge de cèl·lules sanes del seu voltant.
  • De rescat i comprovació: Quan reapareix un tumor després d’uns anys sense malaltia.
  • Citorreductora: Per a reduir la mida del tumor i pal·liar els símptomes que provoca.
  • Reconstructora: Per exemple, en posar una pròtesi després d’una mastectomia.

Però tot i la millora de les tècniques i dels resultats, la majoria de persones viuen el pas pel quiròfan amb ansietat. És normal. Ho veiem com una situació de vulnerabilitat (no sabem què ens faran), tenim por dels efectes de la cirurgia i posem molta esperança en aquesta intervenció. Per això convé estar preparat/da i, per fer-ho, la informació és la millor eina.

Abans de l’operació

Consentiment informat

Consentiment informat en cirurgia pel càncerEl consentiment informat és un document que el pacient llegeix i signa per acceptar que l’operin. Conté tota la informació sobre l’ingrés, l’anestèsia, la intervenció i els seus objectius, el temps previst de recuperació i els possibles riscos associats. El mateix document recull que el pacient ha rebut totes les explicacions necessàries i ha pogut formular les seves preguntes. També deixa clar que aquest consentiment es pot revocar, és a dir, que el pacient es pot fer enrere després d’haver-lo acceptat.

Qualsevol dubte es pot respoldre amb el metge o metgessa. Encara que sembli que “és una tonteria” o que “el metge no té temps per això“. La informació ajuda a esvair pors infundades i dóna una certa sensació de control.

La sensació de control és una de les coses que més contribueixen a calmar l’ansietat.

Estudi pre-operatori

L’estudi pre-operatori serveix per comprovar si el pacient està físicament preparat per sometre’s a l’anestèsia i a la cirurgia. De manera general es fan tres proves, encara que se’n poden fer algunes més segons el tipus de càncer.

  • Anàlisi de sang: L’anàlisi de sang avalua la quantitat de glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. També estudia el funcionament del fetge i dels ronyons. L’analítica es fa extraient una mostra de sang d’una vena del braç, de manera que pot ser lleugerament dolorosa.
  • Radiografia de tòrax: Ajuda a veure si hi ha alguna infecció respiratòria lleu (constipat) o més greu (pneumonia). Les persones amb infeccions, fins i tot si són molt lleus, no es poden operar.
  • Electrocardiograma: S’estudia el funcionament del cor de cara a observar si hi ha algun risc per a l’anestèsia o la cirurgia. Consisteix en posar uns electròdes al pit i al costat de les costelles. No és una prova dolorosa.

La preparació i l’ingrés

La preparació necessària per a la cirurgia oncològica dependrà de la intervenció que s’hagi de fer. No és el mateix una operació amb anestèsia loco-regional (per exemple, epidural) que una amb anestèsia general. És molt important seguir les recomanacions mèdiques pel que fa a higiene (rentar-se amb un sabó especial abans de l’operació), dieta (romandre unes hores en dejú) i altres aspectes.

Es pot preparar prèviament la bossa per endur-se a l’hopital. També es poden deixar lligades coses pràctiques com la cura dels fills, etc. Per a reduir l’ansietat en aquest moment pot anar bé fer unes respiracions profundes i lentes, agafant i expulsant l’aire pel nas i concentrant-se en aquesta sensació (com l’aire entra fred i surt calent). També es poden fer exercicis de relaxació.

En anar a l’hospital convé treure’s arrecades i pircings, anells, etc, i anar-hi sense maquillatge. Els canvis en el color de la pell poden indicar coses als cirurgians durant l’operació, i el maquillatge podria confondre-ho.

Abans d’entrar al quiròfan el pacient passarà per l’habitació, on podrà deixar les coses i descansar. És possible que li donin algun calmant o que li prenguin la pressió i la temperatura.

Durant la cirurgia

Cirurgia oncològica - Psicologia en Càncer A l’hora que estigui programada la intervenció vindran a buscar a el pacient a l’habitació i el conduiran al quiròfan. Els familiars no hi podran ser, però el poden acompanyar fins a l’entrada de l’anomenada àrea quirúrgica.

Dins del quiròfan hi haurà un o més cirurgians, infermers/es i l’anestesiòleg. Els professionals són conscients de l’ansietat que tenen moltes persones en aquest moment. Per tant faran el possible per reduir-la. L’anestèsia es pot posar amb màscara, per via intravenosa, o de totes dues maneres. El pacient quedarà adormit -si és anestèsia general- i, quan es desperti, no haurà tingut dolor ni recorarà què ha passat.

Després de la cirurgia

Reanimació post-operatòria

L’anestèsia és suficient, en intensitat i en durada, perquè el pacient no tingui dolor durant la cirurgia. Després de l’operació passa a una sala de reanimació, on es desperta a poc a poc. És normal que porti un aparell al braç que mesura la pressió molt sovint. Paral·lelament l’equip mèdic parla amb la família per posar-la al dia del resultat de la cirurgia oncològica. Quan el pacient estigui despert podrà tornar a l’habitació.

Recuperació a l’hospital

El pacient haurà d’estar a l’hopital el temps necessari. Un dels objectius terapèutics del post-operatori és que l’hospitalització duri el mínim temps possible. Per això els professionals treballen per escurçar-lo tant com poden, sense comprometre la seguretat. Durant aquest temps, tret d’excepcions, el pacient podrà rebre visites.

És possible que s’hagin de fer cures a les ferides i cicatrius, i que es demani al pacient que s’aixequi, o que s’estiri. A més a més de la recuperació també s’intenta prevenir les infeccions. El metge receptarà calmants per al dolor, que és un símptoma normal després del pas pel quiròfan. De nou és molt important seguir les indicacions de metges/metgesses i infermers/es.

Recuperació a casa

A casa amb amicsEl temps de recuperació a casa després de la cirurgia oncològica és el que anomenem convalescència. El personal sanitari haurà donat un seguit de recomanacions quant a dieta, activitat física i visites de seguiment. Seguir-les estrictament contribueix a la recuperació. També solen receptar calmants per si fossin necessaris.

Si apareix qualsevol símptoma, sobretot febre, un sagnat poc habitual o un dolor sobtat, és important anar a Urgències. A banda d’això tindrà un telèfon on poder consultar al personal mèdic. Fora d’això cal tenir en compte que la recuperació és un procés lent i progressiu. El pacient es pot trobar que necessita altres persones per a algunes funcions bàsiques, com caminar o rentar-se. Sol ser una situació de dependència provisional.

A partir d’aquí cal parar atenció a la possible continuació del tractament, amb quimioteràpia, radioteràpia, immunoteràpia, o una combinació d’aquestes.


I tu, has estat operat/da per un càncer? Ho tens previst? Explica-ho en un comentari. I si creus que aquest article pot ser útil per algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.