Una preocupació habitual en les persones amb càncer són els possibles efectes de la quimioteràpia a llarg termini (anys després del tractament). Aquests efectes no es produeixen sempre, i depenen del tipus de tractament que s’ha seguit. Els més freqüents són la toxicitat cardíaca o neurològica i els dèficits de les funcions cognitives. Aquest article explica com mantenir la qualitat de vida amb els efectes de la quimioteràpia a llarg termini.
L’origen dels efectes de la quimioteràpia a llarg termini
La quimioteràpia és un tractament sistèmic. Arriba a totes les cèl·lules del cos: a les de càncer (que és el que volem), però també a les sanes. Per això es produeixen efectes secundaris. La quimioteràpia destrueix les cèl·lules tumorals i impedeix que es reprodueixin. Com que actua amb més intensitat sobre les cèl·lules que es divideixen més de pressa (els cabells, el sistema digestiu i la sang) és on aquests efectes adversos tenen lloc.
La majoria dels efectes desapareixen poc després d’acabar el tractament: tornen a sortir els cabells, s’acaben els vòmits i la fatiga, etc. Però alguns poden aparèixer anys després del tractament: són els efectes de la quimioteràpia a llarg termini. No ho fan sempre, ni amb la mateixa intensitat, però poden alterar la qualitat de vida. Són efectes coneguts (se sap prèviament quina complicació pot produir cada medicament a llarg termini). I la majoria tenen tractament.
Com que són coneguts, la seva descripció apareix al consentiment informat, el document que signa el pacient abans de començar el tractament. Aquest document explica en què consisteix l’estratègia terapèutica, quins objectius té, els seus riscos, i els possibles efectes adversos. El pacient pot fer les preguntes que vulgui al metge, incloent la possibilitat de conseqüències a llarg termini. El metge és qui té sempre la informació més útil i fiable en relació als efectes secundaris.
En general els efectes tardans són més probables si el pacient és jove en el moment de rebre la quimioteràpia. També depenen de l’estat general de la persona, de la repercussió que té el tumor sobre el cos i de la dosi total de quimioteràpia rebuda.
Alteracions cardiovasculars
Els problemes cardiovasculars més destacats són:
- Debilitament del múscul cardíac: Pot provocar dificultat respiratòria, marejos, fatiga, tos o inflor a les mans i als peus.
- Arritmia (alteració del ritme del batec del cor): Es poden presentar marejos, dificultat per respirar i dolor toràcic.
Els fàrmacs que tenen més risc de provocar problemes cardiovasculars són el trastuzumab (immunoteràpia, utilitzat en càncer de mama i càncer d’estómac metastàsics), la doxorubicina (per a molts tipus de càncer com sarcomes, limfomes o tumors ginecològics) i la ciclofosfamida (utilitzada en càncers de la sang i limfàtics, de mama o d’ovari, entre d’altres).
El risc és més alt si les dosis de quimioteràpia rebudes van ser més altes. Sobretot en majors de 65 anys i en persones tractades per un limfoma de Hodgkin durant la infància. Per això es fan controls de la funció cardíaca al llarg de tota la vida.
Problemes pulmonars
Temps després del tractament amb quimioteràpia els pulmons es poden inflar i dificultar la respiració. Per tant cal adaptar l’activitat diària a una reducció de la capacitat pulmonar, i fer exercici físic que ajudi a respirar de manera més eficient: aprofitar més l’oxigen que s’agafa.
La bleomicina (utilitzada per a càncers de cap i coll, genitals o limfomes) o la carmustina (per a alguns tipus de tumor cerebral) en poden produir. També el metotrexat (utilitzat en molts tipus de càncer, com leucèmies, càncer de bufeta, de mama o osteosarcomes), la prednisona i la dexametasona (leucèmia, limfoma i mieloma).
Problemes neurològics
El cisplatí (medicament utilitzat per a malalties oncològiques avançades de testicle, ovari, bufeta o pulmó) pot provocar sordesa a llarg termini, degut al dany que causa al nervi auditiu. Si la sordesa no és total, les pròtesis auditives ajuden a recuperar l’audició.
També el cisplatí i altres de la seva família (com l’oxaliplatí, utilitzat en càncer de colon, o el carboplatí, per a càncer d’ovari o càncer de pulmó), el docetaxel (per a càncer de mama o càncer de pulmó) i el paclitaxel (càncer d’ovari i càncer de mama), o bé la vincristina (leucèmies, limfomes i mieloma) poden provocar neuropatia perifèrica.
La neuropatia perifèrica és un dels efectes de la quimioteràpia a llarg termini més destacats. Pot provocar formigueig a les mans, dolor o debilitat muscular. També complica l’ús de les mans per a escriure, dificulta caminar o pot provocar marejos. Tot depèn de quins nervis estiguin afectats. La neuropatia perifèrica no es cura, però es poden reduir els símptomes com el dolor. El metge li pot receptar medicaments i recomanar-li una dieta rica en vitamina B. D’altra banda, l’exercici físic també ajuda a tonificar els músculs i reduir el dolor.
A casa és important que no hi hagi objectes que entorpeixin el pas, tenir una bona il·luminació, i seguir els consells del metge per a facilitar la vida diària. També s’aconsella tenir els objectes d’ús habitual a l’abast, sense haver de fer grans esforços per agafar-los (per exemple, que no estiguin col·locats prop de terra o massa amunt).
Alteracions cognitives
Les funcions cognitives inclouen el pensament, la concentració i la memòria. Algunes persones diuen tenir problemes per mantenir la concentració, o obliden noms de persones o dates. També manifesten algunes dificultats amb el llenguatge, com no trobar la paraula que volen dir. Són efectes de la quimioteràpia a llarg termini més freqüents en persones amb tumor cerebral, sobretot si, a banda de la quimio, hi ha hagut tractament amb radioteràpia.
Alguns productes ajuden a millorar aquestes funcions, com el cafè o el te. També hi ha medicaments, que el metge valorarà si cal receptar. A banda d’això és important aprendre a fer només una cosa cada vegada (evitar la multitasca) i apartar el que ens pugui distreure, com telèfons, llums o alarmes. Utilitzar recordatoris o post-its és útil per compensar els oblits. També es pot entrenar el cervell llegint, parlant o fent mots encreuats. Encara que puguin semblar coses poc importants, les millores que produeixen són notables.
Segones neoplàsies
Paradoxalment la quimioteràpia pot donar lloc a l’aparició d’un nou tumor, a la mateixa persona, anys després del tractament. Això és perquè les cèl·lules sanes danyades per la quimioteràpia es poden reproduir amb mutacions canceroses.
Quan passa això els tipus de càncer més freqüents són, inicialment, les leucèmies (que afecten la sang). Al cap d’uns 10 anys el risc de leucèmies comença a baixar, però augmenta el de tumors sòlids. Per això es fan controls periòdicament molts anys després de curar el primer càncer: detectar el tumor a temps ajuda a intervenir-hi.
Altres possibles complicacions
Toxicitat renal
Els ronyons i la bufeta també es poden veure perjudicats pels efectes de la quimioteràpia a llarg termini. Sobretot havent rebut tractament amb cisplatí o carboplatí. El pacient pot veure disminuïda la quantitat d’orina, o tenir edemes (retenció de líquids a les extremitats).
Alteracions hormonals
Pot sorgir en dones que s’han tractat d’un càncer d’ovari amb medicaments com el melfalan, el cisplatí o l’etopòsid, entre d’altres. Els efectes s’assemblen als de la menopausa: pèrdua de la menstruació, fogots, sequedat vaginal i disminució de la líbido. També es poden produir acné, disparèunia (dolor durant el coit) i infertilitat.
Tot i el risc d’efectes de la quimioteràpia a llarg termini, el tractament es continua aplicant perquè el benefici per la salut compensa sobradament els danys posteriors.
A aquest enllaç trobaràs informació molt completa sobre els efectes de la quimioteràpia a llarg termini.
Aquest article té 0 comentaris