L’ús de l’humor en càncer aixeca controvèrsia. D’una banda pot ajudar a una persona, o al seu entorn, a rebaixar la tensió que provoca el fet de saber que té càncer. De l’altra pot resultar ofensiu si no és acceptat pel pacient o si toca certs aspectes de la seva vida o de la seva malaltia. En general pot ser una bona eina si s’utilitza de manera adequada i acceptada. Parlem de l’ús de l’humor relacionat amb el càncer.
Quan es pot utilitzar l’humor en càncer
Utilitzar l’humor en càncer pot ser controvertit. Cada persona viu la malaltia a la seva manera i pot utilitzar l’humor amb finalitats diferents. Fer servir l’humor en càncer és més adequat en uns moments que en altres, i sempre amb “permís” de la persona té la malaltia. Perquè el que és divertit per algú pot resultar ofensiu per algú altre.
En el moment del diagnòstic alguns pacients poden reaccionar amb humor. És una manera de donar-se temps mentre es fan càrrec del diagnòstic i dels canvis que comportarà a la seva vida. Un mecanisme de defensa en termes psicoanalítics. Evidentment aquesta resposta sorprèn l’entorn, que esperaria qualsevol reacció menys l’humor. Per tant cal aclarir que l’expressió d’humor, en aquest cas, no significa que la persona s’estigui divertint. Habitualment quan el pacient pren consciència de la situació deixa d’utilitzar l’humor, o ho fa de manera més racional.
En altres moments de la malaltia el més recomanable és introduir algun element d’humor, amb cautela. Si el pacient no respon o respon negativament, convé abandonar els altres intents. Si el pacient respon bé o és ell qui inicia l’humor, es pot continuar. Des de la pespectiva del pacient, l’humor en càncer pot ser una eina útil, com explicarem a continuació.
Per què serveix i per què no serveix l’humor quan es té càncer
Estudis que han posat a prova els efectes de l’humor en càncer han obtingut resultats sorprenents. L’humor té un efecte positiu en el sistema immune i aixeca el llindar del dolor. Això vol dir que cal que un estímul sigui més intens per tal que es percebi com a dolorós. També s’ha comprovat que eleva l’activitat de les cèl·lules natural killer, un tipus de limfòcits especialitzats en la destrucció de cèl·lules tumorals. A banda d’això, amorteix l’estrès i millora l’estat d’ànim.
L’inconvenient de l’humor és que pugui resultar inadequat per les persones, pel moment o per la situació. Això també és vàlid quan parlem de l’humor en càncer. Per exemple, pot ser mal encaixat pel pacient si pensa que s’estan rient d’alguna cosa que el preocupa, o es burlen de la seva por o el seu estigma. Per tant cal que percebi que ell/a és part de la situació, enlloc de pensar que s’estan rient d’ell/a.
Quan són els pacients qui l’utilitzen sol ser ben acceptat. Algunes persones amb la malaltia noten un cert distanciament del seu entorn social, probablement perquè no saben què dir. L’humor és una bona manera de reduir aquestes distàncies: tindrem menys por de dir alguna cosa inadequada si veiem que la persona amb càncer es riu d’ella mateixa.
L’humor en càncer també ajuda a discutir temes difícils i a resoldre situacions incòmodes. Fins i tot entre el pacient i els professionals sanitaris: els pacients agraeixen que el metge surti uns minuts de la medicina més estricta. A més a més contribueix a rebaixar la tensió quan s’han de fer exploracions i proves mèdiques que afecten la intimitat. Una pacient, per exemple, deia que quan entrava a la sala de radioteràpia s’imaginava que era abduïda per una nau extra-terrestre per fer proves amb ella.
També es pot utilitzar per a l’efecte contrari: per limitar la comunicació. De vegades l’humor permet evadir respostes que no es volen donar en aquell moment (per exemple, davant de la curiositat morbosa). O es pot respondre un comentari desafortunat fent un acudit.
Utilitzar l’humor amb pacients a la fase de final de vida
Com a anècdota personal, un pacient, a pocs dies de la seva mort, em va dir:
“Quan em mori, vull que del meu cos en facin supositoris. Així sabré que, fins i tot mort, continuo donant pel cul”.
Amb aquesta frase, després de mitja hora parlant de la mort, vaig pensar que el senyor encara no era conscient de la seva situació. Però sí que n’era. Utilitzava l’humor per treure ferro. Devia notar que jo estava en pràctiques…
I és que l’humor també es pot utilitzar en pacients al tram de final de vida. En un estudi fet amb pacients amb malaltia avançada, el 64% d’ells van dir que l’humor els havia ajudat a canviar la manera de veure alguna cosa que, d’altra manera, hauria estat font de preocupació. I el 85% van dir que l’humor els havia infós esperança. Això és de gran ajuda davant de la incertesa que s’experimenta en aquesta fase de la malaltia.
Però l’humor també té limitacions: És important deixar clar que NO cura. L’optimisme ajuda a afrontar el tractament i a seguir les instruccions mèdiques, cosa que contribuiria a l’eficàcia de la teràpia. Però l’humor i l’optimisme, per si sols, no són un tractament eficaç per al càncer.
En resum: Un cop comprovat que una persona amb càncer accepta l’humor, el podem utilitzar. Sempre amb precaució i assegurant que no resulta ofensiu ni inapropiat.
T’ha agradat aquest article? Comparteix-lo amb els teus contactes. I si vols deixar un comentari et respondré personalment.
Aquest article té 0 comentaris