Entre el 30% i el 50% de persones amb càncer (o els seus familiars) viuen la malaltia amb símptomes de malestar psicològic prou greus com per necessitar ajuda professional. La psicooncologia dóna resposta a aquesta demanda, i explica els determinants psicològics del càncer, la manera de prevenir-lo a partir de l’estil de vida i el funcionament del sistema sanitari.
Què és la Psicooncologia?
La psiquiatra Jimmie Holland es considera la fundadora de la psicooncologia. La defineix com el camp d’estudi i intervenció en els trastorns psicosocials associats al diagnòstic i el tractament del càncer en el pacient, els seus familiars i en els serveis sanitaris, així com sobre els factors conductuals que afecten el risc de desenvolupar la malaltia i de ser-ne supervivent. Jimmie Holland va crear la primera unitat de Psicooncologia al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York a finals dels anys 70.
Les àrees d’intervenció de la psicooncologia són les següents:
- El suport psico-social als pacients amb càncer i als seus familiars, en totes les fases de la malaltia.
- El suport psico-social i la formació als professionals de la salut que treballen en l’oncologia.
- La investigació científica dels determinants psicològics del càncer.
- La prevenció del càncer (atès que la majoria de factors de risc són de tipus conductual).
- L’impacte de les malalties oncològiques en la societat i el seu tractament als mitjans de comunicació.
- La millora de l’atenció als pacients i als familiars al seu pas pels sistemes sanitaris.
Et pot interessar llegir: “10 beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer“
És important que el psicòleg que tracta aquests temes tingui una formació específica i certa experiència en psicooncologia. Així coneix més bé les situacions que poden aparèixer i sap com resoldre-les.
L’ajuda psicològica als pacients amb càncer i als seus familiars
Entre un 30% i un 50% de persones amb càncer s’enfronten a la seva malaltia amb un grau de malestar psicològic prou greu com per necessitar suport professional. Les altres persones afectades també viuen la situació amb símptomes psicològics (que es consideren normals). Però són més lleus o bé tenen prou recursos per afrontar-los sense haver de recórrer a un psicòleg.
Malgrat tot, la majoria de persones que necessiten aquesta ajuda no la sol·liciten. I això passa perquè no saben que existeix aquest camp dins de la psicologia, amb professionals formats i especialitzats. Un altre motiu és que creuen que el seu benestar psicològic és secundari, ja que prioritzen curar el càncer.
Les persones que tenen càncer solen manifestar símptomes d’ansietat, depressió i insomni. El diagnòstic els obliga a reorganitzar la seva vida al voltant del tractament. I això provoca canvis importants en els hàbits diaris i les rutines. També pot aparèixer un cert sentiment de culpabilitat, per no haver-lo evitat, o per com afecta la família.
Els familiars d’una persona amb càncer es preocupen sobretot per com està aquesta persona: Té dolor? Sap més (o sap menys) del que voldria saber? Ens en podrem fer càrrec si arriba a tenir una gran dependència? És habitual que els familiars acceptin el seu patiment com a “normal” perquè creuen que és el pacient qui ha de rebre les atencions. Però és important que ells també recuperin la qualitat de vida.
Per això la tasca dels que ens dediquem a la psicooncologia consisteix en oferir un espai on tractar aquestes preocupacions. Sovint em vénen a veure pacients o familiars, per poder parlar d’alguns temes que no tracten entre ells. Certes qüestions són difícils, ja sigui per por, o per pensar que no es podran contenir les emocions. Per exemple, com viuen la situació els fills (sobretot si són petits), les càrregues econòmiques de la família, etc.
Alguns pacients amb un càncer que ja no es pot curar, o els seus familiars, voldrien preparar el final de vida o volen parlar de la mort en un entorn de confiança. En aquests casos és freqüent que estiguin més preocupats per als fills petits que no pas per ells mateixos. Molts d’aquests pacients volen saber com parlar amb els nens. També els pot ajudar fer un repàs vital que els permeti donar sentit a la seva vida.
La formació i el suport als professionals de l’oncologia
Un altre grup de persones que es poden beneficiar de la psicooncologia són els professionals de la salut que treballen en l’oncologia: Metges, infermers, treballadors socials, etc. També les associacions de pacients, que funcionen amb voluntaris de suport a persones amb càncer.
Sovint demanen ser formats en els aspectes psicològics del càncer: impacte en l’estat d’ànim, respostes a preguntes difícils, gestió de la informació, presa de decisions, etc.
Estar permanentment en contacte amb el dolor i el patiment acaba generant desgast. Els anys de carrera, en que molts pacients moren, els poden fer despertar sentiments de culpabilitat, o d’incapacitat professional. Amb el pas dels anys poden patir el que es coneix amb el nom de “burnout” (cremar-se professionalment).
També cal prestar atenció a la comunicació entre els pacients i els professionals de l’oncologia, ja que la confiança entre ells és fonamental. Aquest vídeo, de la pel.lícula “Wit: Amar la vida” (Mike Nichols, 2001), protagonitzada per Emma Thompson, mostra la primera reacció d’una persona quan li comuniquen que té càncer. És una escena que utilitzo sovint en formacions a professionals i voluntaris com a exemple d’un mal estil comunicatiu per part del metge (que, afortunadament, és poc habitual).
Què NO és la psicooncologia
La psicooncologia és -o hauria de ser- una part més del tractament integral per al càncer. Però no és un tractament oncològic amb l’objectiu de curar la malaltia. Malgrat algunes publicacions que parlen d’un augment de la supervivència al càncer amb tècniques psicològiques, l’evidència científica de la que disposem actualment no és concloent. Ni la teràpia psicològica, ni cap tècnica que pretengui treballar amb “les energies” del cos, ni el reprocessament mental dels traumes curen el càncer.
T’ha agradat aquest article? Deixa una pregunta o un comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ser útil per a algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris