La depressió o la tristesa poden ser habituals en molts moments del càncer. Són fenòmens diferents: la tristesa forma part del procés d'adaptació a la malaltia i, com les altres emocions, té una finalitat. En canvi la depressió constitueix un trastorn pel qual es necessita ajuda. En ambdós casos podem intentar recuperar el benestar. Aquest article parla de per què reaccionem al càncer amb depressió i de què podem fer si ens passa.
"Sexualitat en la malaltia del càncer" és un article convidat, d'un col·lega de professió i gran amic meu, Enrique Luis. L'Enrique és psicòleg i sexòleg. Treballa com a psicooncòleg a l'Asociación Más Vida de suport a persones amb càncer a Oriola (Alacant), i forma part de l'equip de CREC Psicólogos.
El llenguatge és el reflex del pensament. Com que no es pot endevinar què pensa una persona (per molt psicòleg que siguis), la millor manera de saber-ho és escoltar com parla: què diu, com ho diu, quan ho diu, què és el que no diu, etc. Aquest article recull algunes frases de pacients amb càncer, totes elles, reals, que han dit a la meva consulta.
Els exercicis de relaxació ajuden a reduir l'ansietat en un moment determinat, milloren la qualitat de vida i faciliten la conciliació del son. Aprendre a fer-los requereix temps i pràctica. Però quan se n'ha après, es pot fer pràcticament a qualsevol lloc i mentre es realitzen altres activitats. Aquest article explica com fer exercicis de relaxació per persones amb càncer.
La por és una de les reaccions més freqüents quan ens diagnostiquen càncer, durant el tractament, i també després. Reaccionar al càncer amb por és normal per les conseqüències que anticipem, i eliminar del tot aquesta por no sembla un objectiu assequible. Però sí que podem fer que l'ansietat sigui menor i ens afecti menys la qualitat de vida.
