La depressió o la tristesa poden ser habituals en molts moments del càncer. Són fenòmens diferents: la tristesa forma part del procés d’adaptació a la malaltia i, com les altres emocions, té una finalitat. En canvi la depressió constitueix un trastorn pel qual es necessita ajuda. En ambdós casos podem intentar recuperar el benestar. Aquest article parla de per què reaccionem al càncer amb depressió i de què podem fer si ens passa.

Reaccionar al càncer amb depressió - Psicologia en Càncer

Per què reaccionem al càncer amb depressió

Al blog de Psicologia en Càncer ja hem parlat de dues reaccions habituals més davant de la malaltia: la ràbia i la por. La tristesa o la depressió són altres sentiments que ens pot despertar el càncer. Però no són ben bé el mateix.

La tristesa és relativament lleu i pot persistir durant unes hores o uns quants dies. Normalment no afecta de manera greu les activitats normals. La tristesa és un sentiment que tenen moltes persones, encara que no tinguin càncer. En canvi la depressió és un malestar més intens, que pot arribar a comportar un diagnòstic clínic. Dura més temps que la tristesa “normal” i afecta de manera important la vida diària. Les persones que tenen depressió la solen descriure com una impossibilitat d’estar bé o de gaudir de les coses que es fan. Pot anar acompanyada d’aïllament, desesperança (creença que la situació no millorarà) o sentiments de culpabilitat. També s’associa a l’insomni, a l’augment o disminució de pes, i a una reducció de les activitats socials.

La reacció al càncer amb depressió pot arribar en diversos moments de la malaltia -encara que moltes persones no en tindran mai-. Un dels moments més freqüents és el del diagnòstic. Durant el tractament és menys freqüent, perquè la sensació d’estar fent alguna cosa per curar la malaltia sol donar esperança. La depressió pot tornar si hi ha una recaiguda o si cal afrontar el final de vida perquè la malaltia esdevé incurable.

El paper de la depressió i la tristesa

Per què estem tristos o deprimits - Psicologia en CàncerTotes les emocions tenen una finalitat, tant les positives com les negatives. El nostre cos persegueix un objectiu amb cadascuna d’elles. Les anomenades emocions bàsiques (tristesa, ràbia, por, fàstic, sorpresa i alegria) també les tenen alguns animals i això vol dir que s’han anat transmetent al llarg de l’evolució de les espècies perquè ajuden a sobreviure i a adaptar-se a les circumstàncies de l’entorn.

Aleshores, per què serveix la tristesa?

  • La tristesa fa que el nostre pensament i la nostra conducta s’enlenteixin. Així ens donem més temps a nosaltres mateixos/es per a processar una mala notícia o per aprendre a viure amb un canvi permanent.
  • Pensar constantment en el que ens entristeix ens ajuda a buscar-hi una solució sense distreure’ns amb les coses normals del dia a dia. La tendència a “donar voltes tota l’estona” és el que coneixem com a rumiació. No obstant, la rumiació es pot convertir en un problema si no contribueix a aportar solucions.
  • L’expressió facial de tristesa, les postures encongides i el plor desperten l’empatia dels altres, i així ens ofereixen el seu consol i ajut. Però no és una cosa que fem expressament: el nostre cos es condueix sol a aquesta situació, i provoca que els altres vinguin a ajudar-nos.

Com reduir la tristesa

Parlar ajuda a reduir la tristesa - Psicologia en Càncer

Una de les coses que fem els psicooncòlegs és normalitzar les reaccions emocionals. Expliquem a pacients i familiars que és normal (és a dir, comprensible) viure el càncer amb tristesa. Això els ajuda a donar-se permís a ells mateixos per experimentar aquestes emocions.

Recuperar el benestar té un recorregut limitat: no ens plantegem la felicitat com a objectiu, sinó que intentem fer que el malestar sigui més suportable.

Algunes coses que ajuden a calmar la tristesa:

  • Parlar. Quan els pensaments s’emboliquen dins del cap i sembla que formin un núvol, expressar-los en veu alta ajuda a ordenar-los. I això fa que, després, la cosa no es vegi tant greu com semblava. Això sí: parlar des del sentiment profund. Emocionalment. Perquè si parlem des de la superfície dels sentiments, com si no ens afectés el que ens passa, no arribem a desfogar-nos. És una cosa que veig cada dia a la consulta.
  • Plorar. Quan plorem ens alliberem de la resistència. És com obrir les comportes d’un pantà i deixar sortir l’aigua. Si no tenim aigua al pantà, no hi ha res que ens pressioni. Per això el plor dóna pas a la calma i a la sensació d’haver-nos tret un pes de sobre. Hi ha persones que prefereixen plorar soles i, d’altres, fer-ho en companyia. És una elecció personal.
  • El suport social. La família i els amics poden ser una bona font d’ajuda. Tant per parlar del que ens preocupa, com per parlar de qualsevol cosa que ens permeti passar una estona sense pensar-hi. Fins i tot, per riure. O per no sentir-nos sols/es. La mera presència d’una persona, encara que no parli, suposa un alleujament per a la tristesa. Això no treu que vulguem conservar les nostres estones per estar voluntàriament sols/es.
  • L’exercici físic. Fer exercici físic fa que alliberem endorfines, que ens produeixen benestar. A banda d’això, cada cop hi ha més estudis que confirmen els enormes beneficis de fer exercici físic quan tenim càncer.

Com sortir d’una depressió relacionada amb el càncer

Psicòleg a Barcelona - PsicooncologiaAquí cal tornar a la distinció entre tristesa i depressió. Sentir una certa tristesa i ganes de plorar quan tenim càncer és normal i no ens hauria d’alarmar: al cap i a la fi sabem que és una malaltia greu, que genera preocupacions i dubtes. Però viure el càncer amb depressió sí que és un avís per buscar la manera de reduir aquests sentiments negatius. La depressió és un trastorn mental; no es pot considerar normal tenir-ne. Per tant, el que s’aconsella fer és diferent amb la tristesa que amb la depressió.

Si el que hi ha és una depressió, s’aconsella rebre suport professional. Sabrem que estem en aquesta situació perquè el malestar és molt notable i dificulta o impedeix les activitats de la vida diària, independentment del càncer. També pot produir, encara que no ho fa sempre, pensaments estranys, pèrdua o augment de la gana i alteracions del son.

El psicòleg avalua els símptomes i ajuda al pacient a fer els canvis necessaris per reduir-los, adaptant-se a les necessitats personals de cadascú. Posar-se en contacte amb un psicòleg especialitzat és una bona manera de recuperar el benestar i la qualitat de vida.

Si et vols posar en contacte amb mi de manera privada i confidencial, pots fer-ho per aquestes vies:

Telèfon (+34 644298759)

Teléfono psicólogo manresa

WhatsApp (Accés directe a un click)

Xat (Accés directe a un click)

Chat directo psicólogo manresa barcelona

E-mail (Accés directe a un click)

psicoterapia por email

També pots deixar un comentari a aquest article (el respondré personalment), i compartir el text amb els teus contactes o a través de les xarxes socials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada