La por és una de les reaccions més freqüents quan ens diagnostiquen càncer, durant el tractament, i també després. Reaccionar al càncer amb por és normal per les conseqüències que anticipem, i eliminar del tot aquesta por no sembla un objectiu assequible. Però sí que podem fer que l’ansietat sigui menor i ens afecti menys la qualitat de vida.
Reaccionar al càncer amb por
Els psicooncòlegs sempre diem que reaccionar al càncer amb por és normal. I això vol dir dues coses:
- Que la por és una de les vivències més freqüents quan es té aquesta malaltia.
- Que intentar eliminar-la amb frases com “Va, que no serà res” o “Estigues tranquil/la, que sinó el teu fill s’espantarà” no funciona. Acceptar que és normal reaccionar al càncer amb por vol dir permetre’ns experimentar aquesta por, parlar-ne i acceptar-la. Lluitar-hi aferrissadament provoca un gran desgast. Però es pot reduir el seu impacte en la qualitat de vida.
Què és el que fa més por a les persones amb càncer? No hi ha una resposta única, perquè la malaltia es viu sempre de manera molt personal. Però la majoria de persones amb càncer que tenen fills petits, estan més preocupades pels fills que per elles mateixes. I és comprensible. Els fills ens necessiten i tenim por de que els passi alguna cosa i no siguem al seu costat per a ajudar-los. Tenim por de no veure’ls créixer.
Però hi ha més coses. La pròpia paraula “càncer” espanta. Segur que hem conegut persones que n’han tingut i ho han passat malament. Sabem que és una malaltia greu, que provoca molts canvis i que, de vegades, comporta la mort. Aquest és un altre aspecte que fa molta por a la majoria de persones. També hi ha el temor als canvis d’imatge pel tractament (caiguda dels cabells, etc).
La majoria de persones amb càncer que tenen fills petits, estan més preocupades pels fills que per elles mateixes. I és comprensible.
La diferència entre la por i l’ansietat
La por i l’ansietat són dues paraules que sovint s’utilitzen com a sinònims, però no són ben bé el mateix. L’ansietat és una sensació general, que pot durar molt, i davant de situacions inespecífiques (reals o anticipades). No sol ser especialment intensa. En canvi la por és una emoció: és intensa, dura poc i apareix davant d’estímuls concrets o quan els anticipem.
Per exemple: Una persona pot reaccionar al càncer amb por de diferents maneres: Si té fòbia a les agulles, pot tenir una por intensa en el moment en que li han d’extreure sang per a fer una analítica. Però fora d’aquest moment, més aviat serà en forma d’ansietat quan recorda que, diverses vegades se l’haurà de punxar per analítiques, pel tractament, etc.
L’ansietat es pot tractar com un trastorn (amb o sense medicaments). En canvi el tractament de la por és diferent perquè és més intensa i de curta durada. En aquest cas es pot aprofitar el tractament de l’ansietat per a aplicar-lo, adaptat, a un moment de por.
Et pot interessar: 10 beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer
Com es manifesta la por en diferents moments de la malaltia
Quan apareixen els símptomes, abans d’anar al metge, es pot tenir por que aquests es deguin al càncer. Hi ha persones que responen buscant informació abundant, amb el risc d’autodiagnosticar-se prematurament per internet. És important recordar que la informació que hi trobem pot no estar contrastada per professionals, que no serveix per al diagnòstic perquè és molt general, i que aquesta informació ens pot generar encara més ansietat, entrant en un cercle viciós.
En rebre el diagnòstic ens espanta la possibilitat de morir i els efectes secundaris del tractament. També ho fa, com dèiem, l’escenari de com quedarà la família. En aquest moment també pot predominar una reacció de ràbia. És fonamental establir una bona relació de confiança amb l’oncòleg i fer-li totes les preguntes que creguem convenients. Anar acompanyats a les visites és una altra manera de reduir l’ansietat.
Durant el tractament és quan la por es redueix més, perquè tenim la sensació d’estar actuant contra el càncer. De tota manera els efectes secundaris poden ser presents i ens preguntem si serviran per a curar la malaltia. Participar de la presa de decisions ens ajuda a tenir sensació de control.
Després del tractament la por es pot tornar a intensificar, encara que el sentit comú ens diu que ens hauríem de sentir alleujats. Però si durant el tractament hem estat permanentment en un entorn mèdic, en el qual sabíem que ens atendrien si passava alguna cosa, abandonar aquest entorn ens pot fer por. Sabem que la malaltia pot tornar i això ens pot fer interpretar qualsevol petit senyal (bony, malestar, etc), com a indici que hem recaigut. És el que en Psicologia es coneix com a Síndrome de l’espasa de Dàmocles.
Si, efectivament, hi ha recaiguda, la por es torna a centrar en els efectes del tractament i en la possibilitat de morir. Hi ha persones que anticipen un escenari de final de la vida. De nou ens ajudarà estar ben informats. El suport social (familiar i dels amics) també és d’una importància vital. Convé assegurar el confort i buscar petits espais diaris de benestar.
Podem viure amb càncer i sense por?
Que reaccionar al càncer amb por sigui normal no vol dir que ens haguem de quedar de braços creuats. Hi ha punts intermitjos entre no fer res i lluitar aferrissadament contra la por. Cal tenir clar que, probablement, no la farem desaparèixer (i posar-nos aquest objectiu ens pot portar a frustrar-nos). És més assequible buscar maneres de fer que sigui menys intensa i aprendre a conviure-hi. Com?
- Participant, tant com puguem, de la presa de decisions. La sensació de control fa que el futur sigui una mica més previsible.
- Demanar ajuda a les persones del voltant. Tenir en compte que les necessitats poden canviar d’un dia a un altre. Si cal també podem demanar ajuda als professionals.
- Si el metge ens recepta algun medicament contra l’ansietat, prendre’l. Consultar-lo sempre abans de començar a fer-ho i abans de deixar-lo.
- Acceptar una ansietat entre lleugera i moderada, que ens ajudarà a estar pendents del que passa i a buscar solucions als problemes de cada dia.
- Consultar un psicòleg si veiem que entrem en un cicle pel qual evitem allò que ens espanta i aquesta evitació ens tranquil·litza, però fa que tinguem encara més dificultats per enfrontar-nos-hi les vegades següents.
T’ha agradat aquest article? Pots compartir-lo amb els teus contactes. I si vols deixar un comentari, et respondré personalment.
Aquest article té 0 comentaris