El llenguatge és el reflex del pensament. Com que no es pot endevinar què pensa una persona (per molt psicòleg que siguis), la millor manera de saber-ho és escoltar com parla: què diu, com ho diu, quan ho diu, què és el que no diu, etc. Aquest article recull algunes frases de pacients amb càncer, totes elles, reals, que han dit a la meva consulta.
Frases de pacients amb càncer abans del tractament
“No em feia les autoexploracions per por”. La por és el principal motiu pel qual no se segueix la recomanació de participar als programes de detecció precoç d’alguns tipus de càncer (en aquest cas, càncer de mama). És important tractar aquesta por amb cada persona i amb la calma que es mereix, perquè no la farem desaparèixer per art de màgia.
“La meva vida s’ha acabat”. Era un home de 50 anys, d’origen estranger, i que treballava de cuiner. Tenia hepatitis i càncer de fetge (marcat per un important estigma, perquè s’associa a alcohol, drogues i promiscuitat) i pensava que perdria la feina i hauria d’abandonar el país. Aquest fet també dificultava que expliqués coses del seu entorn social (família, amics), necessàries per a la teràpia.
“Prefereixo que no fem servir la paraula càncer”. En general és important anomenar les coses pel seu nom, per evitar posar-nos “tabús” a nosaltres mateixos. Però frases de pacients amb càncer com aquesta demostren que cada persona necessita el seu temps per agafar forces per pronunciar una paraula que pot fer tanta por. Ambdues postures són correctes, i per això sempre intento adaptar-m’hi.
Frases de pacients amb càncer durant el tractament
“Li retrec al meu marit que no entén com em sento. És una cosa que he de canviar”. Quan una persona té càncer, la seva família també ho passa malament. I no tothom sap com ajudar. El pacient té el repte de “situar els membres de la família” perquè cadascun pugui prestar la millor ajuda a cada moment. I que el pacient i la família entenguin les dificultats que estan passant uns i altres.
“Utilitzo l’alopècia per espantar els venedors porta a porta. Els obro amb el cap pelat i els dic que m’enganxen vomitant, i que estic fatal. Se’n van corrents”. Aquesta frase la va pronunciar una pacient amb càncer de mama en una teràpia en grup. Va demostrar que el grup generava prou confiança per a fer expressions d’humor.
“Quan em curi del càncer em divorciaré. M’he adonat que porto 30 anys fent de serventa del meu marit, i crec que ser dona és una altra cosa”. Una de les conseqüències de tenir càncer és el replantejament de les prioritats. Es valora la vida passada i present i, de vegades, s’avalua si es vol continuar igual o es volen fer canvis.
Frases de pacients amb càncer després del tractament
“Tanta por que em feia anar a l’hospital per la quimio, i ara tinc por d’estar sola a casa”. Encara que sembli estrany per qui no ha tingut càncer, és habitual que la por augmenti després del tractament. Abandonem un entorn mèdic que ens donava confiança i ens feia pensar que qualsevol problema es tractaria ràpidament. I un cop a casa pensem que hem de recuperar la nostra vida sense els metges. Pot aparèixer l’anomenada “Síndrome de l’espasa de Dàmocles“: la por davant de qualsevol senyal que indiqui que el càncer ha tornat.
“He canviat. Sóc i estic diferent. Reacciono més, i tinc més mala llet. Voldria ser el que era un any enrere”. La nostra identitat es forma des que som petits, ens hi acostumem i la considerem normal. Per això podem sentir frases de pacients amb càncer com aquesta: la persona es veu diferent a si mateixa, no es reconeix i s’espanta. Alguns d’aquests canvis romandran, i caldrà acostumar-s’hi.
“Que bé poder parlar de tot sense miraments”. Les principals fonts de suport social per a les persones amb càncer són la família i els amics. Però hi ha qui no se sent còmode parlant-hi de segons què, perquè implica referir-se a amics comuns, o persones a les quals no volem criticar per por de les represàlies. Un dels avantatges d’acudir a un professional de la Psicooncologia és, precisament, poder parlar de tot sense que ens jutgin i confidencialment.
Frases de pacients amb càncer al final de la vida
“Quan em mori vull que del meu cos en facin supositoris. Així, fins i tot mort, podré continuar donant pel cul”. Aquesta frase me la va dir un pacient amb càncer de colon pocs dies abans de morir. Jo estava començant les pràctiques a l’hospital. Parlàvem de les opcions que hi ha després de la mort (donació d’òrgans, donació del cos per a la ciència, enterrament, incineració, etc). Tot i que inicialment vaig pensar el contrari, ell era plenament conscient del seu estat i, amb aquesta frase, demostrava que estava més tranquil que jo.
“Jo només demanava a Déu que em permetés veure la meva néta casant-se. I Déu ho va fer. Estava preciosa”. Les persones que moren donant un sentit a la seva vida -i a la seva mort- i, a més a més, ho fan amb gratitud, moren més tranquil·les. Això no vol dir que anar-se’n els sigui fàcil, sinó que ho fan amb més calma.
“No em dirà que deixi de fumar, oi, doctor?”. Una dona amb càncer de fetge i a qui els metges havien pronosticat 2 mesos de vida, em va fer aquesta pregunta després de dir-me que fumava. És l’única vegada en que no he aconsellat a una persona deixar de fumar.
Has sentit més frases de pacients amb càncer que t’hagin cridat l’atenció? Escriu-les en un comentari (sense revelar dades personals de qui les ha dit). I si vols, comparteix aquest article amb els teus contactes!
Aquest article té 0 comentaris