El psicooncòleg és un professional de la psicologia que proporciona atenció i tractament a les persones que tenen o han tingut càncer, els seus familiars, i els professionals de la salut que treballen amb els malalts oncològics. Sempre està disponible per a qui el necessita, però no és imprescindible en tots els casos.
Fa un temps em va consultar una dona a qui havien diagnosticat un càncer de mama. Vam estar parlant de com se sentia i de com el diagnòstic i el tractament afectaven la seva vida normal. Resumint la conversa em va dir “penso molt en el càncer, i en la quimioteràpia, i de tant en tant ploro una mica, però res més“. I jo li vaig respondre: “Vostè no necessita un psicooncòleg“.
La incertesa i la por per com aniran les coses és una part quasi inseparable de la malaltia i forma part del procés d’adaptació i afrontament.
Fer un tractament psicològic és una inversió en temps i en diners. I vaig veure que, malgrat la malaltia i el tractament, la dona feia vida normal. Per tant li vaig explicar el que explico en aquest article i li vaig dir que, estrictament, no necessitava un psicooncòleg. De tota manera va voler fer un parell de sessions que, naturalment, vam fer amb normalitat: la voluntat d’ajudar les persones sempre hi és.
El psicooncòleg pot ser de gran ajuda, però no sempre és necessari
El psicooncòleg esdevé necessari quan, a causa del càncer, una persona té un patiment tan intens (en forma de por, tristesa i/o ràbia), que no pot fer una vida més o menys normal dins de les limitacions que imposen la malaltia i el tractament, o bé li costa adaptar-se a la situació o li genera dificultats de comunicació amb les persones de l’entorn.
És a dir, una persona que té càncer, o que té un ser estimat amb aquesta malaltia, i té un malestar lleuger o relativament fàcil de superar, està tenint una reacció normal i recursos per gestionar-la. El càncer és una malaltia greu, i és comprensible que es visqui amb dificultats. La incertesa i la por per com aniran les coses és una part quasi inseparable de la malaltia i forma part del procés d’adaptació i afrontament. Això no vol dir que sigui “fàcil” per aquesta persona, sinó que hi pot fer front sola. Pot demanar ajuda a un professional, però no li és estrictament necessari. A més a més la família i els amics també són una part important del suport social.
Qui necessita un psicòleg especialista en càncer
Ara bé, una cosa és tenir dificultats que no entorpeixen excessivament el funcionament i l’activitat diària, i una altra és tenir un malestar que es manifesta d’alguna d’aquestes maneres:
- Una tristesa o ansietat intenses durant tot el dia o la major part del dia.
- La dificultat o impossibilitat de dormir, o despertar-se molts cops durant la nit.
- No gaudir amb res, ni tan sols amb aficions que sempre ajudaven (com llegir, escoltar música, etc).
- La sensació que la parella no ajuda o que la família no és una font de suport.
- La preocupació per problemes que no se sap com solucionar.
- El malestar per canvis en el cos després de la cirurgia o altres tipus de tractament.
- No acceptar la situació i fer com si no passés res.
- Etc.
Totes aquestes reaccions també són comprensibles, però veiem com la persona que les manifesta no té recursos per afrontar-les tota sola. I el suport social pot ajudar, però no és suficient. En aquest cas sí que un psicooncòleg és necessari per acompanyar la persona en el procés i ajudar-la a mantenir la qualitat de vida tant com es pugui.
En resum: el psicooncòleg hi és sempre, per a tothom, i pot ajudar de moltes maneres. Però és possible valorar si realment és necessari, o si el patiment que genera el càncer es pot afrontar sense ajuda d’aquest professional.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Comments (0)