El psicooncòleg és un professional que facilita l’ajuda psicològica a les persones que tenen o han tingut càncer, els seus familiars, i els professionals que treballen amb els malalts oncològics. Però no sempre és imprescindible.
Fa un temps em va consultar una senyora a qui havien diagnosticat un càncer de mama. Vam estar parlant de com se sentia i de com el diagnòstic i el tractament afectaven la seva vida normal. Resumint la conversa em va dir “penso molt en el càncer, i en la quimioteràpia, i de tant en tant ploro una mica, però res més“. I jo li vaig respondre: “Vostè no necessita un psicooncòleg“.
De tota manera va voler fer un parell de sessions que, naturalment vam fer amb tota normalitat: la voluntat d’ajudar a les persones sempre hi és. Però també intento ser honest.
El psicooncòleg pot ser de gran ajuda, però no sempre és necessari
El psicooncòleg esdevé necessari quan, a causa del càncer, una persona té un gran patiment (malestar emocional intens, en forma de por, tristesa i/o ràbia), i aquest patiment li dificulta fer una vida més o menys normal dins de les limitacions que imposen la malaltia i el tractament, o bé li costa adaptar-se a la situació o li genera dificultats de comunicació amb les persones de l’entorn.
És a dir, una persona que viu un càncer molt de prop (en ella mateixa o en un familiar o conegut) i té un malestar lleuger o relativament fàcil de superar, mostra una reacció normal.i recursos per gestionar-lo. La incertesa i la por per com aniran les coses és una part quasi inseparable de la malaltia i forma part del procés d’adaptació i afrontament. Això no vol dir que sigui “fàcil” per aquesta persona, sinó que pot fer-ho sol/a. Pot demanar ajuda a un professional, però no li és estrictament necessari. Fins i tot cal plantejar-se si val la pena afegir el psicooncòleg, amb el temps i els diners que comporta per a l’usuari. A més a més la família i els amics també són una part important del suport social.
La persona que té un malestar més intens, que li dificulta la vida diària, també té una reacció normal: el càncer és una malaltia greu, que causa patiment, i només les persones que hi han passat saben què significa aquesta experiència. En aquest cas sí que un psicooncòleg pot fer-se necessari per acompanyar la persona en el procés i ajudar-la a mantenir la qualitat de vida tant com es pugui.
En resum: el psicooncòleg hi és sempre, per a tothom, i pot ajudar de moltes maneres. Però és aconsellable valorar si realment és necessari, o si el patiment que genera el càncer, propi o d’una altra persona, es pot superar sense ajuda d’aquest professional.
Aquest article té 0 comentaris