La Psicologia Positiva és l’estudi de les fortaleses i virtuts humanes, que permeten adoptar una perspectiva més oberta respecte del potencial humà i les seves motivacions i capacitats. Aplicar la psicologia positiva al càncer, quan és raonable i es fa seriosament, ajuda a aprofitar les oportunitats i a mirar els problemes de manera diferent.
És que hi ha una psicologia negativa?
Una de les crítiques que es fan a la Psicologia com a ciència de la salut és que està excessivament centrada en la psicopatologia. Com si a cada persona se li pogués trobar un trastorn mental. Sabem que la majoria de persones no tenen cap trastorn que es pugui diagnosticar, però aquesta imatge tan negativa de la psicologia ha portat a desenvolupar altres branques. Una d’elles és la psicologia positiva.
Es tracta d’una eina útil per a les persones que no tenen cap problema, ni cap causa per la qual se’ls podria aconsellar que anéssin al psicòleg. Persones que, simplement, volen descobrir potencialitats que tenen amagades i que els poden ajudar a millorar alguns aspectes de la seva vida o de les seves relacions. La psicologia positiva també pot fer aportacions interessants en el càncer. En totes les fases de la malaltia, des del diagnòstic fins el final de vida, si es produeix.
La psicologia positiva mal entesa i mal aplicada
La Psicologia Positiva ha estat durament criticada per atribuir omnipotència a les persones: per difondre missatges del tipus “si vols fer una cosa, la pots fer” o “tot és possible“. Però aquí cal distingir entre dues coses: D’una banda, l’estudi científic de les potencialitats de les persones i com aplicar-les per augmentar el benestar, fins i tot en moments de crisi; de l’altra, les creences irreals que un pensament positiu provoca, miraculosament, una vida plena i feliç.
En altres paraules: si som seriosos en el que diem i en com ho diem la psicologia positiva és un camp d’estudi i aplicació que pot ajudar -i, de fet, ha ajudat- a moltes persones.
Aquesta distinció és important, sobretot de cara al tractament amb persones amb càncer. És important la “tirania del pensament positiu“, per la qual s’exigeix a les persones que pateixen que siguin felices: “Has de ser positiva per curar-te“, o “somriu perquè els altres no notin que estàs malalt“. Oi que queda clar perquè se l’anomena “tirania”?
Les persones amb càncer, pateixen. I dir-los, simplement “no pateixis” o “no et preocupis“, té dos problemes. El primer és que no funciona. Ningú deixa de preocupar-se només perquè li ho han recomanat. El segon és que sembla que es vulgui treure importància al seu patiment, com si fos exagerat estar preocupat perquè tens càncer. Aquests són, doncs, aplicacions inadequades de la psicologia positiva. O, més ben dit, ni tan sols és psicologia positiva.
El paper de la psicologia positiva en el càncer
Més enllà d’aquests models que proposen que tothom té el deure de ser feliç, els professionals podem aplicar la psicologia positiva per ajudar una persona amb càncer a descobrir aspectes d’ella mateixa que no coneixia. Perquè un càncer suposa una crisi vital. Un moment d’aturar-se i pensar. Aquests en són alguns exemples que he vist al llarg de la meva trajectòria:
- Una senyora amb càncer de mama que va descobrir que era més independent del que es pensava. Va decidir divorciar-se del seu marit perquè estava tipa de ser la seva criada (tal com va dir textualment).
- Un senyor amb càncer de colon va dedicar les últimes setmanes de la seva vida a omplir una llibreta amb acudits per a les seves nétes. En alguns d’aquests acudits feia broma sobre la seva pròpia mort. Volia que el recordessin amb un somriure.
- Un altre senyor amb càncer de pàncrees va voler reconciliar-se amb el seu germà, amb el qual portava 30 anys sense parlar després d’una baralla familiar.
I tot això, com ho fem? Primer cal deixar un temps per digerir la notícia del diagnòstic. El pacient ha d’aprendre a transitar per aquesta etapa, els canvis que comporta i l’alteració de tots els aspectes de la seva vida. Després treballem per al manteniment de la qualitat de vida: controlar els símptomes (sobretot el dolor) és fonamental per fer qualsevol cosa. Aleshores fem un repàs de la trajectòria vital fins el moment, busquem mancances i “assumptes pendents” i intentem dur-los a la pràctica de manera realista. Per això cal explorar aspectes de la personalitat, recursos, punts forts i punts febles.
Cal dir que no tothom es pot beneficiar d’aquestes estratègies. Hi ha persones que no aconsegueixen obtenir res de positiu de la seva experiència amb la malaltia oncològica. Fins i tot diria que és un dret, això de no buscar res de positiu. És normal, i aquests pacients també es mereixen tota l’atenció perquè, al llarg de la seva malaltia i tractament, puguin estar acompanyats i tenir el que necessiten.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Comments (0)