Els falsos remeis contra el càncer són productes que es presenten com a tractament per curar la malaltia però que no han demostrat ser eficaços. Ja sigui perquè no s’han fet els assajos clínics corresponents, o perquè aquests assajos no han obtingut el resultat esperat. Parlem dels remeis falsos contra el càncer i del risc que suposen per a la salut si substitueixen el tractament que sí que funciona.
Alguns falsos remeis contra el càncer
Sovint veiem notícies als mitjans de comunicació, o missatges a les xarxes socials o al correu electrònic, que atribueixen la possibilitat de curar el càncer a alguns productes naturals. Aquests missatges poden incloure afirmacions del tipus “Les farmacèutiques ho amaguen!” o “Els metges no volen que ho sàpigues!“. Missatges que vénen a indicar que aquests falsos remeis arruinarien el negoci farmacèutic.
Alguns productes als quals s’atribueixen aquesta propietat són:
- La llimona
- El bicarbonat
- El bròquil
- El te verd
- La cúrcuma
- Les algues
- L’oli d’oliva
- La llet materna
Per què tenen acceptació aquests missatges?
Internet és una font d’informació lliure. Qualsevol persona pot publicar-hi el que vulgui, i amb diferents finalitats: donar una opinió, influir en un debat, guanyar diners, etc. Però no tota la informació que hi ha a internet és verídica: alguns dels seus continguts són inexactes, erronis i, fins i tot, de vegades, malintencionats. Això es converteix en un problema quan parlem de qüestions sensibles com la salut, l’opinió política o els diners.
Davant de la situació de vulnerabilitat amb la que se sent una persona amb càncer és habitual que recorri a internet per informar-se. Potser vol complementar el que li ha dit el metge i pensa que no passa res per buscar informació. I no passa res. Però el diagnòstic de càncer provoca reaccions molt negatives (por, ràbia, tristesa, incertesa, etc) i aquesta persona es pot sentir empesa a buscar un benestar immediat. Per això quan troba un remei miraculós ho adopta com a solució. De tot el que ha trobat es queda amb el que volia trobar i ignora la resta.
Els missatges que promouen els falsos remeis contra el càncer estan preparats per aparèixer de manera destacada quan utilitzem determinades paraules a un buscador d’internet.
Acompanyar aquests missatges de frases que qüestionen l’eficàcia dels tractaments convencionals (quimioteràpia, radioteràpia, etc) facilita que es comparteixin. Perquè tendim a compartir més els continguts que ens indignen que no pas els que ens deixen indiferents.
Els productes naturals curen el càncer?
Per determinar què cura el càncer i què no, els professionals de la salut ens basem en el mètode científic. El mètode científic no és perfecte, ni té la veritat absoluta ni ho soluciona tot. Però és el que, a partir d’una conseqüència, permet establir la causa. Per tant, qualsevol producte que es vol “provar” com a curador del càncer se sotmet a un assaig clínic. I això és, precisament, el que no han fet aquests que anomenem falsos remeis contra el càncer.
Això no significa que no es puguin menjar: molts d’ells són inofensius (com l’oli d’oliva); en d’altres convé consultar el metge o la metgessa, perquè poden interactuar amb el tractament convencional. Per exemple, les baies de goji interfereixen negativament amb el tractament hormonal del càncer de mama. Que un producte sigui natural no vol dir que sigui inocu.
D’altra banda el càncer no és una sola malaltia: en són més de 200 i molt diferents entre elles. En cas que hi hagués un remei natural eficaç, ho seria només per un tipus de càncer determinat i no per als altres.
Però com funcionen els assajos clínics? Imaginem que una persona amb càncer redueix la seva dieta a només el bròquil. I el seu tumor desapareix. Com sabem que és el bròquil el que ha fet desaparèixer el tumor, i no una altra cosa com el repòs o el pas del temps? No ho sabem. Hem vist que ha menjat bròquil i que el seu tumor ha desaparegut, però això no vol dir que ambdós fets estiguin relacionats, i menys, que un sigui conseqüència de l’altre. De la mateixa manera que a les ciutats hi ha més cigonyes i, d’altra banda, neixen més nens, i no per això concloem que són les cigonyes les que porten els nens.
El mètode científic
Per atribuir al bròquil el poder de curar el càncer hauríem de fer un assaig clínic. Explicat molt en general, més o menys aniria així.
- Hauríem d’aconseguir que un centre mèdic a través del seu comitè ètic d’investigació clínica ens autoritzés a fer aquest assaig.
- Hauríem d’agafar una mostra de pacients que acceptessin voluntàriament participar-hi i dividir-la en 3 grups de, per exemple, 50 persones cada grup. L’assignació de cada pacient a un o altre grup hauria de ser aleatòria, és a dir, per sorteig. Els pacients haurien de tenir el mateix tipus de tumor (per exemple, carcinoma ductal infiltrant, un tipus de càncer de mama) i en el mateix estadi (per exemple, l’estadi III).
- Abans de començar mesurariem el tumor a cada pacient. És l’única manera de comprovar si s’ha reduït al final de l’estudi.
- Durant un temps determinat (per exemple, 6 mesos), un d’aquests grups seguiria una teràpia convencional (com quimioteràpia); un altre grup prendria bròquil i l’altre prendria un placebo: un producte que no conté cap principi actiu que pugui produir efectes terapèutics. D’entrada això ja planteja un problema ètic perquè sabent que la quimioteràpia és eficaç, deixar un grup de pacients amb bròquil o amb un placebo és deixar passar un temps durant el qual el tumor creixerà. I això és inacceptable encara que sigui “pel benefici de la ciència”. També ens hauríem d’assegurar que les participants no sabéssin a quin grup pertanyen, per evitar que les expectatives influissin en els resultats. I a sobre, intentar que la resta de condicions de les seves vides fossin les mateixes per a les 150 pacients: que dormissin les mateixes hores, que fessin les mateixes activitats, etc. Si ho fan tot igual i l’únic que les diferencia és el “tractament” que segueixen, els resultats es podran atribuir a aquest tractament.
- Passats els 6 mesos tornaríem a mesurar els tumors de les 150 pacients, o de les que continuéssin participant a l’estudi. Utilitzant els mateixos instruments i els mateixos criteris que la primera vegada.
- Si els tumors de les pacients pertanyents al grup que havia pres bròquil s’haguéssin reduït més que al grup de tractament convencional i més que al grup de placebo, i aquesta diferència en les reduccions fos estadísticament significativa, tindríem un estudi que indicaria que el bròquil redueix els tumors de mama ductals infiltrants en pacients en estadi III.
Els tractaments que sí que funcionen
Aquest procediment basat en el mètode científic és el que els falsos remeis contra el càncer no han seguit. Els tractaments hospitalaris sí que ho han fet, i això en determina l’eficàcia. Per això l’única persona amb prou coneixement per recomanar una teràpia per al càncer és l’oncòleg.
Quan a una persona amb càncer se li aconsella un tractament (quimioteràpia, hormonoteràpia, etc) és perquè aquest es considera el millor dels que estan disponibles per algú que té la seva malaltia i en el seu estadi. Aquests tractaments han passat -i continuen passant- tots els controls per tal que els efectes secundaris siguin mínims i, la seva eficàcia, el més alta possible.
Substituir el tractament convencional per aquests falsos remeis té riscos importants. L’estratègia terapèutica de l’hospital és la que té la probabilitat més alta de funcionar. Abandonar-la equival a renunciar al tractament, i això deixa via lliure a la malaltia per avançar.
La millor font d’informació sobre els tractaments per al càncer és l’oncòleg o oncòloga. Ell/a també ens pot recomanar fonts fiables si en volem saber més. A internet hi ha pàgines amb continguts fiables, útils, actualitzats, i amb les fonts especificades. Una mica de guia ens pot ajudar a trobar-les.
Lloc web recomanat per detectar enganys a internet: Salud sin bulos
Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I no t’oblidis de compartir aquest article!
Comments (0)