Els falsos remeis contra el càncer són aquests productes que de vegades es presenten com a “eficaços” per lluitar contra la malaltia i, fins i tot, es diu que són millors que els tractaments tradicionals (quimioteràpia, radioteràpia, etc). El motiu de que siguin falsos remeis és que la seva eficàcia contra el càncer no ha estat demostrada: ja sigui perquè els seus estudis no han obtingut resultats positius, o perquè ni tan sols s’han arribat a estudiar.

Alguns falsos remeis contra el càncer

Molt sovint ens arriben missatges al correu electrònic, o veiem publicacions a Facebook o a Twitter sobre l’eficàcia d’alguns productes naturals contra el càncer, i s’hi afegeix que les empreses farmacèutiques els tenen amagats per no perdre el negoci de la quimioteràpia. Alguns d’aquests productes són:

  • La llimonaFalsos remedios contra el cáncer - Psicología en Cáncer
  • El bicarbonat
  • El bròquil
  • El te verd
  • Els nabius
  • Les algues
  • L’oli d’oliva
  • El tomàquet
  • La llet materna
  • Les fruites vermelles

Com he dit la seva eficàcia no ha estat demostrada, amb la qual cosa no es poden considerar curatius del càncer. Això no significa que no es puguin menjar: molts d’ells són inofensius (com l’oli d’oliva); d’altres hauria de ser el metge qui digués si una persona en concret els pot prendre (com les algues o el bicarbonat), perquè podrien interactuar amb el tractament convencional.

Determinar l’eficàcia d’aquests productes

Per a la demostració d’eficàcia es requereixen assajos clínics. Provar un producte d’acord amb el mètode científic no és cap caprici: és per demostrar no només que el producte és eficaç, sinó també que no hi ha cap altra causa que expliqui per què la persona ha millorat el seu estat de salut.

Segur que s’entén més bé amb un exemple. Imaginem que una persona amb càncer redueix la seva dieta a només un d’aquests productes, per exemple, el bròquil. Només menja bròquil. I el seu tumor desapareix. Com sabem que és el bròquil el que ha fet desaparèixer el tumor, i no una altra cosa (com l’aigua, el repòs o el pas del temps)? No ho sabem. Hem vist que ha menjar bròquil i que el seu tumor ha desaparegut, però això no vol dir que ambdós fets estiguin relacionats, i menys, que un sigui conseqüència de l’altre.

Perquè a les ciutats hi ha més cigonyes que als pobles, i també neixen més nens. Oi que no arribem a la conclusió que són les cigonyes les que porten els nens?

Per atribuir al bròquil el poder d’eliminar el tumor hauríem de fer un assaig clínic. Explicat molt en general, més o menys aniria així.

  1. Hauríem d’aconseguir que un centre mèdic a través del seu comitè ètic d’investigació clínica ens autoritzés a fer aquest assaig.
  2. Hauríem d’agafar una mostra de pacients que acceptessin voluntàriament participar i dividir-la en 3 grups de, per exemple, 50 persones (assignades aleatòriament) a cada grup. Aquestes pacients haurien de tenir el mateix tipus de tumor (per exemple, càncer de mama globulillar) i delimitar en quins estadis es troben (per exemple, estadis II i III).
  3. Mesuraríem, a cada una d’elles, quant medeix el seu tumor (imprescindible si al final de l’estudi volem saber si s’ha reduït).
  4. Durant un temps determinat (per exemple, 6 mesos), un d’aquests grups hauria de seguir una teràpia convencional (com quimioteràpia); un altre dels grups prendria bròquil i l’altre grup prendria un placebo: un producte que se sap que no conté cap principi actiu que pugui produir un efecte terapèutic. A més a més ens hauríem d’assegurar de que les participants no sabéssin a quin grup pertanyen, per evitar que les expectatives influíssin en els resultats. És a dir, les pacients no podrien saber què estan prenent. I a sobre, intentar que la resta de condicions de les seves vides fossin las mateixes per a les 150 pacients: que dormissin les mateixes hores, que fessin les mateixes activitats, etc, per descartar que la reducció del tumor es degués a qualsevol causa no controlada.
  5. Passats els 6 meses tornaríem a mesurar els tumors de les 150 pacients, o de les que continuéssin participant a l’estudi. Ens hauríem d’assegurar de fer la mesura amb els mateixos instruments i els mateixos criteris que la primera vegada.
  6. Si els tumors de les pacients pertanyents al grup que havia pres bròquil s’haguéssin reduït més que les del grup de tractament convencional i més que les del grup de placebo, i aquesta diferència en les reduccions fos estadísticament significativa, tindríem un estudi que afirmaraia que el bròquil redueix els tumors de mama globulillars en pacients en estadis II i III.

Falsos remeis contra el càncer - Joan Salvador VilallongaAquest és el procediment que els falsos remeis no han seguit. Sembla complicat, però és la manera que té la ciència per determinar que, realment, l’eficàcia d’un tractament s’explica per aquest tractament i no per qualsevol altra causa. Fins llavors, qui millor ens pot recomanar una teràpia per al càncer és el metge.

No oblidem que quan a una persona amb càncer se li aconsella un tractament (quimioteràpia, hormonoteràpia, etc) és perquè aquest es considera EL MILLOR dels que estan disponibles per una malaltia, un estadi i unes característiques individuals de la malaltia com les seves. Aquests tractaments han passat -i continuen passant- tots els controls per tal que els efectes secundaris siguin mínims i, la seva eficàcia, el més alta possible.

D’altra banda el càncer no és una malaltia, sinó que en són més de 200 que s’inclouen sota aquest nom. En cas que hi hagués un remei natural eficaç, ho seria només per un tipus de càncer determinat.

I tu, has sentit parlar d’algun altre dels falsos remeis o aliments als que se’ls atribueixen propietats contra el càncer? Explica-m’ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.