10 coses que una persona amb càncer no vol sentir

Quan una persona té càncer és habitual que la gent del seu voltant la vulgui animar amb frases o comentaris. Però algunes de les coses que es diuen són inadequades i provoquen l’efecte contrari del que es busca. Encara que es diguin amb bona intenció. En aquest article trobaràs unes quantes frases que una persona amb càncer no vol sentir.

Article actualitzat el 19 de desembre de 2025.

10 coses que una persona amb càncer no vol sentir

1. “Ai, pobre… I ara què faràs?”

La línia que separa l’empatia de la compassió morbosa és molt prima L’empatia és la capacitat de posar-se al lloc de l’altre per comprendre que se sent malament (que no vol dir sentir el mateix). La compassió morbosa és una manera de dir “Encara que la persona amb càncer siguis tu, digue’m que estàs bé, i així jo no em sentiré tant malament“. Abans de dir qualsevol cosa, fes-te una pregunta: Vull ajudar la persona que tinc davant, o em vull ajudar a mi mateix a calmar la meva pròpia ànsia? Si et vols ajudar a tu mateix, potser pots buscar una altra manera.

2. “T’entenc”

No. Encara que tu també hagis tingut càncer, o que intentis imaginar-te com et sentiries si en tinguessis, és difícil posar-se al seu lloc. Cada persona viu la seva situació de manera molt personal, amb les seves circumstàncies i les seves expectatives. Només el pacient sap què significa la malaltia per a la seva experiència vital.

Per això un “t’entenc” pot semblar frívol, encara que es digui amb tota la bona intenció. El més aproximat que pots dir en aquest cas és “em sembla que em faig una idea de com de difícil deu estar sent això per tu“.

3. “Has de ser fort / Has de ser positiu”

Ser fort i positiu no és un interruptor que s’engega i s’apaga amb el dit. Depèn de característiques de la personalitat (que costen molt de canviar), de com s’han afrontat experiències estressants en el passat i del pronòstic de la malaltia. Fins i tot en el cas que una persona amb càncer sigui forta i positiva, no ho serà en tot moment.

Forçar-se a ella mateixa a sentir-se optimista quan no li ve de gust, no l’ajudarà. Imagina’t les pedres que porta a la seva motxilla: la malaltia, el tractament, el dia a dia, etc. Afegir-hi l’esforç de posar bona cara quan no li surt de manera natural és una altra pedra.

Sempre recomano a les persones que es donin permís a elles mateixes per estar malament quan el cos (o la ment) els ho demani. Sense remordiments. Hi haurà molts dies en que se sentiran bé. Però no s’han de forçar.

4. “Un conegut meu va tenir el mateix que tu. Es va morir”

Seria molt estrany que els dos haguessin tingut el mateix. Cada persona té un tipus de càncer diferent, amb unes característiques clíniques diferents. I els tractaments cada cop són més personalitzats.

Un carcinoma de mama ductal infiltrant no és el mateix que un carcinoma de mama lobulillar in situ. Però els dos s’anomenen “càncer de mama“.

D’altra banda, dir-li “Es va morir” no serveix per res. Bé, sí: per espantar-la. En realitat no sabem com d’eficaç serà el tractament per a ella: l’eficàcia depèn del moment en que s’ha diagnosticat la malaltia i de com respon el cos a la teràpia. La mort d’una persona no serveix per pronosticar la mort d’una altra.

5. “Prova això”

Tothom coneix aliments que s’han assenyalat com la cura del càncer: la coliflor, la llimona, la llet de soja… Tan de bo fos tan fàcil. En realitat no hi ha cap aliment que curi el càncer. Tampoc ho fan les Flors de Bach, ni l’homeopatia, ni l’acupuntura. Per molt naturals que siguin aquestes teràpies, cap d’elles ha demostrat ser eficaç per curar una persona amb càncer.

Algunes teràpies podrien ajudar a controlar certs símptomes sempre que s’afegeixin al tractament convencional i que el metge sàpiga que es practiquen. És el cas de la relaxació per calmar el dolor. Però molts productes que es creu que no faran mal perquè són naturals, fins i tot poden interferir amb el tractament mèdic i reduir-ne l’eficàcia. És el cas de l’Herba de Sant Joan o del suc del taronja. Que siguin naturals no vol dir que siguin inofensius.

6. “Podria ser pitjor”

Encara que el càncer cada cop es cura més, dir-li a una persona que el seu cas “podria ser pitjor” la pot portar a entendre una altra cosa. Com ara que la seva preocupació és exagerada, i que no n’hi ha per tant. Que una persona amb càncer vegi la seva malaltia més o menys greu, no només depèn del diagnòstic. També depèn de les expectatives que tingui sobre el tractament, dels efectes secundaris o de com es troba cada dia, entre altres coses.

7. “Quina sort que t’hagis aprimat!”

Una persona que es vol aprimar pot fer una dieta mentre la resta de la seva vida continua com sempre. O es fa una reducció d’estómac perquè ho ha volgut, es recupera uns dies i després torna a la normalitat. Aconsegueix aprimar-se i ho considera un èxit, perquè era el que buscava.

Però una persona no té sort quan perd pes de manera involuntària com a símptoma d’una malaltia o un efecte secundari del tractament. Quan s’ha aprimat perquè la quimioteràpia li ha pres la gana, o perquè la inactivitat física li redueix la massa muscular. En aquests casos, aprimar-se no és un objectiu, ni es viu com un motiu d’alegria. A més a més modifica la seva imatge corporal, cosa que es pot afegir a una cicatriu o, en determinats tipus de càncer, a una colostomia.

8. “La quimioteràpia és pitjor que el càncer”

Corren una sèrie de mites falsos al voltant del càncer i la quimioteràpia. Un dels més estesos és el que diu que la indústria farmacèutica té interès en mantenir el càncer per poder vendre més medicaments. O que el que provoca la mort és la quimioteràpia i no el càncer. Res més lluny de la realitat.

La quimioteràpia impedeix la reproducció de les cèl·lules tumorals o que el tumor continuï creixent. Té efectes secundaris, com qualsevol medicament, però no es donaria a un pacient si no s’hagués comprovat, amb assajos clínics, que és eficaç. De fet a cada persona se li dóna el tractament més eficaç de tots els que estan disponibles per a la seva malaltia.

Per tant, aquesta afirmació és, directament, falsa. Però no només això: el pacient fa un gran esforç per continuar el tractament malgrat els efectes secundaris que sovint -no sempre- apareixen: fatiga, vòmits, caiguda dels cabells, etc. Dir-li que la quimioteràpia és pitjor que el càncer no l’ajuda a fomentar la confiança en el seu metge, un vincle que és molt important.

9. “Això no ho diguis ni de broma!”

Quasi totes les persones amb càncer pensen en la mort en algun moment del seu procés. Tenen por de morir. Quan verbalitzen la por estan demanant ajuda. Però sovint veuen com la persona que tenen davant s’esgarrifa i no vol ni sentir parlar del tema. Si li dius “Això no ho diguis ni de broma“, què li estàs dient, realment? “Aquesta por te la guardes, que no la vull saber“. T’has espantat tu -que també és normal- i et vols treure de sobre la teva por.

Per al pacient és una preocupació molt important. No és una bajanada. Potser ni tan sols vol que li prometis que no es morirà (una cosa que no és al teu abast), però sí que seràs al seu costat passi el que passi. Si no et veus amb cor de parlar de la mort, li pots dir “Veig que et preocupa la mort, i t’agraeixo la confiança per dir-m’ho, però em sembla que no sóc la persona indicada per parlar-ne“. O li pots recomanar un psicooncòleg que, probablement, sabrà abordar aquesta qüestió.

10. “Els cabells et sortiran més forts després”

La caiguda dels cabells és l’efecte secundari més visible d’un tractament amb quimioteràpia i/o radioteràpia. Afecta l’estètica, l’autoimatge i l’autoestima, sobretot, en les dones. I el problema es produeix en aquest moment. És ara que no té cabells. Dir-li que més endavant en tornarà a tenir, no li soluciona el problema.

Per evitar que pensi que hi estàs restant importància només perquè és una qüestió de temps, pots mirar d’ajudar-la a buscar una solució: un mocador, un turbant, una gorra o una perruca. Però sempre tenint en compte que hi ha persones que prefereixen, expressament, deixar la calvicie sense tapar. Pregunta, sempre, abans.

Se t’acut alguna altra frase per no dir a una persona amb càncer? Escriu-la en un comentari. I si t’ha agradat l’article, comparteix-lo!