Quan algú sap que una persona del seu entorn té càncer és habitual que s’ofereixi per ajudar o per acompanyar. Però algunes de les coses que es diuen poden ferir la sensibilitat de qui les escolta o poden ser inadequades. Encara que es diguin amb bona intenció. El suport social és molt important quan algú pateix una malaltia greu, però hi ha unes quantes frases que una persona amb càncer no vol sentir.
10 coses que una persona amb càncer no vol sentir
1. “Ai, pobre… I ara què faràs?”
Hi ha una línia que separa l’empatia de la compassió morbosa. L’empatia és la capacitat de posar-se al lloc de l’altre per comprendre que se sent malament (que no vol dir sentir el mateix). La compassió morbosa és una manera de dir “Encara que la persona amb càncer siguis tu, digue’m que estaràs millor, que si no em fas sentir malament“. Abans de dir qualsevol cosa pensem a qui volem ajudar: si a la persona que tenim davant o a nosaltres mateixos. Si ens volem ajudar a nosaltres mateixos potser podem buscar un altre moment.
2. “T’entenc”
No. Ningú entén una persona com s’entén a ella mateixa. Només una persona amb càncer, o que l’hagi tingut en el passat, sap què significa això. I ni tan sols algú amb la malaltia pot entendre com se sent una altra persona en aquesta situació. Perquè cadascú ho viu a la seva manera i en les seves circumstàncies.
Per això un “t’entenc” pot semblar frívol, encara que ho diguem amb tota la bona intenció. El més aproximat que podem dir en aquest cas, ajustat a la realitat, és “em faig una idea de com de difícil deu estar sent això per tu“.
3. “Has de ser fort / Has de ser positiu”
Ser fort i positiu no funciona per recomanació. Depèn de moltes coses: de característiques de la personalitat que es mantenen invariables al llarg dels anys, de com s’han afrontat experiències estressants en el passat i del pronòstic de la malaltia present. I fins i tot en el cas que una persona amb càncer sigui forta i positiva, no ho serà en tot moment.
No mostrar-se optimista quan no li vingui de gust l’ajudarà a desfogar-se i a buscar solucions pel seu malestar. Per contra, obligar-la a ser positiva suposa afegir-li una càrrega més a totes les que ja porta: la malaltia, el tractament, etc. Sempre recomano a les persones que es donin permís a elles mateixes per estar malament quan el cos (o la ment) els ho demani. Sense remordiments.
4. “Un conegut meu va tenir el mateix que tu. Es va morir”
Probablement no fós el mateix: cada persona té un tipus de càncer diferent, amb unes característiques clíniques diferents i un tractament cada cop més personalitzat. Però encara que fos el mateix difícilment ho hauríem pogut saber si no tenim accés als informes mèdics. Un carcinoma de mama ductal infiltrant no és el mateix que un carcinoma de mama lobulillar in situ.
D’altra banda dir-li “Es va morir” no serveix per res. L’eficàcia del tractament depèn del moment en que s’ha diagnosticat la malaltia i de la resposta del cos a la terapèutica. La mort d’una persona no té valor pronòstic sobre la mort d’una altra. Per tant, si l’únic que podem aconseguir és espantar-la, val més no dir-li-ho.
5. “Pren-te això”
Tothom coneix aliments que s’han presentat com a curatius del càncer: la coliflor, la llimona, la llet de soja… En realitat no hi ha cap aliment que curi el càncer. Ni les Flors de Bach, ni l’homeopatia, ni l’acupuntura. Per molt naturals que siguin aquestes teràpies, cap d’elles no ha demostrat ser eficaç per curar una persona amb càncer. I que siguin naturals no vol dir que siguin inofensives.
Algunes teràpies podrien ajudar a calmar determinats símptomes sempre que concorrin al costat del tractament convencional i amb coneixement del metge. És el cas de la relaxació per calmar el dolor. Però molts productes que es creu que no causaran cap dany perquè són naturals fins i tot poden interferir amb el tractament mèdic i reduir-ne l’eficàcia.
6. “Podria ser més greu”
Encara que el càncer cada cop es cura en més ocasions, dir-li a una persona que el seu cas “podria ser més greu” la pot portar a entendre el que no volem dir. Com ara que la seva preocupació és exagerada, i que no cal que es preocupi. La gravetat que percep una persona amb càncer no només vé determinada per la malaltia. També depèn de les expectatives que tingui aquesta persona sobre el tractament.
7. “Quina sort que t’hagis aprimat”
Aprimar-se es considera un èxit quan és l’objectiu d’un tractament, com una dieta per perdre pes o una intervenció quirúrgica. Però no quan és un símptoma d’una malaltia o un efecte secundari del tractament. Una persona amb càncer es pot aprimar perquè la quimioteràpia li treu la gana, o perquè la inactivitat física li redueix la massa muscular. Però aprimar-se no és un objectiu, ni es viu com un motiu d’alegria. A més a més modifica la seva imatge corporal, una cosa que s’afegeix a altres possibles canvis, com ara una cicatriu, una colostomia, etc.
8. “La quimioteràpia és pitjor que el càncer”
Corren una sèrie de mites falsos al voltant del càncer i la quimioteràpia. Un dels més estesos és el que diu que hi ha un interès per part de la indústria farmacèutica en mantenir el càncer per poder vendre més medicaments. O que la quimioteràpia és el que provoca la mort i no el càncer. Res més lluny de la realitat.
La quimioteràpia impedeix la reproducció de les cèl·lules tumorals (uns fàrmacs), o impedeix que el tumor continui creixent (uns altres). Té efectes secundaris, com qualsevol medicament, però no es donaria a un pacient si no s’hagués comprovat, mitjançant estudis molt estrictes, que és eficaç. De fet a cada persona se li dóna el tractament més eficaç de tots els que estan disponibles per a la seva malaltia.
Tenint en compte l’esforç que fa una persona amb càncer per continuar el tractament amb els efectes secundaris que sovint -no sempre- apareixen (fatiga, vòmits, caiguda dels cabells, etc), dir-li que la quimioteràpia és pitjor que el càncer no l’ajuda a fomentar la confiança en el seu metge, un vincle que és molt important. Però és que, a més a més, aquesta afirmació és, directament, falsa.
9. “Això no ho diguis ni de broma!”
La majoria de persones amb càncer pensen en la mort en algun moment del seu procés. Tenen por de morir. I aquesta sensació els crea malestar. Verbalitzar aquesta por és una manera de demanar ajuda. Però sovint veuen com la persona que tenen davant s’esgarrifa i no vol ni sentir parlar del tema. Què li estem dient, en aquest cas? “Aquesta por te la guardes, que no la vull saber“. Ens hem tret de davant la nostra por.
Es tracta d’una preocupació molt important. No és una tonteria. Potser ni tan sols vol que li prometin que no morirà (una cosa que no és a l’abast de ningú), però sí que serem al seu costat passi el que passi. Si no ens veiem capaços de tractar el tema de la mort -que també és comprensible, perquè no és fàcil ni és agradable parlar-ne-, li podem recomanar un psicooncòleg que, probablement, sabrà abordar aquesta qüestió de manera que ajudi a la persona amb càncer.
10. “Els cabells et sortiran més forts després”
La caiguda dels cabells és l’efecte secundari més visible d’un tractament amb quimioteràpia i/o radioteràpia. Afecta l’estètica, l’autoimatge i l’autoestima. I el problema es produeix en aquell moment. Per això dir-li que més endavant tornarà a tenir cabells no li soluciona el problema: que ara no en té.
Per evitar que pensi que hi estem restant importància només perquè és una qüestió de temps, podem mirar de buscar una solució. Com ara ajudar-la a trobar un mocador, un turbant, una gorra o una perruca. També és molt personal la qüestió d’anar amb el cap sense tapar. Com a recomanació per part d’una altra persona, que no té aquest problema, pot no ser útil.
Aquest article té 0 comentaris