Arriba Nadal, però no hi som tots. Aquesta és la sensació que experimenten moltes famílies que han perdut un ésser estimat quan arriben aquestes dates. El primer Nadal després de la defunció sol ser el més difícil. No hi ha una manera de portar-ho millor que una altra. Cada família troba la seva com a part del procés d’adaptació. Aquest article pretén ser d’ajuda per a les famílies que afronten el Nadal amb el dolor de la mort d’un ésser estimat.
El primer Nadal després de la mort d’un ser estimat
En aquesta situació pot haver-hi un sentiment de buidor, o una sensació que el que s’està vivint no és real. Algunes famílies ho experimenten amb culpabilitat (“Com podem estar celebrant res si no hi som tots?“). Altres ho viuen amb molta tristesa en recuperar rituals propis de les dates. Fins i tot hi ha ocasions en què la família prefereix fer vida normal, sense cap celebració.
Tot depèn de si es vol recordar al familiar que va morir -encara que resulti dolorós- o si, per contra, es prefereix passar pàgina i seguir endavant. Això no té perquè significar que els seus familiars volen oblidar-se’n. Les persones poden voler deixar un record al costat si creuen que necessiten fer-ho per portar una vida normal.
“Aquest any, per Nadal, posarem un plat i coberts en el lloc on s’asseia el meu marit, juntament amb una espelma. Ens ajudarà a recordar que, en certa manera, segueix entre nosaltres“, em va comentar una pacient fa uns anys. Jo li vaig respondre que era cert, que les persones no desapareixen quan moren. Segueixen presents mentre hi hagi qui les recordi. Fins i tot, si tenim por d’oblidar-ne la cara, podem tancar els ulls i veure-les.
Per què sorgeixen aquestes dificultats
El Nadal es viu de manera molt tradicional. Les celebracions es transmeten de pares a fills i es reprodueixen de manera semblant al llarg dels anys. La persona que va morir podia tenir un paper determinat en la celebració de les festes i quan arriba Nadal aquest paper queda buit. Per això es percep més la seva absència. D’altra banda les dates nadalenques, molt properes al canvi d’any, solen ser un moment en que es fa balanç de l’any que acaba. I si la mort del ser estimat és recent, forma part d’aquest balanç.
Això es nota encara més quan el comiat de la persona, en el moment en que va morir, es va viure de manera desnaturalitzada. I és que hi ha una tendència a accelerar el procés del dol. Un dia i mig de vetlla, decidir ràpidament les flors, el fèretre, el recordatori i la cerimònia. Algunes persones que han viscut aquesta situació m’han dit “El pitjor moment és quan acaba la cerimònia al cementiri, que veus com tota la gent se’n va, i tu et quedes allà sentint-te tan sola“.
En part això és per la rapidesa amb què s’ha fet tot. Es vol que tot el relacionat amb el funeral i amb la recuperació de la normalitat sigui el més ràpida possible, i es decideix amb massa facilitat “medicalitzar” el dol. Algunes facetes del record de la persona que ha mort poden quedar mal tancades. I es poden reobrir de manera imprevista en dates com quan arriba Nadal.
Com gestionar-ho quan arriba Nadal
Si això passa, la recomanació és permetre’s (a un mateix) reviure aquestes emocions. És possible que facin mal, perquè costa acceptar que la mort és irreversible. Però experimentar-les és part del procés d’adaptació a la nova realitat: la vida en què una persona especial ja no hi és. És normal sentir l’impuls de fer-se el fort, sobretot davant recomanacions com “no deixis que els nens et vegin plorar“, però això pot fer augmentar el patiment.
Donar-se permís a un mateix per estar trist quan el cos ho demana facilita la gestió del dol. Per superar aquests moments, hi ha grups de suport, amb o sense professional al càrrec. Aquests poden ajudar a compartir experiències i comprovar que són moltes les persones que es troben en una situació semblant. Evidentment els especialistes sempre estem disposats a ajudar si cal.
En les trobades nadalenques amb la família extensa (germans, cosins, etc) aquestes dates poden fer-se una mica més suportables, perquè tothom se sent més acompanyat. També poden ser una oportunitat per recordar conjuntament la persona que va morir. Algunes famílies les aprofiten per llimar possibles asprors que puguin romandre.
I els nens? Els nens solen ser molt espontanis en les seves preguntes, i és normal que les facin, no només quan arriba Nadal sinó durant tot l’any. El millor és permetre-ho i contestar amb sinceritat. També els podem dir que si tenen més preguntes poden fer-les, que sempre estarem al seu costat per respondre. De tota manera també han de saber que algunes preguntes no tenen resposta.
En resum, el Nadal pot portar records dels familiars que han mort, sobretot si ho han fet recentment. I encara que es visquin aquestes dates amb dolor, són una oportunitat més per recol·locar el record d’aquesta persona i avançar en el procés de dol: la normalització de la vida sense ell o ella físicament entre nosaltres. L’experiència també demostra que amb el temps el record es normalitza. Aleshores les celebracions es poden tornar a viure amb felicitat, mantenint el record de la persona estimada.
Aquest article té 0 comentaris