De vegades una persona decideix passar el càncer sola. Pot ser per no causar preocupació a l’entorn, o per no haver de donar explicacions. És una decisió personal que, en general, cal respectar. En aquest article parlem dels motius pels quals una persona vol passar el càncer sola, de les reaccions de l’entorn familiar i social, i dels avantatges i inconvenients d’aquesta decisió.

Passar el càncer sola - Psicologia en Càncer

Foto: “Being single” (Huffington Post)

Per què una persona voldria passar el càncer sola

La decisió de passar el càncer sola no és habitual, però algunes persones tenen aquesta voluntat. No ha de voler dir que la persona s’aïlli de l’entorn. Sovint només és que vol viure la malaltia i el tractament en la intimitat. És important respectar-ho tant com sigui possible o, almenys, negociar com es pot fer perquè ni aquesta persona ni el seu entorn se sentin incòmodes. Entre els motius per passar el càncer sola hi ha aquests:

  • Evitar que el càncer sigui l’únic tema de conversa. Amb voluntat d’ajudar es pot preguntar, a una persona amb càncer, pel seu estat. Però potser al final és tanta la gent que li ho ha preguntat, que es converteix en l’únic tema en el qual pot pensar al llarg del dia.
  • Evitar que s’escampi la notícia. Encara que l’estigma associat al càncer s’ha eliminat bastant els últims anys encara hi ha persones que poden voler que la noticia no s’escampi. Per exemple, per por de quedar-se sense feina o per no voler donar explicacions a ningú.
  • No tenir influències a l’hora de prendre decisions. És habitual donar consells als altres, amb tota la bona intenció. Aconsellem prendre o deixar de prendre alguna cosa, canviar de metge, començar o abandonar un tractament… I no pensem que potser la persona vol prendre la decisió tota sola. Fins i tot no pensem que el consell, per més bona intenció que tingui, pot tenir efectes negatius sobre el tractament.
  • No haver de carregar amb la preocupació dels altres. La persona que té càncer sap que els altres es preocuparan. És normal. Per tant pot decidir que ja li costarà prou gestionar la malaltia i el tractament com per, a sobre, haver de portar a les espatlles el fet que els altres estiguin preocupats.

Com dir-ho a la família i amics

Vull passar el càncer sola - Psicologia en CàncerAixò de dir a l’entorn “Vull passar el càncer sola” no és fàcil. És probable que a les persones del voltant els costi d’entendre i d’acceptar. Pot ser que se sentin exclosos i que, el fet de no saber, els generi més preocupació. O que pensin que no els considerem capacitats per ajudar. Una possible solució és dir-los que el motiu de passar el càncer sola no té res a veure amb ells.

Si la persona amb càncer els explica per què ha pres aquesta decisió i els garanteix que, en cas de necessitat, demanarà ajuda, els familiars i amics se solen quedar més tranquils. També és important que sàpiguen que aquesta decisió s’ha pres després d’un temps de reflexió. És a dir, que voler passar el càncer sola no és per una por relacionada amb la malaltia, per exemple, o una decisió sobtada. En el cas que l’entorn més pròxim ni tan sols conegui el diagnòstic de càncer no cal donar cap explicació.

Com sol reaccionar l’entorn

La primera reacció sol ser d’oposició. Els familiars i amics no accepten que algú amb una malaltia la passi sola. Darrere d’aquesta reacció hi ha la percepció de manca de control: veuen que la persona que té càncer ho passarà malament i que ells no hi podran fer res. A més a més els preocupa la falta d’informació. Per això intenten convèncer-la que es deixi acompanyar durant el procés.

Pot ser d’interès l’article “El meu amic té càncer: com l’ajudo?

La clau és que vegin que mantenir-se al marge és, precisament, la manera que tenen de ser útils. L’ajuda que necessita una persona amb càncer és variable i, de vegades, passa per la soledat. Entendre que el pacient estarà millor sol que acompanyat ajuda a la comprensió per part de l’entorn social.

Després pot haver-hi intents de negociació: que aquesta soledat sigui només parcial, que es pugui parlar del tema, per exemple, un cop a la setmana, etc. Queda en mans de la persona amb la malaltia decidir com vol fer-ho. Arribar a un acord satisfactori per totes les parts també ajuda a calmar l’ansietat.

Finalment solen acceptar-ho, per respecte a la voluntat de la persona afectada. Però això no evita que de tant en tant preguntin com està, o vulguin saber si encara prefereix passar el càncer sola. Forma part de la psicologia de les persones preocupar-se pels seus sers estimats.

Avantatges i inconvenients de passar el càncer sola

Passar el càncer sola - Psicologia en CàncerEvidentment prendre aquesta decisió té avantatges i inconvenients. Convé tenir-los en compte a l’hora de valorar-la. Els avantatges són la sensació de tenir un major control sobre la malaltia i el tractament, i que la presa de decisions queda lliure d’influències. També s’estalvia patiment a les altres persones, si no saben que algú proper té càncer.

Entre els inconvenients destaca la dificultat de gestionar la situació en la soledat. Nombrosos estudis demostren que el suport social redueix el malestar associat al càncer, a més d’oferir un suport tècnic important. També es corre el risc que davant d’una necessitat greu i urgent no es tingui ningú amb qui comptar.

El càncer i el seu tractament poden provocar efectes secundaris importants, que limiten la qualitat de vida i les activitats diàries. La fatiga n’és un dels més destacats. Comptar amb algú que pugui ajudar és bo per reduir aquests efectes. Sobretot si hi ha càrregues familiars o responsabilitats ineludibles.

Com podem fer que passar el càncer sola sigui més fàcil

Podem donar no tota la informació, però sí una part. Com dèiem, fer-ho ajudarà a calmar l’ansietat de les persones que coneixen el diagnòstic però senten que no poden fer res.

No ens oblidem de demanar ajuda quan calgui. Prèviament dóna certa tranquil·litat saber que si, eventualment, passés alguna cosa, tenim algú amb qui comptar. I quan ens trobem amb aquesta situació sentir-nos acompanyats ajuda a fer que sigui menys difícil. En aquest sentit, el que podem dir a l’entorn és “Ara necesito viure això sola, però m’agrada saber que puc comptar amb tu en un moment de necessitat“.

Confiar en els professionals de la salut que ens porten el tractament també contribueix a donar tranquil·litat. Per a la persona que decideix passar sola el càncer aquests professionals (metge/essa, psicòleg, infermer/a, etc) es converteixen en un puntal de confiança i seguretat.


Moltes gràcies per llegir aquest article i compartir-lo amb els seus contactes. Si ho vol pot deixar un comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.