Algunes persones que han estat operades per un càncer colo-rectal han de viure amb una colostomia. La colostomia és un orifici que connecta el budell amb l’exterior, on una bossa recull la femta. El que preocupa més als pacients colostomitzats és si les persones de l’entorn notaran que porta la bossa. Aquest article explica com cuidar la colostomia i resol alguns dubtes per ajudar a fer una vida el més normal possible.
Article actualitzat el 16 de desembre de 2025.
El tractament més habitual per una persona amb càncer de còlon és la cirurgia. Sovint la cirurgia es combina amb altres estratègies com la quimioteràpia o la radioteràpia, per eliminar també les cèl·lules canceroses que no es veuen en el moment de la intervenció quirúrgica. De vegades és necessari extirpar el recte o l’anus, o una part del còlon, mitjançant un procediment anomenat colectomia. Però el còlon és un tub i, si se n’elimina una part, cal buscar una alternativa per tal que el cos pugui continuar eliminant els excrements i els gasos.
Què és una colostomia?
La colostomia és la intervenció per connectar l’intestí amb l’exterior del cos, a través d’un forat anomenat estoma. L’estoma quedarà protegit per un tancament adhesiu, un tub i una bossa, que és la que recull les deposicions. La colostomia pot ser temporal o permanent, depenent del cas, i requereix que el seu usuari aprengui a tenir-ne cura.
Si la colostomia és temporal, al cap d’uns mesos es podrà fer una altra operació per tornar a connectar l’intestí, de manera que la bossa ja no farà falta i el pacient podrà tornar anar al lavabo com ho feia abans del càncer.
L’estoma es pot fer a diferents punts del colon, segons on es trobi del tumor i segons la indicació del metge. Aquest sempre intentarà preservar el funcionament natural del cos tant com sigui possible.
Quins tipus de colostomia hi ha
Els tipus de colostomia més habituals són:
- Colostomia transversa: Es realitza al còlon transvers, que és la part que travessa l’abdomen horitzontalment. És possible que tingui dos orificis: un per expulsar les deposicions, i l’altre, per eliminar la mucositat que l’intestí produeix de manera natural.
- Colostomia ascendent: Es realitza al còlon ascendent (la primera part del còlon), a la banda dreta de l’abdomen. La colostomia ascendent és poc habitual perquè, en aquests casos se sol fer més una ileostomia. La ileostomia és un procediment molt semblant, però que es fa a la part final de l’intestí prim. En aquest cas les deposicions que recollirà la bossa seran bastant líquides.
- Colostomia descendent: Es fa al còlon descendent i queda a la banda esquerra de l’abdomen. Després d’una colostomia descendent les deposicions solen tenir una consistència més sòlida.
- Colostomia sigmoide: Es localitza al còlon sigmoide, a la part final, just abans de recte. És el tipus de colostomia més habitual, i sol expulsar femta de consistència sòlida i a un ritme més regular.
Cures i higiene de la colostomia
Tal com es veu en aquesta imatge, la bossa de la colostomia (en anglès, colostomy bag) es connecta al forat que és l’estoma. S’hi enganxa amb un adhesiu que es posa sobre la pell perquè quedi ben tancat.
Les bosses de colostomia són les úniques que poden fer aquesta funció: no serveix cap altre tipus de bossa. Es venen a la farmàcia.
Buidar la bossa de la colostomia
Algunes bosses són reutilitzables i es poden buidar sense haver-les de desenganxar. Cal buidar-la, com a màxim, quan està plena fins a la meitat. Si t’esperes més, la bossa es pot desenganxar. En general, per una colostomia el buidat es fa 2 o 3 cops al dia; en una ileostomia cal fer-ho més sovint perquè les deposicions són més líquides.
Encara que la bossa sigui reutilitzable, cal canviar-la igualment cada 3 o 4 dies com a màxim.
El buidat de la bossa es pot veure en aquest vídeo:
Canviar la bossa de la colostomia
Les primeres vegades que et posis o et canviïs la bossa de colostomia, la infermera t’ajudarà a fer-ho. Pot semblar complicat, però amb els dies ho veuràs cada cop més fàcil.
- Les primeres setmanes el forat de l’estoma és relativament gran; després es fa més petit fins a assolir la seva mida definitiva. És normal que tingui un color rosat.
- La bossa s’enganxa a la pell amb un adhesiu, per evitar que s’escapin les deposicions. Per netejar l’estoma cal desenganxar la bossa des de dalt cap avall, aguantant la pell del voltant amb l’altra mà per mantenir-la estirada.
- El forat es neteja amb precaució, utilitzant paper higiènic, aigua i sabó. És important que el sabó sigui de PH neutre. Si no tens aigua i sabó pot fer servir tovalloletes netejadores, però no alcohol.
- L’estoma pot sagnar una mica, i no passa res. En aquest cas el pots mantenir una estona tapat amb una esponja neta i aigua freda.
- Per enganxar l’adhesiu nou, asseca bé la zona, però sense apretar. Retalla l’adhesiu seguint les instruccions incloses, per adaptar l’obertura a la mida de l’estoma.
- Col·loca l’adhesiu sobre la pell vigilant que no hi quedin arrugues. Connecta-hi la bossa (si és que no va unida per defecte a l’adhesiu) i assegura’t que està ben col·locada.
Aquest vídeo explica com fer el canvi de bossa de la colostomia:
Hi ha adhesius específics per resistir l’aigua, amb els quals et podràs dutxar amb la bossa posada. Si apareix alguna irritació pots utilitzar cremes hidratants.
Consulta el metge si l’estoma sagna de manera important o canvia de color, o si observes que la zona del voltant del forat entra dins del cos o, al contrari, surt cap enfora. També cal parlar amb el metge si apareix dolor abdominal i febre, i si el ritme de les deposicions canvia bruscament.
“Qualitat de Vida en persones amb càncer“. Guia PDF de 114 pàgines per als pacients i familiars.
Acceptar el canvi físic quan vius amb una colostomia
L’estoma i la bossa comporten un canvi físic i d’autoimatge important. Necessites acostumar-t’hi i acceptar aquest canvi, cosa que no sempre és fàcil. És normal experimentar emocions com ràbia o tristesa i, de vegades, símptomes moderats d’ansietat o depressió. Les emocions negatives formen part del procés d’adaptar-se al canvi.
Només tu saps què significa viure amb una colostomia. Algunes persones de l’entorn poden intentar ajudar amb expressions com “Hauries d’estar content/a, que tens una segona oportunitat“. Aquestes expressions poden tenir una bona intenció, però habitualment no serveixen perquè poden donar a entendre que la teva preocupació és exagerada.
Però acostumar-t’hi i deixar de sentir-te malament és viable, com passa amb la immensa majoria dels pacients. Una tècnica que et pot ajudar a aconseguir-ho és l’auto-observació gradual. Es tracta d’exposar-te davant del mirall, pas a pas, durant uns quants dies:
- El primer dia, estar sol/a davant del mirall i observar-te durant 5 minuts, amb la roba posada.
- L’endemà, 5 minuts més, sol/a davant del mirall però només amb roba interior.
- El dia següent, mirar-te sol/a al mirall durant 5 minuts, però ja sense roba.
- Un altre dia, repetir el pas anterior, però l’estona necessària com perquè el malestar en veure’t al mirall desaparegui.
- Finalment, repetir tots aquests passos amb la presència d’una persona de confiança, com ara la parella.
És normal que, els primers dies, la vida social es vegi restringida. Passat un temps convé recuperar-la i mantenir-la tant com sigui possible, enlloc de quedar-se a casa. De vegades pots tenir la sensació de fer dos passos endavant i un enrere, i perdre el que havies aconseguit. Li passa a molta gent, i és normal. Forma part de qualsevol procés de canvi.
L’estil de vida per viure amb una colostomia
A diferència de l’anus, que té un esfínter (un múscul que es tanca per retenir les deposicions fins al moment d’arribar al bany), l’estoma no té aquest esfínter. Les deposicions poden sortir en qualsevol moment i per això la bossa es duu posada les 24 hores del dia.
La bossa també recull gasos, que es produeixen normalment durant la digestió. Per reduir els gasos pots reduir el consum d’alguns aliments com el plàtan, les begudes gasoses, els làctics, els espàrrecs o la coliflor. És important mantenir una dieta equilibrada i variada, sabent que la fruita és molt saludable però que, quan se’n menja molta, produeix més gasos. A banda d’això no cal seguir cap dieta especial si no ho diu el metge.
No hi ha precaucions especials per viatjar. Si has d’agafar un avió porta bosses de recanvi a l’equipatge de mà i no al que es factura; si es perd la maleta et podries trobar sense bosses per uns quants dies.
Tampoc hi ha precaucions especials per vestir-te. Pots portar qualsevol roba que no apreti. Et pots banyar a la piscina o a la platja i pots treballar amb normalitat. Fins i tot, treballar et pot ajudar a recuperar la vida normal.
Igualment pots reprendre l’exercici físic, o posar-t’hi si no en feies abans. Al principi pots començar anant a caminar i, progressivament, fer activitats més vigoroses com córrer, nedar o jugar a tennis. L’adhesiu de la bossa resisteix bé la suor. Consulta el metge sobre les activitats esportives més adequades per a tu, sobretot si vol practicar esports de contacte com la boxa o la lluita.
L’activitat sexual no té perquè acabar-se pel fet de viure amb una colostomia. Si que és normal que et preocupi la teva imatge física o com et veurà la parella. És important parlar-ne obertament. Recorda que el sexe no s’ha de limitar a la penetració, sinó que hi ha moltes altres formes de contacte físic (petons, carícies, etc). El més important és gaudir-ne. Ser flexible i acceptar els canvis us ajudarà, també, a recuperar la vida sexual.
Tinc por que els altres notin que porto bossa. Els ho he d’explicar?
No hi ha cap obligació legal de dir-ho a ningú, tampoc a la feina. No obstant, és possible que et vegis en la necessitat de fer-ho (per exemple, si has de justificar que no pots aixecar pesos). En general és una decisió personal. Ets tu qui decideix a qui ho explica i a qui no. Si creus que algú pot fer preguntes incòmodes amb curiositat morbosa pots optar per no dir-li-ho. També és veritat que et pot ser més fàcil si hi ha algú de confiança que ho sap.
La por que els altres notin la bossa és freqüent. Alguns pacients tenen por que es vegi amb el volum (un bony sota la roba) o que es noti amb l’olor. L’experiència demostra que els altres no notaran que portes la bossa: només ho sabran si tu els ho expliques. L’adhesiu és prou potent com per evitar que hi hagi escapades. I si menges fora de casa, te la pots buidar al lavabo amb total discreció.
Algunes persones colostomitzades afirmen sentir l’olor, però alhora saben que només és la seva imaginació.
En qualsevol cas parlar amb les persones de l’entorn sol ser de gran ajuda, així com comptar amb els professionals de la salut (metges, infermeres, psicòlegs, etc) per adaptar-se a tots els canvis que suposa viure amb una colostomia, acceptar la nova imatge i recuperar la vida normal.
 |  |  |
Moltes gràcies per llegir aquest article. Comparteix-lo lliurement amb qui coneguis. I si fas alguna pregunta o comentari et respondré personalment.
Deixa un comentari