Moltes persones que tenen o han tingut càncer voldrien trobar parella, però tenen por que la malaltia els sigui un impediment. Es pregunten coses com “Em voldran?” o “Quan li he d’explicar que he tingut càncer?”. Són pors raonables, encara que l’experiència diu que no és més difícil que conèixer algú sense haver tingut la malaltia. Aquest article parla del fet de trobar parella després del càncer.
El “problema” de trobar parella després del càncer
El novembre passat vaig fer una conferència titulada “Recuperar la normalitat després del càncer“, a Madrid, dins del Congrés de Pacients amb Càncer de GEPAC. Un dels temes tractats va ser la vida sexual i de parella. Quan vaig acabar se’m va apropar una dona i em va fer una crítica que vaig trobar molt encertada:
Quan els professionals parleu de parella sempre doneu per fet que tothom en té. Què passa amb els que no en tenim? Com hem de buscar parella després del càncer amb la por que, quan li ho diguem, marxi corrent?
Moltes persones que volen trobar parella després del càncer s’enfronten a aquesta por: com conèixer altres persones pensant que en algun moment els ho hauran de dir. I que això pot significar que la relació que està començant s’acabi de cop. En aquest cas, es veuria com una conseqüència més de la malaltia i del tractament.
Tenir aquesta por és normal o és una bajanada?
Tenir por quan et planteges buscar parella després del càncer no és cap bajanada. És normal. Amb la parella hi compartim aspectes molt íntims de la nostra vida, i amagar que has tingut càncer et pot fer sentir incòmode. Penses que potser ho acabarà sabent per algú altre. I pel que fa a la sexualitat, acabarà veient cicatrius (com en el cas del càncer de mama o del càncer de testicle). O descobrirà limitacions en la funció sexual (com en el càncer de pròstata). D’altra banda el possible rebuig per no poder tenir fills també es pot percebre com una barrera.
Però val la pena mencionar un estudi en el qual es va comparar la disposició de 324 persones a tenir una cita amb gent amb i sense història de càncer (és a dir, amb la malaltia ja superada). Les conclusions de l’estudi van ser les següents:
- L’interès per tenir una cita amb algú que havia tingut càncer va ser el mateix que per tenir-la amb algú que no havia tingut càncer. Tant en homes com en dones.
- La valoració que van rebre les persones que havien tingut càncer i les que no, per part dels pretendents, va ser la mateixa (fins i tot en atractiu físic). Les úniques diferències van ser que les persones que havien tingut càncer eren valorades com menys saludables i menys atlètiques.
- Els únics pretendents no interessats en tenir una cita amb un supervivent de càncer eren els vidus i vidues.
- Les dones acceptaven tenir una cita amb els homes que haguessin rebut l’alta definitiva, però no amb els que encara estaven fent els controls de seguiment posteriors al tractament.
- La majoria de pretendents (el 76%) preferien saber que la seva parella havia tingut càncer després d’unes quantes cites. Només un ho volia saber abans de la primera cita.
Podem pensar que és diferent valorar si tindries una cita amb algú que ha tingut càncer en una situació hipotètica que en la vida real. Però els investigadors destaquen que els pretendents sabien que les seves respostes no arribarien mai a “l’altra part”. Per tant, no tenien cap motiu per voler quedar bé i podien ser del tot sincers.
Per on començo a buscar parella?
Ja hem vist que el fet d’haver tingut càncer poques vegades et fa “menys desitjable” davant dels altres. Ara podem parlar de com trobar parella després del càncer. De fet els recursos són els mateixos que té tothom: demanar que et presentin algú, anar a festes o a reunions, utilitzar aplicacions o llocs web, etc.
Això sí, abans de començar a buscar parella és important estar bé amb tu mateix. Haver-te acceptat, amb els canvis que la malaltia i el tractament comporten. Per exemple, si per tractar el càncer de colon t’han fet una colostomia, convé haver acceptat prèviament que la bossa forma part de la nova imatge. Haver recuperat l’autoestima, tot i les cicatrius. És important perquè aquesta autoestima no ha de dependre dels altres, sinó de tu mateix. Perquè si aquests altres et diguessin que no t’accepten, et quedaries sense autoestima.
I com sabràs que ha arribat aquest moment? És difícil de dir, perquè és una qüestió molt personal. Però probablement t’hi pugui ajudar imaginar-te sense parella i trobar-ho acceptable. Per exemple, “Tot i que m’agradaria trobar parella després del càncer, el fet de no tenir-ne tampoc em preocupa massa“. En resum: quan tenir una altra persona sigui un complement, i no una necessitat per cobrir mancances de la teva autoimatge.
Tenir algunes primeres cites sense expectatives t’ajudarà. Plantejar-t’ho com “vaig a conèixer la persona que espero que sigui la meva parella” és tenir expectatives. I si decideixes que no la vols tornar a veure (o ell/a no et vol tornar a veure a tu), aquestes expectatives et portaran a la frustració. En canvi, si el plantejament és “vaig a fer un cafè amb algú per distreure’m“, en cas que el resultat no sigui l’esperat, no serà tant greu.
Li he de dir que he tingut càncer?
Vagi per endavant que, en el fons, no tens el deure de dir-li-ho si no vols. Pots optar per mantenir el secret si estàs disposat a afrontar les dificultats que dèiem. Ets l’únic propietari del teu cos i de la teva informació.
Dit això, aquesta pregunta és habitual en el procés de trobar parella després del càncer. I és de les que generen més pors. Tot i la reserva de no dir-li-ho, és clar que fer-ho, com a mínim, té més avantatges. T’allibera d’estar recordant constantment què li has explicat i què no per mantenir el secret. I és la manera de que els dos pugueu parlar de tu i d’aquesta malaltia que, sens dubte, t’haurà marcat.
Quan li ho he de dir?
No hi ha una resposta exacta, perquè depèn de cada situació. Quan vegis que els temes de conversa s’orienten cap a un futur on parleu d’estar junts, pot ser un bon moment. Si el càncer t’ha deixat senyals visibles, millor dir-li-ho en començar les converses sobre sexe (i NO esperar uns minuts abans de la primera relació sexual). Si el tractament ha afectat la capacitat de tenir fills, un bon moment és quan surt aquest tema en relació a vosaltres (és a dir, no sobre el fet de la paternitat o maternitat, sinó sobre els vostres fills). Però si prefereixes dir-li-ho el primer dia, no ho estaràs fent malament. El moment adequat és quan et sentis preparat.
Com li ho he de dir?
Millor que sigui en un moment tranquil, quan vegis que tindreu una estona per endavant. I un moment en el qual estigueu sols. No hi ha una manera “fàcil” però, si pots estar amb calma quan li ho diguis, la teva parella percebrà aquesta calma. Les reaccions són molt variables: pot dir que no li suposa cap problema, o estar una estona sense dir res. O pot dir que això ho canvia tot i que ha de rumiar si vol continuar, o es pot aixecar i marxar. També pot ser que faci preguntes. Qualsevol d’aquestes reaccions pot no ser la definitiva: és possible que el xoc porti la teva parella a reaccionar d’una manera i després, amb la calma, canvii la seva resposta. En un sentit o en un altre.
Una cosa que et pot ajudar és “assajar” aquesta conversa amb un familiar o un amic de confiança. I havent-te plantejat prèviament què li vols dir exactament, i per què.
La possibilitat del rebuig existeix i no es pot descartar. Però això passa a tothom i no només a qui vol trobar parella després del càncer. En tot cas, si aquesta persona ha estat bé amb tú i, en dir-li que has tingut càncer, et rebutja, no està reflectint la manera com et veu, sinó la manera com veu el càncer. No té res a veure amb tu. Si et volgués rebutjar per algun motiu que té a veure amb tu, ho hauria fet abans. Amb una altra persona el resultat serà diferent.
Estàs intentant trobar parella després del càncer? Explica-ho en un comentari. I si creus que aquest article pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Comments (0)