Un dels trastorns que inclouen els principals manuals de diagnòstic és el Trastorn Adaptatiu. Aquest es diagnostica a les persones que, davant d’una situació estressant, han tingut una reacció personal més intensa de l’esperada. Ara bé, quan a algú li diuen que té càncer és francament difícil distingir si la seva reacció és “l’esperada” o és “exagerada”. Parlem del diagnòstic de trastorn adaptatiu en càncer.
Què és el Trastorn Adaptatiu
Els trastorns mentals es diagnostiquen (o s’haurien de diagnosticar) després d’un procés d’avaluació acurat i complet, amb les proves necessàries, i l’ús d’un manual de diagnòstic. El manual especifica els criteris per confirmar o descartar qualsevol psicopatologia en una persona. Els dos manuals de diagnòstic més utilitzats al nostre entorn són el DSM 5 (Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, cinquena edició), elaborat per l’Associació Psiquiàtrica Americana, i la CIM-10 (Classificació Internacional de Malalties, desena edició), elaborat per l’Organització Mundial de la Salut.
Una de les malalties mentals que contemplen aquests manuals és el Trastorn Adaptatiu. El trastorn adaptatiu té aquestes característiques:
- Una persona que ha viscut o viu un esdeveniment estressant manifesta símptomes emocionals o del comportament.
- Aquests símptomes apareixen poques setmanes després de l’esdeveniment estressant i desapareixen quan la situació es normalitza.
- Els símptomes són superiors al que es pot esperar atesa la rellevància de l’estressor i afecten de manera important la vida i les activitats diàries.
- Els efectes es poden notar en l’estat d’ànim, en forma d’ansietat, en la salut física o amb l’abandonament de responsabilitats.
Com a exemples per fer aquest diagnòstic, els manuals (concretament la CIM-10) proposen: el dol per una pèrdua, una separació, emigrar a un altre país o tenir la condició de refugiat. Afecta a un 5-20% de les persones que demanan ajuda mèdica i ho pot fer a qualsevol edat.
Com es relaciona aquesta patologia amb el càncer
El trastorn adaptatiu en càncer és un dels més diagnosticats. Aquesta revisió d’estudis indica que és assignat a entre el 3,6% i el 55,7% de pacients oncològics. Són xifres molt dispars perquè els estudis inclosos a la revisió són molt diferents entre ells. De manera resumida, reben el diagnòstic de trastorn adaptatiu:
- El 55,7% dels pacients en estadis avançats de la malaltia i en tractament psicològic. Precisament és el malestar emocional el que els porta a buscar ajuda psicooncològica.
- El 50% dels pacients amb càncer d’ovari previ a la cirurgia.
- En pacients oncològics ambulatoris es presenta, aproximadament, en el 43,7%.
- I en pacients en fase terminal, la prevalença de trastorns adaptatius se situa entre el 10,6% i el 26,5%.
Repassem més dades descrites per aquesta revisió. Entre les causes que porten al diagnòstic de trastorn adaptatiu en càncer hi ha el dolor i l’impacte emocional de la malaltia. Els pacients concològics amb més risc de tenir aquests símptomes són els més joves o els d’edat més avançada, els que no estan casats, els qui tenen poc suport social i els que també tenen altres malalties. Finalment cal destacar l’elevat risc d’intent de suïcidi que tenen les persones amb càncer i amb aquesta psicopatologia.
Per què és poc adequat diagnosticar Trastorn Adaptatiu en càncer
En repassar les característiques del trastorn adaptatiu hem vist que es considera que la reacció a l’esdeveniment estressant és superior a la que es pot esperar. I aquí radica la qüestió. Com ha de reaccionar una persona quan li diuen que té un càncer? O quan li diuen que no es podrà curar? Si decidim que hi ha una resposta esperable vol dir que si la seva reacció és més intensa la podem qualificar d’exagerada?
El càncer ho canvia tot. Amenaça la vida i altera el present i el futur per sempre. Professionalment jo no m’atreveixo a qualificar d’exagerada la reacció d’una persona a la malaltia. Per més intensa que sigui aquesta reacció. Pot haver-hi situacions en les quals sí que podrem parlar de reacció exagerada. Per exemple, quan algú manifesta símptomes de trastorn adaptatiu amb un diagnòstic de varicel·la o amb l’arribada de la menopausa. Però no davant d’un procés oncològic.
El diagnòstic de trastorn adaptatiu en càncer implica oblidar que les reaccions a aquesta malaltia són molt variades, i totes igual de respectables. No és adequat -i no ajuda- dir-li a una persona que ha reaccionat més de l’esperable, com si la malaltia que té no fos més que una pedra a la sabata.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris