Els temps d’espera en proves mèdiques són una font important d’ansietat en les persones que tenen càncer. Els pacients s’hi poden haver d’enfrontar durant el diagnòstic o pels controls periòdics després de la malaltia. En aquest article parlem dels temps d’espera en càncer i de com reduir el patiment que produeixen.
Article actualitzat el 17 de febrer de 2026.
Els temps d’espera en càncer a l’actualitat
Quin és el temps d’espera per a les proves mèdiques habituals en el diagnòstic del càncer? En respondre aquesta pregunta cal diferenciar el temps d’espera per fer-se la prova del temps d’espera per saber-ne el resultat.
Les dades següents són del sistema públic de salut de Catalunya. En altres regions, o en centres privats, aquests temps d’espera poden ser diferents.
Un cop s’ha fet la prova, l’han de valorar els especialistes. I això fa que el que es triga a tenir el resultat també pugui variar. Convé prendre’s aquestes dades amb precaució.
- Per fer-se una anàlisi de sang en un servei d’urgències no cal esperar, i el seu resultat pot trigar unes 2 hores. En un Centre d’Atenció Primària (CAP), el temps per realitzar la prova és molt variable, i els resultats s’obtenen al cap d’una setmana aproximadament.
- El temps d’espera mitjà per a una ecografia abdominal és de 84 dies (quasi 3 mesos). El resultat és immediat.
- Per a una colonoscòpia també cal esperar, de mitjana, 84 dies. Pel seu resultat tampoc no cal esperar.
- Per a una endoscòpia esofago-gàstrica el temps d’espera mitjà és de 106 dies. El seu resultat també es té de manera immediata.
- L’espera mitjana per a una mamografia és de 53 dies. I el resultat es veu de seguida. Si la prova surt dubtosa, és habitual que es repeteixi.
- Per fer-se una ressonància magnètica el temps d’espera mitjà és de 66 dies.
- La biòpsia es fa havent esperat un temps molt variable. Per tenir el seu resultat cal esperar entre 1 i 15 dies, segons el tipus de biòpsia que calgui fer, tot i que en alguns casos es pot haver d’esperar una setmana més.
Aquestes dades figuren al registre de llistes d’espera de proves mèdiques de Catalunya corresponent al desembre de 2025. Es pot consultar aquí.
Quan es tarda a començar el tractament del càncer?
Al nostre país hi ha un circuit de diagnòstic ràpid del càncer, que s’aplica als tipus de càncer més freqüents: mama, còlon, pulmó i pròstata. Amb aquest circuit, entre les primeres proves de diagnòstic i l’inici del tractament no passa més d’un mes.
Sens dubte és un èxit de l’assistència sanitària, ja que ha permès reduir els temps d’espera en càncer. Però per als pacients un mes es continua fent llarg.
I és veritat que si tens càncer et truquen de seguida? No necessàriament. El temps que tarden a avisar depèn més de l’agenda del professional que no pas dels resultats de les proves. Només en casos molt excepcionals, la malaltia s’agreujarà pel fet que es tardi uns dies més a començar el tractament.
La distorsió de la percepció del pas del temps
La saviesa popular diu que, quan una persona està bé, el temps li passa ràpidament mentre que, quan està malament, sembla que el temps no acabi de passar.
No només ho diu la saviesa popular. Hi ha estudis fets amb pacients amb càncer que ho demostren.
Aquesta distorsió en la percepció del pas del temps és més notable si el pacient té un dolor que no pot calmar. El motiu d’això és que s’hi afegeix una sensació d’amenaça: «això em fa molt mal i els calmants no em fan res. I a sobre m’he d’esperar perquè em diguin si és greu«.
Els professionals poden reduir l’impacte dels temps d’espera en càncer
El professor Ramon Bayés, al seu llibre «Afrontant la vida, esperant la mort«, parla de com el metge i el pacient perceben diferent el pas del temps. I recomana que s’intenti reduir aquesta diferència. Això vol dir dedicar als pacients l’atenció i el temps necessaris per respondre les seves preguntes, encara que l’agenda de visites sigui apretada. I comprendre que, de vegades, els pacients necessiten temps per processar la informació.
Des del punt de vista del pacient, les proves de diagnòstic del càncer es viuen amb sensació de vulnerabilitat: persones desconegudes amb bates de diferents colors, agulles, instruments, alarmes, haver-se de treure la roba, etc. Els temps d’espera són una font d’ansietat afegida.
De la mateixa manera, una persona que va tenir càncer i es va curar, i ara s’enfronta al control anual, reviu l’angoixa del moment del diagnòstic. És evident que el temps d’espera no depèn dels professionals que fan les proves, però el pacient els ho pregunta igualment perquè són qui els atén.
Reduir aquests temps d’espera millora el pronòstic del càncer? Hi ha pocs estudis i els seus resultats són contradictoris. Però no hi ha cap dubte que, fer-ho, té un paper molt positiu en mitigar el seu patiment.
Una cosa que els professionals sanitaris poden fer, si els resultats són favorables, és anticipar-los per telèfon. Per exemple: «L’espero a la consulta el dia 19, però que sàpiga que els resultats de les proves no indiquen res greu«.
També és important tenir en compte l’angoixa del pacient i mostrar empatia: «Comprenc que l’espera es fa difícil. Em sap greu però això triga uns dies, i no li puc assegurar quan tindrem el resultat«).
També et pot interessar: 10 beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer
I què hi poden fer els pacients i els familiars
Per alguns pacients el temps d’espera per al diagnòstic és pitjor que el diagnòstic en si mateix.
Durant l’espera el seu cap dóna voltes sobre la malaltia, la gravetat, el pronòstic, etc.
Aquestes pors poden anar creixent, per la manca d’informació i de punts de referència del pacient. Un cop li diuen el diagnòstic, el seu quadre passa a tenir un nom i un tractament. Si la persona ja anticipava que podia tenir càncer, és probable que, en aquest punt, l’angoixa es redueixi.
Això que sembla estrany -que el pacient estigui més tranquil després del diagnòstic que abans- s’explica perquè, el tractament, li dóna la sensació que s’està fent alguna cosa per curar-lo. En l’article «L’estat d’ànim en cada fase del càncer» ho explico amb més detall.
Els familiars i els amics poden validar aquesta preocupació (és a dir, reconèixer que és normal que el pacient es preocupi). Si li diem «No pateixis abans d’hora» pot pensar que estem restant importància al seu problema. I si li assegurem que tot anirà bé, li estarem donant unes esperances que acabaran sent falses si el resultat és desfavorable.
La preocupació no és un interruptor que s’encén i s’apaga. Qui espera uns resultats mèdics, a estones es pot mostrar de mal humor, o perdre la paciència o plorar. No només és normal, sinó que també és un dret.
El pacient també té un paper rellevant a l’hora de demanar ajuda: les seves necessitats poden canviar d’un dia a l’altre. Especificar a les persones de l’entorn què és el que necessita, ajudarà a aquestes persones a donar-li suport.
Distreure’s fent activitats
Els pacients poden reduir l’angoixa mentre esperen els resultats? Sí. L’espera és inevitable, i és important fer-se a la idea que durarà uns dies. Però el malestar es pot alleujar. Sobretot amb l’activitat. Qualsevol activitat que ajudi a tenir la ment ocupada, redueix el temps que dediquem a preocupar-nos.
La ment no pot estar en blanc. Normalment està ocupada amb pensaments puntuals, converses, tasques pendents, etc. Quan el pensament desapareix, queda un buit que s’omple amb el que anomenem la preocupació principal.
La preocupació principal és la que apareix a la ment quan aquesta queda lliure, que pot ser positiva o negativa i que pot canviar amb el temps: un problema econòmic, un embaràs, una discussió recent amb la parella, etc. Per a qui espera un diagnòstic de càncer, segurament aquesta serà la seva preocupació principal.
Per això tenir la ment ocupada ajudarà, a estones, a no pensar en el procés de diagnòstic. En alguns moments serà inevitable que entrin pensaments sobtats. O que costi concentrar-se en l’activitat. Però és important que, aquesta preocupació, no es converteixi en un motiu per deixar de fer coses.
T’has preocupat pels temps d’espera en càncer? Si vols ho pots explicar en un comentari. Gràcies per llegir i compartir l’article!
Deixa un comentari