El diagnòstic de càncer és una notícia molt impactant. En rebre'l és normal fer-se preguntes sobre les causes, el tractament, si es podrà curar o com ho viurà la família. La visita mèdica on es comunica el diagnòstic només és el començament, ja que sovint necessitem temps per a fer-nos càrrec dels canvis que comporta la malaltia i la teràpia. Però hi ha algunes coses que ens poden ajudar a afrontar el diagnòstic de càncer.
Entre el 30% i el 50% de persones amb càncer (o els seus familiars) viuen la malaltia amb símptomes de malestar psicològic prou greus com per necessitar ajuda professional. La psicooncologia dóna resposta a aquesta demanda, alhora que explica els determinants psicològics del càncer, la manera de prevenir-lo a partir de l'estil de vida i el funcionament del sistema sanitari.
La conspiració de silenci en families on hi ha una persona amb càncer es produeix quan una part amaga certa informació sobre la malaltia a l'altra. Habitualment té la bona intenció de protegir algú que creiem que s'enfonsaria davant d'una mala notícia. Però també pot dificultar la presa de decisions i afecta la confiança entre familiars. Aquest article parla de la conspiració de silenci i de com gestionar-la.
El passat 24 de desembre va morir Jimmie Holland, considerada la fundadora de la Psicooncologia. És gràcies a aquesta psiquiatra que es va obrir el camí de la Psicologia com a eina útil per a les persones amb càncer i els seus familiars. Aquest article és per fer-li un petit homenatge.
Les reaccions davant del càncer són molt variades. Les més habituals són la tristesa, la por i la ràbia, i sovint es combinen entre elles. Cadascuna dóna lloc a situacions particulars, de manera que convé analitzar-les una a una. Aquest article parla de quan reaccionem al càncer amb ràbia: què hi ha al darrera d'aquesta emoció, en quins moments es produeix i com la podem reduir.
