Internet ha posat a l'abast de tothom informació molt abundant sobre el càncer. Moltes persones hi entren per consultar estadístiques sobre el diagnòstic, el pronòstic i la superació. Però una mateixa informació pot ser útil per a algunes persones i no ser-ne per a unes altres. Val la pena explicar com s'interpreten les estadístiques del càncer i recordar, com sempre, que la informació més vàlida és la que proporciona l'oncòleg.
Els falsos remeis contra el càncer són productes que es presenten com a tractament per curar la malaltia però que no han demostrat ser eficaços. Ja sigui perquè no s'han fet els assajos clínics corresponents, o perquè aquests assajos no han obtingut el resultat esperat. Parlem dels remeis falsos contra el càncer i del risc que suposen per a la salut si substitueixen el tractament que sí que funciona.
El càncer és tant present a la nostra societat que tothom en parla. Ens hi referim directament, amb eufemismes, amb metàfores i en parlem sense anomenar-lo. El llenguatge que utilitzem en relació a l'oncologia contribueix a modificar la imatge que tenim del càncer. Per això és important tenir cura de les paraules que utilitzem i de com les utilitzem.
Hi ha la creença popular que l'optimisme cura el càncer. Que les persones que afronten la malaltia "de manera positiva" la superen. Malgrat tot no disposem d'estudis que permetin fer aquesta afirmació. Sabem que l'optimisme pot beneficiar l'adherència terapèutica, però dir que l'optimisme cura el càncer quan no s'ha demostrat pot posar el pacient en un compromís.
Quan parlem amb algú que té càncer podem preguntar-nos què és adequat dir-li i què no. En general, actuar amb normalitat és la millor manera de donar suport a una persona amb càncer, sobretot si hi ha prou confiança. Però de vegades podem dubtar sobre els temes a tractar, o equivocar-nos amb un comentari fet amb bona intenció. Aquest article parla de què dir a algú amb càncer i què no dir-li.
