El càncer provoca una sèrie de símptomes físics, psicològics, socials i espirituals que comporten un gran malestar. Alguns pacients poden intentar suïcidar-se per acabar amb el seu patiment. En la gestió d’aquestes situacions cal tenir en compte molt factors: els motius, la capacitat de presa de decisions, les implicacions per als familiars i els professionals de la salut, etc. Aquest article reflexiona sobre el suïcidi en persones amb càncer.

El suïcidi en persones amb càncer

Dades generals sobre el suïcidi

Hi ha alguns termes que convé distingir quan parlem de suïcidi:

  • Els pensaments de mort o de suïcidi són idees amb les quals una persona considera la possibilitat de provocar-se la pròpia mort. Aquests pensaments no impliquen ni un intent ni un acte suïcida.
  • L’intent de suïcidi és l’acció premeditada per acabar amb la pròpia vida de manera voluntària.
  • L’acte suïcida és l’intent de suïcidi amb el qual la persona obté el resultat desitjat.

En la població general, l’any 2012, el suïcidi fou la causa de l’1,4% de totes les morts a nivell mundial. La taxa de suïcidi se situa en 11,6 de cada 100.000 habitants. La gran majoria de persones que se suïciden tenen un trastorn mental.

Hi ha alguns mites falsos al voltant del suïcidi que és important corregir. Entre aquests, les idees errònies com que qui es vol suïcidar no avisa, que parlar del suïcidi indueix a cometre’l, o que el suïcidi és una mostra de covardia o de valentia.

Les xifres del suïcidi en persones amb càncer són molt dispars. Un estudi recent el situa en el 0,03% en pacients dins del primer any posterior al diagnòstic (2,5 vegades superior que a la població general). Posteriorment es redueix fins assemblar-se al risc en les persones sense càncer. Una altra investigació parla d’un 8-10% de pacients amb càncer al final de la vida que tindrien idees de suïcidar-se o desig de morir.

Aspectes ètics i legals del suïcidi en psicooncologia

Aspectes ètics i legals del suïcidi en psicooncologia

El suïcidi, jurídicament, no és il·legal (almenys al nostre país). Tampoc n’és el seu intent encara que sigui fallit. Sí que són il·legals la inducció al suïcidi d’una altra persona o la col·laboració en un acte autolític. Així queda reflectit a l’Article 143 del Codi Penal (1995).

I per què és important parlar dels aspectes legals? Perquè la qüestió del suïcidi en persones amb càncer va molt lligada a l’eutanàsia. L’eutanàsia és l’acte mèdic de provocar la mort d’una persona amb una malaltia altament incapacitant i amb un pronòstic de vida curt, amb un patiment molt intens que no s’alleuja amb els tractaments establerts, i que ha demanat morir de manera reiterada i amb la plena capacitat de raonar. L’eutanàsia tampoc està permesa al nostre país. El debat social continua obert i el legislador no mostra un interès suficient en abordar aquest debat.

Per això quan un pacient diu que es vol suicidar, o demana que li apliquin l’eutanàsia, apareix un conflicte entre els quatre principis de la bioètica. Aquests són els principis que un professional de la salut ha de respectar en el tracte amb els seus pacients:

  • Principi de no maleficiència: No fer mal al pacient. Si fer-li mal és inevitable, fer-li’n el mínim possible per aconseguir els majors beneficis.
  • Principi de beneficiència: Fer el bé. Intentar curar les malalties, alleujar els símptomes i buscar el màxim benefici per a la seva salut.
  • Principi de justícia: Tractar tots els pacients en condicions d’igualtat, en proporció a la gravetat de la seva malaltia.
  • Principi d’autonomia: Respectar les decisions del pacient, tant pel que fa a la malaltia com pel que fa al tractament.

Quan un pacient amb càncer expressa la voluntat de suïcidar-se el conflicte apareix entre el deure ètic dels professionals de la salut de fer el que puguin per evitar-ho i el principi d’autonomia d’aquest pacient (qui, en teoria, ha de poder decidir sobre el seu propi cos). Quin dels dos ha de prevaler? És raonable forçar l’hospitalització d’aquesta persona per preservar la seva vida? Podem “informar” la família, per demanar-li que estigui alerta, incomplint, d’aquesta manera, el deure de confidencialitat amb el pacient? I si amb aquestes mesures tampoc ho podem evitar?

Un pacient amb càncer pensa en suïcidar-se

Aquest no és un article per oferir resposta a aquestes preguntes. El suïcidi en persones amb càncer és un tema prou delicat com per haver-se d’analitzar a nivell individual. Cada persona és un món, i establir un protocol es quedaria curt. Però deixar aquestes preguntes obertes no ha de ser, necessàriament, dolent.

Factors de risc per a l’intent de suïcidi en persones amb càncer

Podem enumerar alguns factors de risc per a l’intent de suïcidi en persones amb càncer a partir d’aquestes fonts: 1, 2 i 3:

  • Que el pacient sigui de sexe masculí (1)
  • Edat de més de 40 anys (1)
  • Que visqui esdeveniments vitals estressants (2)
  • Diagnòstic de càncer de pàncrees o de càncer de pulmó (1)
  • Queixes sobre la ineficàcia del tractament per a reduir el dolor o altres símptomes que generen patiment (1)
  • Manifestacions de depressió i de desesperança (2)
  • Abús de substàncies (3)
  • Suport social pobre (2)

Com abordar els intents de suïcidi en pacients amb càncer

El pacient amb càncer que es vol suicidar NO desitja morir. Desitja acabar amb el patiment, atès que el tractament per a controlar els símptomes no li està funcionant.

Qualsevol referència que faci una persona amb càncer al desig o a la intenció de suicidar-se s’ha de prendre seriosament, i abordar-la professionalment. És imprescindible establir un diàleg sincer i empàtic. També és important analitzar com processa la seva idea suïcida: N’admet els avantatges i inconvenients? La decisió és raonada, reflexionada i persistent en el temps? Coneix les conseqüències de consumar el suïcidi i d’intentar-ho sense aconseguir-ho?

Suport a una persona amb càncer que es vol suïcidar

El suïcidi en persones amb càncer no busca la mort “per se”. No hi ha una voluntat de deixar de viure. Hi ha voluntat de deixar de patir. El patiment és un tema central, i mereix una atenció especial per part dels professionals. És la manera de buscar alternatives: Si es pot trobar la manera d’alleujar el patiment, el suicidi deixa de ser “necessari” des de la perspectiva del malalt. Igualment cal intentar garantir el suport social i familiar quan sigui possible, i l’ajuda professional en tots els casos. Tenir en compte que la topografia de la idea de suicidar-se (intenció, moment, mètode, etc). pot variar al llarg del temps.

El pacient també ha de poder participar de la presa de decisions. Es mereix ser tractat com una persona única, amb drets, amb motivacions, amb objectius, amb contradiccions i amb la seva manera particular de veure el món.

La família també pot necessitar suport, sobretot si no es veu capaç de prevenir els intents de suicidi. A la família se li poden facilitar recursos per gestionar la situació, i suport psicològic i social en cas que ho necessiti.


Per elaborar aquest article, a banda de les fonts enllaçades, m’he inspirat en:

Maté J, González-Barboteo J, Ibáñez-Solaz M, Martínez-Urionabarenetxea K, Limonero JT, Tuca A. Ideación autolítica al final de la vida en pacientes oncológicos paliativos: A propósito de un caso. Psicooncología. 2008; 5 (2-3): 339-58.


T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari, i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada