Skip to content

Les situacions d’urgència en psicooncologia són aquelles en que es produeix un empitjorament sobtat en l’estat d’ànim d’una persona. Aquesta pot ser un pacient amb càncer, un familiar seu o un professional que treballa amb persones amb aquesta malaltia. Les urgències psicòlogiques, a diferència de les mèdiques, tenen un marge d’unes hores perquè no solen comprometre la vida. Però cal atendre-les de manera preferent per alleujar el malestar i reduir els riscos associats. Aquest article parla de les situacions d’urgència en psicooncologia més habituals, i què s’hi pot fer en l’àmbit professional.

Les situacions d’urgència en psicooncologia en entorns variables

En psicologia oncològica el que anomenem pacient pot trobar-se en circumstàncies molt variables, que fan que cada persona necessiti una atenció particular i adaptada a la seva realitat:

  • Situacions d'urgència en psicooncologia - Psicologia en CàncerPot ser una persona amb càncer, un familiar, un amic o un professional de l’oncologia.
  • Pot estar vivint a casa seva, a casa d’un cuidador, o pot estar hospitalitzat.
  • Pot ser un nen, un adolescent, un jove, un adult, o una persona gran.
  • Pot tenir alguna psicopatologia prèvia al càncer (trastorn d’ansietat, de l’estat d’ànim, de la personalitat, etc).
  • El patiment pot estar relacionat amb la pròpia malaltia, amb el tractament o amb l’alteració de la vida diària. També amb com afecta l’entorn familiar i social, o amb la proximitat de la mort.

En els propers apartats parlarem de les situacions d’urgència en psicooncologia més habituals, i de com resoldre-les.

Empitjorament sobtat de l’estat d’ànim

El càncer pot generar, en una persona que el té o el viu de prop, sentiments de ràbia, tristesa, por, incertesa, etc. Un cop s’ha adaptat a la situació de la malaltia -cosa que passa la majoria de vegades- aquests sentiments no desapareixen, però s’aprèn a conviure-hi. L’ajuda familiar i professional també ho facilita. L’objectiu no és que la persona sigui feliç, sinó que el malestar no limiti excessivament la qualitat de vida.

Però de vegades un canvi en el pronòstic, una conversa amb algú, una mala notícia afegida o una cadena de pensaments pot portar a aquest empitjorament sobtat. En el cas dels professionals pot ser davant d’un error greu o per la frustració de veure com s’havien posat esperances que no s’han complert.

El psicòleg acompanya la persona afectada i se la convida a expressar què està vivint i com ho està vivint. També se l’ajuda a entendre la relació entre el canvi que ha originat el malestar i el propi malestar. Encara que sembli fàcil, de vegades la preocupació dificulta arribar a algunes conclusions. A partir d’aquí es pot solucionar el problema, o postposar-lo per un moment més tranquil, o bé limitar la preocupació que provoca.

Canvi brusc d’una decisió presa

Situacions d'urgència en Psicooncologia - Psicologia en CàncerLa presa de decisions és una de les demandes més importants en oncologia. Una persona pot haver de decidir si vol congelar òvuls o espermatozous per tenir fills més endavant, si es vol negar a rebre algun tipus de tractament per motius personals o religiosos, si vol fer un Document de Voluntats Anticipades o si es vol responsabilitzar de la presa de decisions per una persona que no les pot prendre per ella mateixa.

Però les decisions canvien. L’exemple més clar és observar com, en els últims dies de vida, una decisió presa i considerada ferma pot canviar d’un extrem a l’altre més d’un cop en un sol dia. D’altra banda hi ha una condició particular que es coneix amb el nom de negació. Consisteix en que una persona no considera real el que està vivint. Ho valora com un error i no actua d’acord amb la seva situació.

En aquests casos cal assegurar-se que la persona entén la realitat de la situació i que té tota la informació necessària per prendre la millor decisió. També es pot intentar implicar-hi pacient, família i professionals, si totes les parts hi estan d’acord. Però sempre acceptant que el canvi de decisions es considera normal.

Alteració d’origen psiquiàtric

La malaltia o el tractament poden causar alteracions com pèrdua de memòria o de concentració, canvis hormonals o delirium. El delirium -o síndrome confusional- és una alteració greu de la consciència, del llenguatge i del ritme de son-vigília. També pot haver-hi al·lucinacions. Sol durar unes hores o pocs dies, però fa que la persona necessiti vigilància permanent.

El que cal fer és esbrinar la causa que l’ha provocat i intentar revertir-la. Serà una tasca més de metges que de psicòlegs, perquè la causa és la pròpia malaltia o el tractament. El psicòleg pot ajudar a pal·liar-ne els efectes i a tranquil·litzar l’entorn familiar explicant que és una situació relativament freqüent.

Si no hi ha alteració de la consciència es pot negociar amb la persona afectada com adaptar l’entorn per mitigar el problema. Per exemple se la pot ajudar a utilitzar post-it per les dificultats de memòria. També es pot accedir a algunes de les seves demandes, cosa que l’ajudarà a augmentar la sensació de control.

Et pot interessar: 10 beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer

Ideació o intent de suïcidi

La ideació o intent de suïcidi és una de els situacions d’urgència en psicooncologia menys freqüents. Però la seva intervenció immediata és fonamental per reduir el risc que el suïcidi s’acabi consumant. Les causes més habituals de suïcidi en càncer són la por del deteriorament progressiu i de dependre d’altres persones i el dolor que no remet amb cap tractament.

A una idea de suïcidi cal donar-li importància, i esbrinar-ne el motiu. Les persones que es volen suïcidar SEMPRE avisen -malgrat la creença social que ho fan sense avís previ, i que si avisen és que realment no tenen intenció de fer-ho-. A partir d’aquí es pot buscar una solució per fer tornar la normalitat. I donar suport tant a la persona afectada com al seu entorn. També es prenen mesures per evitar nous riscos.


Totes aquestes intervencions formen part de l’àmbit professional dels psicòlegs. Sens dubte la família i els amics, com els professionals sanitaris que no són psicòlegs, poden prestar un gran suport. Però les intervencions tècniques necessiten la titulació, la formació especialitzada i l’experiència en matèria de psicooncologia.

Si necessita ajuda psicològica d’urgència no dubti a posar-se en contacte amb mi.

Aquest article té 0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Back To Top
Busca