El risc de tenir càncer va de 0 a 100, però mai és 0 i mai és 100. Sempre es mou entremig. Les campanyes sobre l’estil de vida saludable i la por de tenir càncer fan que moltes persones s’esforcin per reduir aquest risc al mínim. Però hi ha un punt en que aquesta probabilitat no es reduirà per més que perfeccionem l’estil de vida. Com podem manejar el risc de tenir càncer?
Perfeccionar l’estil de vida per eliminar el risc de tenir càncer
Un dels articles més llegits del blog de Psicologia en Càncer és el de Cancerofòbia. Parla de la por de tenir càncer, de vegades en forma d’obsessió (recerca d’informació, comprovació constant de símptomes i consultes a diversos metges), i de vegades en forma d’evitació (negativa a anar al metge per por de rebre una mala notícia). Alguns lectors m’escriuen dient “Ja no sé quins altres canvis fer al meu estil de vida per perdre la por de tenir càncer“.
El que entenc que volen perfeccionar l’estil de vida per aconseguir reduir a zero el risc de tenir càncer. Però és important tenir en compte dues coses: La primera, que així no eliminaran l’ansietat. La segona, que el risc de tenir càncer no es pot reduir mai del tot.
Tot i que s’ha popularitzat -i això ja va bé- la informació sobre els principals factors de risc del càncer (el que constitueix allò que anomenem un estil de vida saludable), portar-lo a l’extrem deixa de tenir beneficis en la salut. És a dir, quan hem reduït el risc de tenir càncer fins on podíem, ja no guanyem res pel fet de continuar extremant la prevenció. Fins i tot podem començar a perdre qualitat de vida.
Allò que no podem evitar: els marcadors de risc
Habitualment anomenem factor de risc a tot el que fa augmentar la probabilitat de tenir una malaltia. Però alguns d’aquests elements són immodificables: No podem fer res per evitar-los. En el cas del càncer són, per exemple, l’edat, la dotació genètica o algunes malalties com la diabetis. Aquests elements immodificables són els que tècnicament s’anomenen marcadors de risc. La resta (aquests sí, factors de risc en sentit estricte) es poden revertir: l’obesitat, l’excés de colesterol, el sedentarisme, etc).
Per tant aquí ja tenim una limitació: El risc de tenir càncer augmenta amb l’edat, sobretot a partir dels 50 anys. Portar una vida radicalment sana redueix el risc associat a l’estil de vida, però NO el risc associat a l’edat. Encara que la probabilitat sigui relativament baixa, no deixa de ser-hi. Que ningú s’espanti: La majoria de persones no tindran mai càncer. Però una part del risc no es pot eliminar del tot.
Fins on és útil intentar reduir el risc de tenir càncer
No em voldria repetir sobre les conductes de salut que ajuden a prevenir el risc de tenir càncer: ja estan escrites a aquest article. Però sí que vull posar exemples concrets de quan el perfeccionament de l’estil de vida deixa de ser útil.
No fumar
Aquest és l’únic cas en que és molt clar que el tabac, en qualsevol quantitat, és causant directe de càncer. No és com amb altres coses que “amb moderació no passa res”.
El tabac és l’únic producte del mercat que, fins i tot amb moderació, és perjudicial per la salut del fumador i dels qui estan al seu voltant.
Per tant, en aquest cas, sí. No fumar gens, mai, redueix notablement el risc de tenir càncer. No hi ha cap quantitat de tabac que es pugui considerar “poc perjudicial”. Encara que sigui mínima.
No beure alcohol
Aquí hi ha una certa controvèrsia. Fins fa poc els estudis deien que, pel que fa al càncer, l’alcohol només era un factor de risc si se’n bevia de manera abundant. Que consumit amb moderació no era perillós. Però darrerament han començat a aparèixer estudis que diuen que, fins i tot amb una quantitat mínima d’alcohol, el risc de tenir càncer augmenta moderadament. Per exemple, aquesta revisió publicada a la prestigiosa revista The Lancet [l’enllaç porta a l’article, en anglès], que ho deixa prou clar: “El nivell de consum d’alcohol que minimitza el perjudici sobre la salut és zero“.
Ara bé, els estudis que diuen això són pocs i recents. Encara predominen els que apunten que una quantitat mínima no provoca un risc significatiu i, fins i tot, podria tenir algun benefici específic, per exemple, sobre la salut cardiovascular. Per tant, calen més estudis. Sí que es manté la reserva de no consumir gens d’alcohol en supòsits com: tenir una malaltia hepàtica o renal, estar en procés de recuperació d’una dependència de l’alcohol, estar en tractament amb ansiolítics o barbitúrics o estar embarassada.
Mantenir una dieta equilibrada
Per dir-ho d’alguna manera, en aquest camp hi ha més amplitud en la decisió. Considerem una dieta equilibrada la que és variada, que incorpora tots els nutrients (proteïnes, carbohidrats, greixos, fibra, vitamines i minerals) en les proporcions adequades segons les necessitats de cada persona. En relació a prevenir el càncer s’aconsella que a la dieta hi hagi poca carn (sobretot poca carn processada) i molta fruita i verdura, que són font de vitamines i de fibra. El consum excessiu de greixos s’associa, sobretot, al càncer de còlon, al càncer de mama i al càncer de pròstata. Precisament els tres tipus de càncer més freqüents.
Però… eliminar el greix de la dieta és la solució? No. Necessitem els greixos perquè proporcionen energia al nostre cos i faciliten el transport d’algunes vitamines. També els necessitem per la producció d’algunes hormones, com les hormones sexuals. Consumir menjar ràpid de tant en tant no fa augmentar significativament el risc de tenir càncer. Ho podem dir així: Mantenir durant anys una dieta perfecta i de manual suposa un esforç tant intens que no compensa el petit risc de donar-nos el gust, de tant en tant, de menjar alguna cosa que considerem poc sana.
Fer exercici físic
No és només que l’exercici físic tingui una llista inacabable de beneficis: És que NO té cap efecte perjudicial. I tothom, sense excepció, en pot practicar si l’adapta a les seves condicions. Però algunes persones que contacten amb mi m’expliquen que dediquen unes quantes hores al dia a fer esport per evitar el càncer. No perquè siguin esportistes d’alt nivell, sinó per evitar la malaltia. I han superat, de molt, la quantitat d’exercici físic que els permet reduir el risc de tenir càncer.
De nou, l’exercici físic excessiu no redueix el risc oncològic més del que ho fa l’exercici raonable (que, evidentment, pot ser intens) i, fins i tot, el fet de “saltar-nos” la pràctica de tant en tant també té aspectes saludables en forma de descans.
En definitiva, ens podem permetre desviar-nos una mica de l’estil de vida marcat en diversos hàbits sense que el risc de tenir càncer augmenti de manera preocupant. Mantenir aquests hàbits de manera estricta sol acabar provocant fatiga i efecte rebot: abandonem l’estil de vida saludable perquè ens costa assumir l’esforç de mantenir-lo a aquest nivell. Recordant, com ja hem dit, que l’estil de vida “perfecte” no és garantia de quedar lliures del càncer.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar a algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris