Què és la Psiconcologia?

La Psiconcologia -o Psicologia Oncològica– és la branca de la Psicologia de la Salut que ofereix atenció i suport professionals a les persones que tenen càncer i al seus familiars: ajuda psicològica per afrontar el diagnòstic, l’evolució de la malaltia, el tractament i el pas pel sistema sanitari.

També intervé per donar suport emocional, i tractar, si s’escau, les psicopatologies relacionades amb el fet de tenir càncer, així com fer front al possible final de vida i el dol anticipat i posterior, en cas que la malaltia sigui incurable. La psiconcologia també es dirigeix al personal sanitari que treballa en el camp de l’oncologia.

La Psiconcologia va néixer als Estats Units a finals dels anys 70, de la mà de la psiquiatra novaiorquesa Jimmie Holland, que va observar com el tractament mèdic per si sol es quedava curt a l’hora d’ajudar les persones que patien la malaltia.

L’ajuda psicològica als pacients i familiars

Les persones que tenen càncer solen manifestar ansietat, depressió i insomni, entre d’altres símptomes. La paraula “càncer” impressiona, i fa que es plantegin moltes preguntes, amb una notable incertesa sobre què passarà amb el tractament i com ho viuran els familiars. L’aparició del càncer obliga a reorganitzar tota la vida de la persona al voltant del tractament, amb el trasbals que això representa. També pot aparèixer una certa culpabilitat, per no haver-lo evitat, o pels canvis que suposa la malaltia a tota la dinàmica familiar.

En aquest vídeo, extret de la pel.lícula “Wit: Amar la vida” (Mike Nichols, 2001), protagonitzada per Emma Thompson, s’observa la primera reacció d’una persona quan li comuniquen que té càncer. L’escena s’ha utilitzat com a exemple d’un mal estil comunicatiu per part del metge (que, afortunadament, és poc habitual).

Els familiars d’una persona amb càncer es preocupen sobretot per com està aquesta persona: Té dolor? Sap més (o sap menys) del que voldria saber? Ens en podrem fer càrrec si arriba a tenir una gran dependència? És habitual que els familiars, tal i com passa amb els amics, no sàpiguen com dirigir-se a la persona que té la malaltia, i tinguin por de tractar certs temes.

En aquest cas és el mateix pacient qui pot orientar sobre el tema que es pot tractar o no a cada moment. Però el que més agraeixen les persones amb càncer no és el tema de conversa, sinó la companyia. Tenir algú al costat, encara que sigui en silenci. També poden rebre ajuda per a la planificació del dia a dia durant el tractament i el periode posterior: reorganització d’horaris, distribució de les tasques domèstiques…

L’ajuda psicològica als professionals

Un altre grup de persones que es poden beneficiar de la psiconcologia són els professionals de la salut que treballen en l’àmbit de l’oncologia: Metges/esses, infermers/es, treballadors/es socials, etc. Estar permanentment en contacte amb el dolor i el patiment genera un desgast. La mort d’una persona amb aquesta malaltia els pot despertar sentiments de culpabilitat, o d’incapacitat professional i, amb el pas dels anys, arribar al que es coneix amb el nom de “burnout” (cremar-se professionalment).

És molt important per aquest col·lectiu que puguin parlar entre ells per tal de donar-se suport, resoldre dubtes sobre com gestionar una situació, i comptar amb el recolzament i la formació que puguin rebre dels professionals de la psicologia oncològica, especialitzats, quan faci falta.

Què és la psiconcologia - Psicologia en CàncerPer això la tasca dels que ens dediquem a la psicooncologia consisteix en oferir un espai on es poden tractar aquestes preocupacions; sovint em vénen a veure persones que tenen càncer (o els seus familiars), per poder parlar d’alguns temes que no tracten entre ells, ja sigui per por, o per pensar que no es podran contenir les emocions: els fills (sobretot si són petits), les càrregues econòmiques de la família, etc.

De vegades els pacients de càncer que veuen com la seva malaltia avança, o els seus familiars, voldrien parlar del final de vida -coses per fer abans de morir, assumptes per tancar, etc- o de la mort pròpiament -cerimònia de comiat, possibilitat de ser donant d’òrgans, quin llegat deixaran, etc. Molts d’aquests pacients agraeixen poder fer un repàs vital que els ajudi a donar sentit a la seva vida.

I vostè ha estat diagnosticat de càncer o n’ha viscut algun de prop amb un familiar o amic? Si vol pot explicar la seva experiència deixant un comentari aquí mateix, o bé en privat (confidencial) a través de l’adreça electrònica info@psicologiaencancer.com.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web utilitza Akismet tper reduir l'spam. Aprèn més de com es processen les dades dels teus comentaris.