Què dir a algú amb càncer i què NO dir-li

Quan parlem amb algú que té càncer podem preguntar-nos què és adequat dir-li i què no. En general, actuar amb normalitat és la millor manera de donar suport a una persona amb càncer, sobretot si hi ha prou confiança. Però de vegades podem dubtar sobre els temes a tractar, o equivocar-nos amb un comentari fet amb bona intenció. Aquest article parla de què dir a algú amb càncer i què no dir-li.

Com donar suport a una persona amb càncer

La notícia que una persona que coneixem té càncer ens causa un gran impacte. Sobretot si és algú pròxim, com una amistat o algú de la família. I encara que creiem que ens podem fer una idea de com es deu sentir, no sol ser així. L’experiència del càncer només la coneix qui té la malaltia. Per això qui ens pot anar guiant millor sobre com donar suport una persona amb càncer és aquesta mateixa persona.

Les primeres converses poden ser una mica difícils: no sabem si aquesta persona voldrà parlar del càncer o si, al contrari, preferirà que no surti el tema. Els dubtes sobre què dir a algú amb càncer giren al voltant d’això. Amb la precaució que tenim de no fer mal pot ser que sigui més difícil trobar temes de conversa o, fins i tot, ens pot portar a evitar parlar amb aquesta persona.

De vegades són els propis pacients els qui, a partir de la seva experiència, expliquen què dir a algú amb càncer i què és millor no dir-li. Aquest recull pot servir per donar unes orientacions generals. De tota manera no oblidem que el tracte que solen preferir les persones amb càncer és el de sempre, sobretot per part de les persones de confiança.

Què dir a algú amb càncer

• “Em sap greu“: Aquesta frase és vàlida sempre i quan no es digui amb expressió exagerada. En altres paraules: si diem que ens sap greu, que sigui perquè realment ens sap greu. És una bona manera de dir-li que hem captat que està travessant una situació difícil.
• “Et tinc present“: Qui s’enfronta a aquesta malaltia sap que alguns amics “desapareixeran”. Saber, també, que hi ha altres persones que pensen en ell/a, l’ajudarà a reduir la sensació de soledat.
• “Vols que en parlem?“: Moltes persones amb càncer no demanen parlar de la malaltia amb els seus coneguts, per no fer-los patir o perquè pensen que no els ajudarà. És important que sàpiguen que estem disposats a escoltar-los quan vulguin parlar de temes difícils.
• “Si necessites alguna cosa, digues-m’ho“: Potser en aquell moment no necessita res, però al cap d’un parell de dies ha d’anar a l’hospital i necessita que l’hi portin amb cotxe. O vol que l’acompanyin a comprar una perruca. Aquestes ajudes li faran la vida més fàcil.
• “El cap de setmana faig un sopar amb uns amics. Vols venir?” Un sopar amb altres persones ajuda a mantenir el contacte social i a distreure’s. Fins i tot, si la persona amb la malaltia no coneix aquests amics teus, potser ni tan sols sabran que té càncer, i podrà passar una nit sense que ningú li faci preguntes.

I si no sabem què dir, no hi ha cap problema en fer-ho evident: “Em sap greu, però no sé què dir“. Aquesta frase pot substituir un silenci incòmode. A més a més, sempre que ens trobem en una situació difícil, de qualsevol tipus, el fet de reconèixer obertament que és una situació difícil, fa que no ho sembli tant.

També et pot interessar llegir: L’ús de l’humor en càncer

Què NO dir a algú amb càncer

Alguns comentaris poden ser desafortunats. De vegades ho són per un descuit i, d’altres, perquè qui els fa només vol satisfer una curiositat morbosa i no ha sabut escollir una situació més adequada. Però si ens espanta la possibilitat de cometre errors quan parlem amb algú que té càncer, recordem que cometre errors és legítim. Ningú neix ensenyat sobre com donar suport a una persona amb càncer i, si ens equivoquem, una disculpa sol ser suficient.

• “Segur que te’n sortiràs. Si confies en Déu s’apiadarà de tu“. Hi ha persones que no es curen del càncer. I no podem fer promeses de coses que no són al nostre abast i que no sabem si es compliran. D’altra banda, les afirmacions religioses només ajuden si la persona té aquestes creences. En cas contrari ho pot veure com a intrusiu, o fins i tot, pot pensar que li estem posant condicions perquè es curi.
• “Sigues positiu/va“: No hi ha instruccions sobre com afrontar el càncer. Algunes persones ho viuen amb desespereració, altres amb resignació i altres com una lluita. Totes aquestes fórmules són igual de vàlides i la persona té dret a seguir la que li surti de dins. Ser positiu no funciona per recomanació, i si el pacient ho força li pot suposar una càrrega addicional d’ansietat.
• “Quina enveja, com t’has aprimat!“: Una persona només s’alegra d’haver-se aprimat quan ha fet una sèrie de passos amb aquest objectiu (una dieta, exercici físic, etc). L’aspecte físic es veu afectat quan es té càncer i aprimar-se per aquest motiu no és per celebrar-ho. Encara que la persona, efectivament, es volgués aprimar.
• “Pren infusions de…“: És l’oncòleg, conjuntament amb el pacient, qui estableix el tractament. I les infusions poden interferir amb l’eficàcia d’alguns tipus de quimioteràpia, com s’ha demostrat amb la camamilla o l’herba de Sant Joan.
• “El càncer no existeix. És un invent de les farmacèutiques per guanyar diners“: Aquesta frase no només és mentida, sinó que pot minar la confiança del pacient cap a l’oncòleg. I la confiança és fonamental per poder resoldre els dubtes i sentir-se acompanyat.

Llegint aquest article, segurament hauràs vist una diferència entre que s’aconsella dir i el que no: les coses que són bona idea de dir tenen forma d’oferta, mentre que el que convé no dir, té forma d’instrucció. És una bona manera de saber què dir a algú amb càncer i distingir-ho del que és menys adequat.

---

Coneixes més frases que sàpigues que són adequades -o no- a l’hora de donar suport a una persona amb càncer? Escriu-les en un comentari! I si tens un/a conegut/da que necessita saber què dir a algú amb càncer, comparteix aquest article.