Les reaccions davant del càncer són molt variades. Les més habituals són la tristesa, la por i la ràbia, i sovint es combinen entre elles. Cadascuna dóna lloc a situacions particulars, de manera que convé analitzar-les una a una. Aquest article parla de quan reaccionem al càncer amb ràbia: què hi ha al darrera d’aquesta emoció, en quins moments es produeix i com la podem reduir.

Quan reaccionem al càncer amb ràbia - Psicologia en Càncer

La ràbia com a emoció

Les emocions són respostes complexes que afecten el nostre cos (ens poden fer augmentar la freqüència cardíaca), la nostra conducta (ens poden fer apretar a córrer) i els nostres sentiments (ens poden fer sentir bé o malament). Són universals, que vol dir que totes les persones en tenen -fins i tot determinats animals també en poden experimentar algunes-. I donen lloc a una expressió que ajuda als altres a interpretar-les. La funció de les emocions és triple: adaptar-nos a algun canvi, comunicar-nos amb els altres i motivar-nos per a aconseguir alguna cosa.

La ràbia (també coneguda com ira, enuig o enfadament) apareix quan trobem un bloqueig a alguna cosa que volem fer, quan ens traeixen la confiança, quan rebem crítiques que pensem que no mereixem i quan ens veiem afectats per un problema que no hem provocat. L’essència de la ràbia és que la situació no és la que creiem que hauria de ser. A més a més la ràbia pot conduir a l’hostilitat i, de vegades, a l’agressió.

En altres paraules: Per a què serveix la ràbia? Doncs com que produeix un sentiment negatiu (desagradable) ens crea un motiu per a corregir la situació. Per exemple, quan no podem tancar un calaix, la ràbia ens augmenta la força física per a donar-li un cop i aconseguir tancar-lo. O quan ens han tractat malament en una botiga, l’ira és el que ens mobilitza per a presentar una reclamació.

Com ens afecta la rabia quan tenim càncer

Quan rebem un diagnòstic de càncer, un pensament que ens vé al cap és que haurem de canviar els plans. Potser ens quedarem sense feina, no podrem anar de vacances o ens posaran dificultats per adoptar un nen. Com que el càncer no és una cosa que haguem buscat, ho percebem com una injustícia.

L’ira forma part del procés d’adaptació al diagnòstic: Quan reaccionem al càncer amb ràbia ens estem donant temps a nosaltres mateixos/es per a assumir, a poc a poc, la notícia.

L'ira en el càncer - Psicologia en CàncerNo totes les persones tenen aquesta reacció. En part depèn de si es té una predisposició general a enfadar-se (com a tret de personalitat), i de si es pot identificar un causant (com el tabac). També depèn de si hem viscut altres casos de càncer en persones properes i de com s’han resolt.

Durant el tractament el principal motiu de ràbia són els problemes de comunicació amb el personal sanitari. Hi ha pacients que denuncien falta d’informació o una atenció inadequada. El risc més important d’aquesta situació és l’abandonament de la teràpia. Des de la psicooncologia de vegades hem d’ajudar a millorar la comunicació entre l’oncòleg i el pacient. No és culpa de ningú; de fet buscar culpables serveix de ben poc. El problema no és a cap de les parts, sinó a la relació entre les parts.

Les persones que, després d’haver-se curat, tenen una recaiguda, poden reaccionar amb ira perquè pensen que el tractament fet prèviament -i els efectes secundaris aguantats- no han servit per res. I quan s’afronta el final de vida és habitual enfadar-se per totes les coses que no es podran fer.

Què podem fer quan reaccionem al càncer amb ràbia

La ràbia pot estar amagant una altra emoció com la por, o la tristesa, que -sobretot als homes- costa expressar de manera natural.

Càncer i resolució de conflictes - Psicologia en CàncerQuan reaccionem al càncer amb ràbia el més important és normalitzar-ho. Amb una malaltia d’aquesta gravetat, gairebé qualsevol reacció es pot considerar normal, i la ràbia hi queda inclosa. Donem-nos permís a nosaltres mateixos/es per sentir aquesta ràbia. És possible que, des de l’entorn ens diguin que hem de tenir una actitud positiva. Però això no ajuda i, fins i tot, afegeix encara més càrrega emocional.

Davant de la ràbia per situacions quotidianes podem demanar ajuda. De vegades són coses que es poden arreglar amb relativa facilitat (haver perdut un objecte important, que s’hagi acabat un medicament, etc) i que les persones de l’entorn ens poden solucionar. No sempre és fàcil demanar ajuda però, fer-ho, resol molts problemes i aprofundeix les relacions.

Per a resoldre un conflicte de manera eficaç cal fer-ho des de la preocupació. Enlloc de competir per veure qui acaba imposant-se, intentar comprendre que el que motiva la necessitat d’arreglar-lo és aquesta preocupació. I que parlant-ne amb calma es pot arribar a un acord. Quan tenim ira, la part emocional del nostre cervell s’imposa a la part racional. Per això no podem prendre decisions de manera adequada si no ens tranquil·litzem abans.

També és important entendre que la violència NO és admissible. Encara que estiguem molt enfadats, utilitzar la violència física o verbal no ajuda a arreglar res, i pot crear nous problemes (fins i tot, legals). Si sentim que ens estan maltractant tenim tot el dret a prendre les mesures necessàries per a evitar-ho.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *