Les pseudoteràpies són pràctiques dutes a terme per persones que poden ser professionals -o no- de la Psicologia o la Medicina i que no han demostrat la seva eficàcia per curar el càncer. En són exemples el reiki, la reflexoteràpia o l’homeopatia. Quan pretenen tractar una persona són una estafa i posen en perill l’eficàcia de la teràpia demostrada. La informació és clau per saber distingir-les.
La bioneuroemoció(*) o biodescodificació(*)
La bioneuroemoció o biodescodificació parteix de la base que les malalties tenen un origen emocional inconscient. Per tant proposa canviar l’emoció que causa el problema, de manera conscient, per curar la malaltia. Tenint en compte que l’arrel del càncer es troba als gens, és difícil explicar com les emocions els poden “espatllar” o “arreglar”.
Qualsevol persona que hagi experimentat una emoció (és a dir, tothom) sabrà que no té sentit parlar d’emocions inconscients. Les emocions són conscients. Quan algú experimenta ràbia, tristesa, por, eufòria, sorpresa, orgull, etc. no ho fa de manera inconscient. Ho fa ben conscientment i, a més a més, amb intensitat.
Per tant la bioneuroemoció ja falla en els seus fonaments. Però a més a més té el mateix problema que les altres pseudoteràpies. I és que no ha demostrat, en cap estudi, que sigui eficaç per curar el càncer ni cap altra malaltia. La ciència ha creat un mètode per arribar a conclusions. Un mètode obert, transparent i autocrític, pel qual no han passat ni la bioneuroemoció ni cap de les altres pseudoteràpies de les quals parlaré.
L’homeopatia
L’homeopatia pressuposa que l’aigua té memòria. No es basa en principis actius com els medicaments eficaços, sinó en diluir successivament un producte en aigua i sucre esperant que el cos s’activi per curar la malaltia a partir d’aquesta mínima quantitat.
Tot i la popularitat que té l’homeopatia, com altres pseudoteràpies no ha demostrat ser eficaç davant de cap malaltia. Que algunes persones n’hagin pres i hagin deixat de tenir símptomes no vol dir que el medicament sigui eficaç. De fet els mateixos homeòpates ja han reconegut que el seu tractament no cura el càncer.
La reflexologia
La idea bàsica de la reflexologia és que les diferents parts del cos estan connectades a les plantes dels peus o de les mans, i que amb un massatge a la part corresponent, es cura la malaltia de l’òrgan amb la qual està connectat (per exemple, amb un massatge al dit gros del peu es curen les malalties del cervell).
Aquests canals d’energia, que sapiguem avui, simplement no existeixen. Els canals del nostre cos són sanguinis, limfàtics, neurològics o orgànics, però no d’energia. Ningú no ha demostrat l’existència de canals d’energia ni, molt menys, de quin tipus d’energia se suposa que es tracta. Per tant el principi fonamental es basa en plantejaments falsos. És a dir, la reflexologia no cura el càncer ni cap altra malaltia, perquè la planta del peu o de la mà no està connectada amb cap altra part del cos que pugui tenir i modificar una malaltia oncològica.
La dieta alcalina
Aquesta és una de les pseudoteràpies que s’ha popularitzat més recentment. La teoria de la dieta alcalina va ser proposada per William H Hay. Quan els seus defensors parlen del càncer ho fan dient que les cèl·lules canceroses creixen en un entorn àcid al nostre cos. Per tant proposen una dieta alcalina (poc àcida) per corregir-ho i que les cèl·lules de càncer morin. Entre els aliments alcalins situen la fruita i la verdura.
En realitat el PH del cos varia d’un òrgan a un altre. Cada part del cos necessita un grau d’acidesa per funcionar. L’estómac i la pell han de tenir un PH àcid, mentre que altres parts, com l’intestí, s’han de mantenir més alcalins. Per tant qui unifica un PH per tots els òrgans del cos demostra molt pocs coneixements de bioquímica, i qui tracta el càncer com una sola malaltia demostra molt pocs coneixements d’oncologia.
Menjar fruita i verdura cada dia, en el marc d’un estil de vida saludable, redueix el risc de tenir càncer. Però això no vol dir que alcalinitzin el nostre cos fins el punt de curar la malaltia. No hi ha cap aliment que, per si mateix provoqui càncer, ni cap aliment que el curi. Encara que apareguin falsos remeis a les xarxes socials i a internet com la coliflor o la llimona congelada.
Les flors de Bach
A principis del s. XX, Edward Bach va suposar que algunes plantes podien curar algunes malalties. Però no va donar cap mecanisme explicatiu. S’entendrà millor amb una analogia. La metoclopramida s’utilitza per prevenir el vòmits de la quimioteràpia. Actua bloquejant uns receptors de serotonina (un neurotransmissor) i activant-ne uns altres, per reduir el temps que el menjar és a l’estómac. Aquest és el seu mecanisme.
Doncs el mecanisme de funcionament de les Flors de Bach encara ningú no l’ha explicat. S’hauria de relacionar aquest producte amb la destrucció de cèl·lules tumorals o amb un bloqueig de la seva reproducció per mitjà d’un procés bioquímic abans de, ni tan sols, començar a estudiar si és eficaç contra el càncer.
Però més enllà del càncer, amb les Flors de Bach es proclama que es poden curar la gelosia o el sentiment de soledat. Cap d’aquestes dues coses es curen perquè no són malalties. La gelosia es gestiona canviant la percepció que es té de la relació amb una altra persona. La soledat es resol amb companyia.
El reiki
Una altra de les pseudoteràpies basades en l’energia corporal. Concretament el reiki diu que l’energia vital es pot detectar i manipular posant les mans sobre el cos. I que així es poden curar les malalties. Però ningú no ha explicat quina energia és, com es nota, i què tenen d’especial les persones que afirmen poder-la notar.
El càncer és un procés d’uns mesos o uns anys. Una cèl·lula que en el seu moment va patir un seguit de mutacions genètiques es va reproduir i es va convertir en milions, donant lloc a un tumor. Aquest procés no es pot interrompre imposant les mans sobre el cos d’una persona. No té cap explicació lògica.
Els riscos de les pseudoteràpies
Aquestes pseudoteràpies, i d’altres com l’acupuntura, es poden fer servir de dues maneres. Poden ser teràpies alternatives (quan SUBSTITUEIXEN el tractament convencional) o teràpies complementàries (quan el COMPLEMENTEN).
El més perillós és el primer supòsit: aquell en que s’abandona el tractament de quimioteràpia o radioteràpia per sotmetre’s a pseudoteràpies. Perquè això suposa abandonar el tractament curatiu. És cert que les tècniques hospitalàries no sempre curen, i que tenen efectes secundaris notables. Però cada persona amb càncer rep la terapèutica més eficaç de totes les disponibles per a la seva malaltia i les seves circumstàncies personals.
Hi ha hagut persones que han vist morir familiars de càncer per haver abandonat el tractament. En trobem exemples a aquesta noticia. Alguns professionals s’aprofiten de la desesperació de malalts o familiars i de teories contra la indústria farmacèutica disfressades de veritat. Ho fan per aconseguir diners i/o reconeixement públic.
Quan s’utilitzen com a complementàries -sense abandonar el tractament eficaç- poden ajudar a calmar alguns símptomes, com l’ansietat (les pseudoteràpies actuen amb efecte placebo). Però és important consultar sempre l’oncòleg abans de provar-les. Fins i tot quan sembla que no poden ser perilloses, o que són naturals i sense medicaments, i que per tant no poden fer cap mal. Que siguin naturals no vol dir que no tinguin riscos.
Dit això: Les persones que escullen pseudoteràpies no són ignorants. Actuen amb una motivació com tothom i mereixen ser tractades amb el màxim respecte, també com tothom. Fins i tot quan prenen decisions que considerem equivocades.
Ni paternalisme, ni crítica, ni burla. Respecte i informació.
Una bona font d’informació és aquesta Guia de mites i pseudoteràpies, editada per GEPAC (el Grupo Español de Pacientes con Cáncer). M’ha servit d’inspiració per escriure aquest article.
(*) Els termes bioneuroemoció i biodescodificació apareixen com a marques registrades al web del seu impulsor, però no al Registre de Marques i Patents del govern espanyol.
Ha provat alguna d’aquestes pseudoteràpies? Quin ha estat el resultat? Pot escriure un comentari. I si li ha agradat l’article -o tot el contrari-, comparteixi’l!
Deixa un comentari