És possible prevenir el càncer? Tal vegada aquesta sigui una de les preguntes que més es formulen quan es parla d’aquesta malaltia. Com en totes les patologies, agudes i cròniques, prevenir té més avantatges que curar: Evita el patiment i estalvia costos econòmics i socials. A més a més la prevenció de les malalties contribueix a fer que les persones es responsabilitzin de la seva pròpia salut.

Prevenir el càncer - Psicologia en CàncerEls diagnòstics de càncer han anat en augment les últimes dècades a causa de grans canvis en l’estil de vida: El segle XIX i els anteriors la majoria de morts es produïen per malalties infeccioses (tuberculosi, verola, etc); ara, almenys a Occident, gran part d’aquestes malalties s’han eradicat o es poden curar. I l’esperança de vida també s’ha incrementat. Són dos fenòmens que ens donen pistes per entendre l’augment dels casos de càncer: L’edat avançada de la població i l’estil de vida poc saludable.

Es pot prevenir el càncer?

És important distingir entre l’estil de vida (que només és un) i els hàbits de vida (que són diversos, i que són els que conformen el primer). Prevenir el càncer hi està molt relacionat; tenim informació abundant i consistent que demostra que duent a terme un estil de vida saludable, es poden prevenir molts casos de càncer. Els estudis no es posen d’acord, però podrien ser una mica més de la meitat.

Els hàbits més importants són aquests:

  1. NO FUMAR: El primer estudi que relacionava el tabac amb el càncer va aparèixer el 1950 de la mà de Doll i Hill, i tots els que l’han seguit han confirmat aquesta relació. El tabac és el principal factor de risc per al càncer; explica entre el 30% i el 60% de tots els casos d’aquesta malaltia. Això vol dir que, si no hi hagués tabaquisme, evitaríem quasi la meitat de casos de càncer a tot el món. De tots els factors de risc del càncer, el tabac és el que té més evidència a favor.
  2. BEURE ALCOHOL AMB MODERACIÓ: L’alcohol en poca quantitat té efectes beneficiosos (sempre que no hi hagi una malaltia hepàtica o renal, consum de medicaments ansiolítics o una dependència que el contraindiqui), però en excés es relaciona amb els càncers de cap i coll, mama i fetge.
  3. DIETA EQUILIBRADA: Amb poca presència de greixos animals i, almenys, 4 o 5 peces de fruita o verdura al dia, al costat de més fonts de fibra. Controlar també el consum de sal. Els mals hàbits dietètics es relacionen, sobretot, amb els càncers del tub digestiu (estómac, colon, fetge, etc).
  4. EXERCICI FÍSIC: El sedentarisme contribueix al càncer, sobretot quan es combina amb una dieta poc equilibrada. És important fer activitats que impliquin moviment, cada dia o quasi cada dia, i no és necessari que aquest moviment sigui intens.
  5. PROTECCIÓ DAVANT DEL SOL: Vivim un fort augment del càncer de pell (melanoma), per exposar-nos al sol sense protecció i en hores de màxima insolació. A més a més la pell té “memòria” i si hem patit cremades solars a l’adolescència podem desenvolupar un càncer durant l’edat adulta.
  6. GESTIÓ ADEQUADA DE L’ESTRÈS: L’estrès perjudica el funcionament del sistema immunitari -sobretot quan és intens i continuat-, de manera que quan apareix una cèl·lula anòmala, l’organisme no pot exercir la funció de detectar-la i eliminar-la. És important trobar fonts de distracció davant les activitats de la vida diària.
  7. MENYS EXPOSICIÓ A LA CONTAMINACIÓ: Vivint en una ciutat és relativament fàcil estar exposat a la contaminació. La seva relació amb el càncer s’ha demostrat recentment. Una manera d’evitar la contaminació és sortir de la ciutat de tant en tant i anar a zones que tinguin un aire més net, encara que només sigui per unes hores.
  8. ÚS DEL PRESERVATIU: Permet evitar el càncer de coll d’úter o el càncer de cap i coll impedint la transmissió del papilomavirus humà (PVH). El fet que existeixi una vacuna no justifica que es deixi d’utilitzar el preservatiu.

Tal com dèiem a una entrada anterior a aquest blog sobre els mites relacionats amb el càncer, fins ara no hi ha proves que relacionin la malaltia amb les ones electromagnètiques dels telèfons mòbils, les antenes o els microones. Tampoc no s’ha provat que augmenti el risc de patir càncer el fet d’haver tingut una depressió o haver-se enfrontat a una mala notícia, encara que algunes teories apuntin a aquesta possibilitat.

Igualment cal aclarir que la probabilitat de tenir un càncer es pot situar en una escala de 0 a 100, però que mai no és 0, ni mai no és 100. Això vol dir que un estil de vida perfectament saludable NO GARANTEIX que no es tindrà mai càncer. Hi ha factors que no depenen de l’estil de vida, com l’edat o la dotació genètica. Per tant es pot prevenir el càncer… parcialment.

Com sempre, espero els vostres comentaris, en aquest mateix apartat o, de manera privada i confidencial, a l’adreça electrònica: blog@psicologiaencancer.com.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web utilitza Akismet tper reduir l'spam. Aprèn més de com es processen les dades dels teus comentaris.