Entre el 30% i el 50% de persones amb càncer o els seus familiars tenen un impacte emocional prou fort com per necessitar atenció psicològica especialitzada. Però moltes d’aquestes persones no en demanen, ja sigui perquè no saben que existeix, o perquè desconeixen com les pot ajudar un psicooncòleg. Aquest article presenta preguntes i respostes sobre psicooncologia que són habituals.
Preguntes i respostes sobre psicooncologia
Com em pot ajudar un psicòleg si tinc càncer?
El diagnòstic de càncer ho canvia tot. Afecta l’autoimatge, l’autoestima, les rutines, les relacions, les activitats diàries, els plans per al futur, la percepció de seguretat, etc. Es viu amb sensació d’amenaça, por i incertesa. Els tractaments són durs i no sempre produeixen el resultat esperat. Totes aquestes situacions arriben de sobte i sense que la persona s’hagi pogut preparar. Per això és difícil fer-hi front.
El psicòleg especialitzat en càncer recull les demandes que té la persona (que poden ser molt diferents de les d’una altra) i treballa per donar-hi resposta. També acompanya el pacient o el familiar al llarg del procés, per ajudar-lo a comprendre tot el que està passant. Igualment tracta els temes difícils que la persona afectada no vol tractar amb els seus sers estimats per no preocupar-los encara més. El psicooncòleg no cura el càncer, però ajuda a recuperar el benestar i la qualitat de vida que s’han perdut arran de la malaltia i el tractament.
Com sé si he d’anar al psicòleg?
No totes les persones amb càncer, o els seus familiars, necessiten un psicooncòleg. Estar preocupat davant de la malaltia és normal, i no és motiu, per si sol, per demanar ajuda psicològica. Quan l’impacte psicològic del càncer no afecta excessivament l’estat d’ànim o les activitats diàries, és possible que la persona tingui prou recursos per fer-hi front.
En canvi, és bona idea anar al psicòleg quan la preocupació és intensa i/o impedeix fer el dia a dia. També quan apareixen reaccions inesperades, que no sempre són conscients i que són altres persones qui les veuen. Per exemple, deixar de parlar o passar massa estona davant del mirall.
El psicòleg no només tracta persones amb patologies. De vegades no hi ha cap trastorn i, atenent preguntes i respostes, es poden resoldre dubtes, posar ordre a les idees i obtenir recursos psicològics per utilitzar en el futur si es necessiten.
Per què a mi?
Rebre un diagnòstic de càncer provoca incredulitat. Per això és habitual fer-se aquesta pregunta: la resposta ajuda a donar un sentit al que està passant. Però no és fàcil contestar al “Per què a mi?“, és a dir, al “per què sóc jo i no una altra persona qui té la malaltia?“. El càncer té un origen multifactorial: depèn dels gens que portem, de com canvien aquests gens amb el pas del temps, dels ambients en els quals hem estat, de l’estil de vida i, en part, de l’atzar.
Tots aquests factors -i d’altres- ens afecten a tots en menor o major mesura. Actualment no tenim manera de saber exactament quin d’ells ha estat el desencadenant del càncer en una persona concreta. De vegades en aquesta pregunta també hi ha un sentiment de culpabilitat: “Tota la vida fumant, sense fer cas dels consells de deixar-ho, i ara tinc càncer“. El psicooncòleg també se centra en aquest sentir-se culpable.
Si tinc un familiar amb càncer incurable, és millor amagar-li-ho perquè no pateixi?
Aquesta voluntat és el que anomenem conspiració de silenci (o protecció informativa). És un acte d’amor, molt noble, per protegir el pacient de l’impacte de la mala notícia. I en aquesta situació el psicòleg no és qui “aconsella” fer una cosa o una altra. El que fa és treballar amb la informació i amb totes les parts afectades per arribar a una conclusió que beneficii tothom i respecti totes les voluntats. Per sobre de tot, la informació que es dóna a algú, ha de ser útil. Aquesta persona ha de poder recollir la informació i aprofitar-la per alguna cosa.
Em curaré si sóc optimista?
D’entre les preguntes i respostes que desperta el càncer, aquesta és molt freqüent. Pensar que l’optimisme cura el càncer dóna una certa sensació de control sobre la situació. Davant de tot el que no controlem (la quimioteràpia, les visites a l’oncòleg, els horaris, etc), pensar que, almenys això ho podem controlar, és tranquil·litzador. Però no disposem d’estudis que demostrin que l’optimisme curi el càncer. Una actitud positiva ajuda a afrontar el tractament i manté l’estat d’ànim, però no té cap poder sobre els tumors. D’altra banda tampoc és clar que una persona pugui “decidir” ser optimista o no ser-ho. Una part de l’optimisme o pessimisme depèn de la personalitat, i és molt difícil canviar-ho.
Com puc convèncer el meu marit de que vagi al psicòleg?
Hi ha persones que no es plantegen anar al psicòleg. De vegades s’hi neguen quan els ho proposen. És una decisió que es mereix tot el respecte. Forçar algú a anar al psicòleg fa que la visita costi d’aprofitar: la persona es resisteix a obrir-se si creu que hi ha anat obligada. Sovint la negativa sorgeix de considerar que “el psicòleg és per als bojos“.
Sense forçar ningú a anar-hi, el que es pot fer és explicar-li els beneficis: podrà parlar del que vulgui amb tota llibertat i amb garantia de confidencialitat absoluta. A més a més no cal tenir cap trastorn mental ni “estar boig” per anar al psicòleg. I ho pot provar amb una o dues sessions i decidir després si vol continuar.
No sé ni què em passa. Per on començo?
Durant la malaltia i el tractament la vida gira al voltant del càncer. Les preguntes i respostes s’acumulen i tenim la sensació de tenir un núvol d’idees dins del cap. No sempre som conscients de què és el que ens preocupa. Parlar amb el psicooncòleg ajuda a desfer aquest embolic. En certa manera és com “fer aixecar la boira“: els pensaments es poden separar i analitzar un per un. A partir d’aquí busquem la preocupació principal (aquella que ocupa la ment quan no pensem en res més) i mirem de trobar-hi una solució. Són, precisament, les preguntes i respostes que fan tant el psicòleg com la persona amb qui parla, les que ajuden a fer aquesta clarificació.
Com ho faig si no puc venir a la consulta?
Algunes coses poden dificultar anar al psicòleg. Els horaris, la distància, els efectes secundaris del tractament, etc. Hi ha persones que estan cuidant un familiar malalt i que no es poden moure del seu costat, que em pregunten com anar al psicòleg. En aquest cas hi ha dues opcions a tenir en compte:
- Les visites online (per videoconferència): A través de l’ordinador. Permeten eliminar barreres (fins i tot parlar des d’un altre país), i garanteixen més comoditat, més privacitat i estalvi de temps, perquè la persona no s’ha de desplaçar fins al despatx de consulta. A més a més aquestes visites solen ser més econòmiques.
- Les visites a domicili: El psicòleg es pot desplaçar al domicili de la persona que necessita suport psicooncològic, sobretot quan hi ha dificultats de mobilitat.
Demanar visita a Psicologia en Càncer
Joan-Salvador Vilallonga Vilarmau – Doctoralia.esTens alguna pregunta que vulguis afegir-hi? Escriu-la en un comentari i et respondré personalment. I no t’oblidis de compartir aquest article amb els teus contactes!
Aquest article té 0 comentaris