Un dels consells que sempre dono a les persones amb càncer és que facin una llista amb les preguntes per fer el metge. Així no se n’oblidaran cap. Portar els dubtes preparats ajuda a recollir tota la informació. El metge sempre respondrà les preguntes perquè sap que la implicació del pacient en el tractament és necessària. Aquest article presenta 15 preguntes sobre el càncer per fer al metge.
1. Quin càncer tinc?
La paraula càncer no engloba una sola malaltia, sinó més de 200. Cadascuna té les seves característiques, el seu pronòstic i el seu tractament. Per exemple, en càncer de mama no és el mateix un carcinoma ductal in situ que un carcinoma lobulillar infiltrant. Saber quin tipus de càncer tenim ens ajudarà a comunicar-nos amb els professionals i a buscar informació pel nostre compte.
2. En tindran més persones a la meva família?
Un dels dubtes més recurrents és si hi haurà més membres de la família que tindran càncer. Habitualment això no passa (només un 5-10% dels càncers són hereditaris). Per tant quan fem aquesta pregunta la resposta més probable serà “no té perquè ser així“. Això no vol dir que els familiars estiguin lliures de càncer, sinó que el seu risc no augmenta pel fet que en tinguem nosaltres. Saber-ho pot ser tranquil·litzador.
Si, per contra, el risc és més elevat perquè es tracta d’un càncer que pot ser hereditari, ens podem plantejar participar en un consell genètic. Així tindrem més informació per prendre la decisió més adequada.
3. Quant dura el tractament i quant em costarà?
Per cada tipus de càncer hi ha una durada de referència del tractament. Per exemple, pel càncer de mama sol ser d’uns 9 mesos, més 3 mesos de recuperació. Si sabem quant temps estarem en tractament, cada quant hi hem d’anar, etc, ens podrem planificar a curt i a llarg termini. Per exemple, sabent que tenim quimioteràpia cada 3 setmanes i que la setmana següent tindrem els efectes secundaris més intensos, podrem aprofitar les altres dues setmanes per fer activitats que no podem fer els dies després de la quimio.
Parlem del cost del tractament, una de les preguntes sobre el càncer més habituals. Als països on hi ha un sistema sanitari públic que cobreix les malalties oncològiques, com Espanya, el cost és mínim. El tractament ja ha quedat pagat amb els impostos, de manera que només cal afegir els productes que anem a buscar a la farmàcia per pal·liar els efectes secundaris: l’antiemètic, l’analgèsic, la crema hidratant, etc. En països amb sistema sanitari exclusivament privat, dependrà de l’assegurança concertada.
4. Quins són els efectes secundaris del tractament?
Aquesta pregunta també ajuda a la planificació. No tots els tractaments fan caure els cabells, ni ho fan de la mateixa manera; no tots provoquen nàusees i vòmits, etc. Alguns tractaments pel càncer de colon produeixen intolerància al fred o a la calor quan es menja, amb la qual cosa podem planificar la dieta.
El tractament de radioteràpia al cap i al coll pot produir caiguda de peces dentals. Per això, si n’hem de fer, el metge ens recomanarà que posposem qualsevol tractament a la boca.
5. Puc menjar de tot?
La dieta és molt important, tant per conviure amb la malaltia com pel tractament. Generalment es pot menjar de tot, i es recomana una dieta variada i equilibrada. Però el metge ens especificarà si hi ha coses que són més o menys recomanables. Per exemple, si tenim nàusees i vòmits, és millor evitar els greixos i els fregits, que fan la digestió més difícil.
6. Puc beure alcohol?
A la nostra societat el consum d’alcohol està normalitzat. L’associem a l’oci i a les celebracions i el tenim a un preu molt assequible. Per alguns tipus de càncer està totalment contraindicat, com en el càncer de fetge, d’estómac o de ronyons. En altres casos pot interactuar amb algun tractament, com els ansiolítics o els somnífers.
Però en la majoria de casos l’opinió dels oncòlegs és que un got de vi o una copa de cava de tant en tant no farà cap mal. Fins i tot ens pot ajudar a sentir que fem una vida una mica més normal i a tenir moments de distensió amb els amics o la família.
7. Puc fer exercici?
Aquesta és una de les preguntes sobre el càncer que genera més consens entre els professionals: Sí. És més, s’aconsella fer exercici físic per mantenir la qualitat de vida i millorar el benestar i l’estat d’ànim. I estudis recents fets amb ratolins diuen que, si és intens, millor. Ja hem parlat prèviament de la pràctica de l’exercici físic en càncer. El metge ens aconsellarà sobre el tipus d’exercici més adequat en el nostre cas.
8. Puc prendre el sol?
Aquest dubte apareix sobretot de cara a l’estiu. És important resoldre’l abans de començar a anar a la platja i a la piscina. Igualment també ens servirà per saber quina roba hem de portar. Els tractaments amb radioteràpia, per exemple, poden produir cremades locals que desaconsellen l’exposició al sol. Això sí, si ens hi posem, sempre amb protecció!
9. Puc seguir treballant?
Una de les preguntes sobre el càncer que més em fan pacients i familiars és aquesta. No tant relacionada amb la capacitat de fer la feina, sinó amb la por de perdre el lloc de treball. Amb el càncer tenim visites freqüents a l’hospital, dies en que ens trobem malament, etc. Ens hem de plantejar si seguim amb la feina o agafem la baixa.
Si el tractament no és massa agressiu és probable que poguem escollir entre seguir treballant o no. En altres casos ens aconsellaran directament la baixa. En general el metge ens dirà que seguim treballant si podem fer la feina i si els beneficis de treballar (distracció, vida social, normalitat, etc) superen els costos (fatiga, incompatibilitat, etc).
10. Puc tenir relacions sexuals?
En molts/es pacients la vida sexual passa a segon terme durant el tractament. Diuen que la prioritat és curar-se. Però mantenir-lo pot ajudar a la comunicació amb la parella, a gaudir de bons moments i a distreure’s. Si ho preguntem al metge ens especificarà alguna dificultat que pugui sorgir segons el tipus de càncer que tinguem.
11. Si em trobo malament què faig?
Durant el tractament poden haver-hi situacions en que no sabem què fer: febre, un refredat, dolor a un braç, etc. De vegades cal anar a urgències i, altres, ho podrem resoldre a casa. Demanem al metge i a les infermeres si hi ha algun telèfon al que poguem trucar per resoldre-ho sense haver d’anar a l’hospital o esperar la següent visita.
12. Què puc prendre per les molèsties diàries (dolor, mareig, vòmits, etc)?
Segurament l’oncòleg ja ens haurà informat prèviament de què podem prendre en cada situació. Però podem tenir dubtes sobre si un medicament interactuarà amb algun altre, o si tindrà efectes adversos. Demanar-ho abans ens estalviarà haver de resoldre el dubte quan ens trobem malament.
13. He d’explicar a la gent que tinc càncer?
Aquest és un tema amb el qual els metges no se solen ficar. Depèn bastant de la teva elecció personal. Explicar-ho té avantatges i inconvenients, però és bona idea que almenys ho sàpiga l’entorn més pròxim perquè ens puguin acompanyar a les visites.
14. On puc buscar informació a internet?
A internet podem buscar informació de manera anònima, abundant, accessible 24 hores al dia i gratuïta. Hi ha tantes fonts que cal destriar les que donen informació útil i fiable. El fet que qualsevol hi pugui publicar el que vulgui fa que no sempre trobem el que busquem. L’oncòleg ens pot indicar pàgines web elaborades per professionals on trobarem informació de qualitat.
15. Què faig si tinc més preguntes sobre el càncer?
La millor font d’informació és el metge. Qualsevol professional sanitari ens podrà explicar el que necessitem, dins de la seva especialitat. En aquest sentit li podem demanar al metge que ens detalli a qui hem de preguntar cada cosa, per poder tenir la informació el més ràpidament possible.
Si se li acudeixen més preguntes sobre el càncer per fer al metge, les pot escriure en un comentari. Moltes gràcies per llegir i compartir l’article!
