L’origen emocional del càncer ha estat objecte de debat des que existeix la malaltia. És a dir, des de sempre. Val la pena veure quins arguments fan servir els defensors d’aquesta teoria i què li falta per poder-se igualar a d’altres visions.
L’origen emocional del càncer
No. El càncer no té el seu origen en un trauma emocional. Personalment m’agradaria poder dir que sí, perquè significaria que, probablement, també es pot curar amb estratègies emocionals. Però les dades de les que disposem actualment no permeten defensar l’origen emocional del càncer.
El càncer es pot curar?
L’afirmació que s’aproxima més a la resposta a aquesta pregunta és que algunes persones amb alguns tipus de càncer es poden curar. No hi ha un “Sí” o un “No” rotunds. Quan parlem de la cura del càncer ens referim a poblacions i no a persones. Per exemple: Sabem que la gran majoria de dones amb un càncer de mama detectat a temps, i la gran majoria d’homes amb un càncer de pròstata detectat a temps, en termes generals, es curen. Però això no ens informa de què passarà amb una dona o un home en particular. No tenim totes les respostes. La ciència tampoc les té.
Aleshores, quan la ciència diu que el càncer no té un origen emocional, com ho sap?
Perquè ha recollit dades de moltes fonts, ha comprovat si eren vàlides pel que volia estudiar, ha trobat un origen genètic al càncer i ha descartat, una per una, altres hipòtesis. Després ha repassat les seves conclusions buscant possibles errors. I finalment els seus resultats s’han publicat detallant tots els passos seguits, un per un, per tal que, si algú no es creu aquesta conclusió, pugui fer el seu propi estudi i comprovar si el resultat és el mateix. És a dir, s’ha exposat -i es continua exposant- de manera transparent. I el que ha obtingut és una conclusió. No és una veritat absoluta, però sí una conclusió.
Alguns plantejaments, com la biodescodificació o la Nova Teràpia Germànica, insisteixen en l’origen emocional del càncer. Però no expliquen com han arribat a aquesta conclusió. Et diuen “te l’has de creure, perquè ho dic jo, i punt“. Fins i tot et poden atacar o desqualificar si t’atreveixes a preguntar-los-ho.
Hi ha que recorre als casos particulars per a convertir-los en generals: “Jo conec una persona que es va curar del càncer fent biodescodificació”. Pot ser. En tot cas són dues coses diferents: d’una banda, es va curar del càncer. De l’altra, feia biodescodificació. Però això no vol dir que la biodescodificació sigui la causa de la cura del seu càncer. De la mateixa manera que pots entrar a un supermercat i que et caiguin les monedes a terra, i això no voldrà dir que en aquell supermercat la força de la gravetat sigui més intensa.
L’argument dels defensors de l’origen emocional del càncer
L’argument que solen fer servir els defensors de l’origen emocional del càncer és que les persones a qui s’ha diagnosticat càncer havien tingut prèviament un trauma emocional. Un divorci, la mort d’un ser estimat, la pèrdua del lloc de treball, un accident, etc. Anem a veure on ens porta aquest argument.
Coneixes algú que no hagi tingut mai cap situació emocional complicada? Qui més qui menys, tothom ha tingut moments de patiment a la seva vida: una pèrdua, un desengany, etc. Per tant, si quan es diagnostica càncer a una persona anem a buscar si ha tingut algun trauma emocional… en trobarem un o més d’un. Segur. En altres paraules: haver tingut un trauma emocional no serveix per distingir qui pot tenir un càncer de qui no. Per tant, dir que un trauma emocional dóna lloc a un càncer, és com dir que beure aigua és causa de mort, perquè totes les persones que moren han begut aigua en algun moment de la seva vida. És a dir: l’argument de l’origen emocional del càncer no se sosté.
Aleshores les emocions no intervenen de cap manera en el càncer?
De manera molt indirecta hi poden intervenir. Perquè moltes persones reaccionen a l’estrès fumant, o bevent alcohol, i això sí que és causa de càncer. I l’estrès intens i sostingut en el temps altera el funcionament hormonal del cos. Però ni l’estrés ni les emocions són causa directa de càncer. Podem dir que l’estrès s’ha de sumar, necessàriament, a altres factors per acabar donant lloc a una malaltia oncològica.
Finalment convé no oblidar que atribuir l’origen del càncer a una causa emocional és una manera de dir “és culpa teva perquè no has gestionat millor el que et passava“. I culpar una persona de la seva malaltia és cruel, és injust, és irrealista i no serveix per res.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris