Objectiu: Curar el càncer

L’objectiu de curar el càncer és a la boca de tothom. En ser una malaltia que afecta tanta gent i amb les conseqüències greus que té, s’hi destinen molts esforços. Però és un objectiu que té força limitacions i no hem de permetre que això ens desviï de metes més realistes: prevenir-lo en tants casos com es pugui i convertir-lo en una malaltia crònica.

El problema del concepte “curar el càncer”

Una pregunta que ens fan sovint als professionals de la salut que treballem en el camp de l’oncologia és per què costa tant curar el càncer?. El problema és que a la pròpia pregunta hi ha un error de concepte: el càncer no és una malaltia. En són més de 200, i cadascuna necessita una cura diferent. Per això no s’ha trobat (i no es creu que es pugui trobar) cap remei que curi tots els tipus de càncer.

Actualment la cura del càncer és un concepte estadístic: més que curar la malaltia parlem de curar les persones. Concretament un percentatge de persones que tenen un tipus de càncer determinat es curaran i, les altres, no. Per exemple: les dones amb càncer de mama diagnosticades en Estadi 1 (inicial) tenen una probabilitat de curar-se del 85% al nostre país. Això vol dir que el 15% restant no sobreviuran a la malaltia. A partir d’aquí ja caldria anar a buscar el percentatge per a cada tipus de càncer de mama en particular.

Per tot això quan veiem un missatge al correu electrònic en forma de cadena, o un lloc web on diu que s’ha descobert una producte que cura el càncer, no només no és cert, sinó que, a més a més, demostra que qui ho ha publicat no té gaires coneixements d’oncologia.

Per què és tan difícil curar el càncer

Sens dubte el càncer és una excepció a la vida d’una persona. No tothom en tindrà i, qui en té, només el té durant un interval de temps. Però en general el càncer va lligat a la vida. Mentre hi hagi vida, hi haurà càncer.

Totes les característiques del nostre cos (el color dels cabells, l’alçada, el lloc on han d’anar les ungles, etc) estan escrites al nostre ADN. L’ADN vé a ser com el manual d’instruccions del cos. Es troba a l’interior de cadascuna de les nostres cèl·lules. Però les cèl·lules tenen un cicle de vida i moren. I per tal de preservar aquest manual d’instruccions, s’han de reproduir. Cada cop que una cèl·lula es reprodueix fa una fotocòpia d’ella mateixa.

Al llarg dels anys aquestes còpies comencen a acumular errors (de la mateixa manera que si fem una fotocòpia d’una fotocòpia que ja era una fotocòpia, cada cop es veu pitjor). Aquests errors són les mutacions genètiques. I quan un gen pateix una mutació (alteració) poden passar dues coses:

1. Que la pròpia cèl·lula detecti l’error i “se suïcidi”,  o la detecti el sistema immunitari i destrueixi aquesta cèl·lula.
2. Que l’error s’escapi del control i es transmeti a la seva cèl·lula successora quan aquesta es reprodueixi.

A mesura que els errors s’acumulen poden començar a afectar parts específiques de la cèl·lula, com la que decideix el ritme de divisió o la que fa que mori quan cal. En el moment en que una cèl·lula es comença a dividir més de pressa del compte i, a més a més, no mor quan toca, esdevé tumoral.

Però les cèl·lules són microscòpiques i, inicialment, no donen símptomes d’estar adulterades. Per això quan la persona sap que té un tumor o un càncer, ja fa temps que les cèl·lules afectades s’estan dividint sense avisar. Com més aviat es detecti, més petit és el número de cèl·lules afectades: per això detectar un tumor als seus primers estadis fa que sigui més fàcil curar-lo.

Quins són els objectius més realistes

Quan parlem d’objectius realistes no vol dir que curar tots els tipus de càncer de manera total i definitiva sigui impossible. Vol dir que, ara per ara, hi ha certes metes més assequibles i justifiquen més els esforços de la recerca. Els dos objectius realistes més importants en matèria de càncer són aquests:

• Potenciar-ne la prevenció: Sabent que la majoria de casos de càncer es deuen a pràctiques relacionades amb l’estil de vida (fumar, beure alcohol, determinats hàbits dietètics, etc) podem esforçar-nos perquè aquest estil de vida sigui cada cop més saludable. A tots els nivells: a l’escola, a casa, al metge de família… No podem eliminar del tot el risc de tenir càncer, però sí que el podem reduir.
• Fer que esdevingui una malaltia crònica però que ja no sigui causa de mort. Aquí hi tenen molt a veure els tractaments innovadors (com la immunoteràpia) o els convencionals -cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia- que cada cop són més eficaços. També s’atribueix un gran futur a la medicina personalitzada, aquella en la qual es dissenya un tractament específic per a cada pacient a partir de les característiques “individuals” que mostra el seu tumor.

D’aquesta manera, encara que de vegades no es pugui evitar ésser diagnosticat de la malaltia, almenys es podrà fer que no sigui tant greu.