04/05/2018 | L’entrenament mental contribueix a la recuperació emocional després del càncer de mama

Dins de les notícies de psicooncologia recentment ha destacat un estudi que afirma que l’entrenament mental contribueix a la recuperació emocional en dones supervivents de càncer de mama. La investigació l’han dut a terme al centre Birckbeck de la Universitat de Londres.

Noticies de psicooncologia - Entrenament mental en supervivents de càncer de mamaL’impacte psicològic del càncer de mama es pot percebre en l’autoimatge, i pot manifestar-se amb símptomes d’ansietat, depressió, estrès post-traumàtic i por de la recaiguda. Uns símptomes que es poden mantenir fins i tot anys després d’haver acabat el tractament. Així s’allarga el deteriorament de la qualitat de vida i es dificulta la tornada a la normalitat.

En aquesta investigació una mostra de dones supervivents de càncer de mama es va dividir en dos grups. Un grup feia exercicis d’entrenament mental cada cop més difícils. L’altre feia exercicis sempre amb el mateix grau de dificultat. Les pràctiques es feien a casa i incloïen jocs de memòria i seqüències de números. Els resultats van indicar millores més notables en ansietat i en depressió si els exercicis tenien dificultat creixent. De fet estudis recents ja afirmaven que l’establiment de noves connexions neuronals estimula la resiliència (la capacitat de sobreposar-se a les dificultats) i la flexibilitat cognitiva (que permet trobar solucions alternatives als problemes).

Els autors de l’estudi han destacat la importància d’aquests resultats. I és que afirmen que es podria estudiar si l’entrenament mental també funcionaria en pacients amb altres tipus de càncer o, fins i tot, amb malalties no oncològiques que afecten les funcions cognitives i el benestar emocional.


20/03/2018 | La meitat de parelles d’homes amb càncer de pròstata creuen que la malaltia del seu marit els ha afectat la salut

Que el càncer d’una persona afecta també el seu entorn ho veiem sovint a les notícies de psicooncologia. Davant del diagnòstic tota la família s’ha d’adaptar a una sèrie de canvis. Avui ens arriba un estudi que diu que la meitat de dones el marit de les quals té càncer de pròstata, revelen que la seva salut també s’ha vist perjudicada. El càncer de pròstata és la malaltia oncològica més freqüent en els homes.

Notícies de psicooncologia - Impacte en la salut de les dones del càncer de pròstata dels seus maritsL’estudi s’ha fet amb 56 dones, de les quals el 46% han explicat com el càncer del seu marit afecta la seva salut. Els investigadors, de l’Hospital Universitari de Herlev i Gentofte (Dinamarca), han seleccionat una submostra de 8 dones per aprofundir en les seves respostes. Les dones expliquen problemes de salut propis quan el càncer del seu marit es troba en un estadi avançat. Les preocupacions estan relacionades amb l’aïllament (perquè la fatiga del tractament del seu marit redueix les oportunitats de contacte social), o la por de quedar-se soles. També pensen que han de dissimular el seu patiment o que han d’assumir funcions domèstiques que abans feia el marit. Igualment expliquen tenir por pel dolor greu que pugui experimentar el seu marit si la malaltia avança.

Els autors de l’estudi conclouen que la bona salut mental i emocional han de formar part del tractament. Apunten la importància d’assegurar que tant els pacients com les seves parelles tenen el suport que necessiten. El repte actual és fer front a les principals conseqüències del tractament del càncer de pròstata: la incontinència urinària i la disfunció erèctil.


12/03/2018 | Els supervivents de càncer adolescents i adults joves tenen, sovint, xarxes socials més fortes que les persones que no han tingut càncer

Les creences sobre el càncer poden ser més presents a les notícies de psicooncologia que les dades contrastades. Un exemple és la creença que les persones que han tingut càncer durant l’adolescència o la joventut tenen menys amics que els seus semblants que no han tingut càncer. La causa que s’atribueix a aquest fenomen seria que, en passar més temps a l’hospital i en condicions difícils, els seus amics tendeixen a deixar-los de banda. L’amistat és especialment important en aquest període en que s’acaba de configurar la identitat individual.

Notícies de psicooncologia - Relacions socials en adolescents que han tingut càncerDoncs un estudi publicat recentment a la revista Cancer arriba, justament, a la conclusió contrària. El treball afirma que moltes persones que han tingut càncer entre els 15 i els 30 anys, i que s’han recuperat, tenen una xarxa d’amics més funcional que moltes persones de la seva edat que no han tingut mai càncer. La recerca es va fer amb una mostra de 102 persones amb història de càncer i 102 sense aquests antecedents. Es va utilitzar l’Índex de la Xarxa Social Funcional, que avalua l’estructura de la xarxa social i com aquesta esdevé una font de suport emocional i pràctic.

Els resultats amb detall mostren que la força de la xarxa de suport social varia segons el diagnòstic. El suport és més gran en els supervivents de limfoma, seguit dels de leucèmia. Per contra, la xarxa social més pobra es troba en els supervivents de tumor cerebral (en aquest cas, per sota de la de les persones que no han tingut càncer). Els autors de l’estudi creuen que es deu als problemes neurocognitius derivats del tractament.

Les conclusions d’aquesta investigació poden servir per desenvolupar estratègies que facilitin la integració social dels supervivents de càncer a l’adolescència i la joventut.


29/01/2018 | Tenir símptomes de depressió podria reduir la supervivència en pacients amb càncer de cap i coll

Una pregunta freqüent de les persones que passen per la meva consulta (afectats per càncer o familiars) és si l’estat d’ànim positiu fa que un pacient es curi. No tenim cap estudi que confirmi aquesta hipòtesi, però sí que sembla que l’estat d’ànim positiu pot motivar per a seguir el tractament més estrictament. I això incrementaria la probabilitat de curar-se. Avui les notícies de psicooncologia ens porten un estudi que coincideix amb aquesta línia.

Notícies de psicooncologia - Impacte de la depressió en el càncer de cap i collUn equip d’investigadors de l’Escola de Medicina de la Universitat de Louisville, a Estats Units, ha comprovat que les persones afectades per càncer de cap i coll que tenen símptomes de depressió poden veure escurçada la seva supervivència. La recerca s’ha fet amb una mostra de 134 persones que mostraven símptomes moderats o greus de depressió. La presència d’aquests símptomes es va relacionar amb una menor supervivència, taxes més altes d’interrupció del tractament de quimio-radioteràpia i una resposta més pobra a aquest tractament.

Segons els autors, la depressió en una persona amb càncer de cap i coll forma part de la normalitat. Però proposen que tots els pacients siguin evaluats per saber si tenen aquesta depressió i, en tal cas, se’n determini l’origen psicològic o biològic. Aquesta avaluació ajudaria a trobar estratègies per evitar que la supervivència es veiés reduïda.


22/01/2018 | Els homes amb més estrès sostingut en el temps tenen més risc de tenir alguns tipus de càncer

La setmana passada ens feiem ressò d’una notícia sobre la possible relació entre l’estrès i el càncer. Avui les notícies de psicooncologia ens porten un estudi amb una conclusió semblant: L’estrès perllongat en el temps incrementa el risc de tenir alguns tipus de càncer en els homes. L’estudi s’ha dut a terme al Japó amb una mostra de 79.301 persones, homes i dones, d’entre 40 i 69 anys.

Notícies de psicooncologia - L'estrès causa càncer?Als participants se’ls va preguntar si se sentien estressats diàriament, amb la possibilitat de puntuar el seu nivell d’estrès com “alt”, “normal” o “baix”. La pregunta se’ls va fer dues vegades: l’any 1990 i l’any 1994. Posteriorment se’ls va fer un seguiment de la salut fins l’any 2012. Els homes que van reportar un nivell d’estrès elevat en les dues ocasions, van acabar tenint càncer un 20% més que els homes que havien dit tenir poc estrès (sobretot càncer de pròstata i càncer de fetge). Aquesta relació entre l’estrès i el càncer no es va trobar en les dones.

Aquest estudi és el primer a tot el món que recull dades durant un ampli període de temps i en una mostra tant gran. Però té algunes limitacions, com que no té en compte altres factors de risc (com el consum de tabac o d’alcohol), que no permet dir que l’estrès és la causa del càncer (només conclou que els homes amb més estrès tenen més risc de càncer, però no que ambdós fenomens siguin causa i efecte), i que els seus resultats podrien ser poc extrapolables, degut als factors culturals propis del Japó pel que fa a la manifestació de l’estrès. El que sí que fa és obrir la porta a estudiar per quina via l’estrès podria estar al darrere d’alguns casos de càncer.