Skip to content

Quan s’acaba el tractament contra el càncer, arriba el moment de començar a tornar a la normalitat. I això és més difícil del que sembla, perquè tenim la sensació que perdem la protecció de l’equip mèdic. La recuperació de les rutines és lenta i progressiva, i cal adaptar-se als canvis que s’han produït. Aquesta és la segona part de l’article sobre com recuperar la normalitat després del càncer.

Recupera la primera part aquí.

Recuperar la normalitat després del càncer - Psicologia en Càncer

I ara què faig?

Després del càncer, recuperar la vida anterior no és tant fàcil com sembla. L’entorn social pot veure aquest moment com de gran alegria i alleujament. I aquests sentiments hi són, però no estan sols: la por no ens abandona perquè han canviat moltes coses. Fins i tot en podem tenir més que durant el tractament: molts pacients afirmen sentir-se com en terra de ningú: Ni estan en tractament, ni fan vida normal. Per això reclamen que es mantingui l’atenció psicooncològica.

El cas és que la creença social que després del càncer tot s’ha acabat i ja pots tornar al que feies abans es pot convertir en pressió. Per això hi ha pacients que es pregunten si és millor “passar pàgina” i oblidar-se del càncer, o bé mantenir el record. També dubten sobre si s’han de comportar igual que abans i si han de fer les mateixes coses. Sembla que se’ls imposa que sí.

Doncs no. No “han de” fer res -en el sentit que no tenen perquè complir les expectatives dels altres-. Es tracta de que cada persona es doni permís a ella mateixa per gestionar-ho a la seva manera. Amb fortalesa, amb tristor, amb esperança, amb por, en la soledat o en companyia. Que cadascú decideixi com ho vol fer i demani ajuda si en necessita. Tant durant com després del càncer, la manera d’afrontar-ho és molt personal.

Les relacions amb la família i els amics després del càncer

Les relacions amb la família i els amics després del càncerLes relacions amb la família s’hauran vist afectades durant el tractament. Després del càncer és el moment de “recol·locar” cada persona. Això vol dir tornar a les rutines i els rols anteriors. També es poden recuperar els temes que s’havien posposat (hipoteques, decisions familiars importants, etc).

En tot aquest procés, cal recordar que els ritmes poden ser diferents entre els membres de la família. Per exemple, als nens els pot costar assumir alguns canvis, la parella pot tenir por del contacte físic, etc.

Pel que fa a les relacions amb els amics poden haver-hi sorpreses. Molts pacients afirmen que tenien amics en els quals havien dipositat molta confiança però que durant el tractament han desaparegut. I al revés: persones en les quals no comptaven s’han mostrat agradablement pròximes i disposades a ajudar. Per tant la tornada a la normalitat després del càncer comporta canvis positius i negatius.

En un article anterior parlàvem de la curiositat morbosa: la tendència d’algunes persones a fer preguntes poc adequades o comentaris que busquen satisfer una necessitat personal de morbositat (per exemple: “L’agulla amb la qual et punxaven era d’aquelles llargues i gruixudes que es claven a l’os?“). Sempre podem fer servir (o aprendre) tècniques d’assertivitat per a rebutjar aquests comentaris, deixant clar, de manera tranquil·la i educada, que no els respondrem.

En tot cas és important recordar a la família, als amics i a la societat, que tornar a la normalitat després del càncer no és tant fàcil com pot semblar.

Tornar a treballar després del càncer

La tornada a la feina després del càncer és un criteri de recuperació de la qualitat de vida. Pot ajudar a recuperar la vida social i la sensació de “ser útils”, així com a distreure’s. De tota manera no tothom té clar si podrà tornar a treballar, o si podrà fer el que feia abans. Per això el retorn a la feina és lent i progressiu. Tot dependrà del tipus d’incapacitat que tinguéssim: si era temporal (de menys de dos anys) tenim opció de recuperar el lloc de treball.

Tornar a treballar després del càncerBuscar feina esdevé més complicat. La majoria de persones que han superat un càncer tenen més de 60 anys, una edat prou difícil per a trobar feina. I això es nota encara més en el cas de les dones. Costa incorporar-se al món laboral perquè les empreses tenen por de l’absentisme. Sobretot en persones que han tingut una malaltia greu i amb risc de recaiguda.

Això pot fer que ho volguem amagar. I hi ha un dubte que apareix freqüentment: “És obligatori mencionar el càncer a les entrevistes de feina?” No. No tenim l’obligació de dir-ho. Però si ho pregunten, tampoc s’aconsella mentir.

Queda l’opció de respondre alguna cosa com “No sé com hauria d’afectar la meva feina aquí però, si és important, podem parlar de les malalties“. És una oportunitat perquè l’entrevistador s’oblidi del tema i passi a la pregunta següent. O ho podem mencionar més endavant, quan ja ens hagin jutjat positivament per la nostra capacitat de fer la feina. Ara bé, com diem, és molt important no mentir mai en una entrevista de feina, ja que tard o d’hora ens enxamparan i ens faran fora. Sens dubte és una injustícia que les persones quedin excloses de trobar feina per haver tingut càncer, però la posició de l’entrevistador li permet fer aquesta pregunta.

No oblidem la possibilitat de l’auto-ocupació: ens pot ajudar a guanyar alguns diners fent allò que sabem, gestionant un petit negoci pel nostre compte. Aquí ningú ens ha d’entrevistar, ja que treballarem per nosaltres mateixos.

La sexualitat i la vida en parella

Després del càncer hi ha un altre aspecte important a recuperar: la vida sexual i de parella. La sexualitat queda molt tocada arran del tractament i els seus efectes secundaris. Pel que fa a la vida en parella habitualment resisteix molt més, i fins i tot es pot enfortir si els dos membres troben la manera d’ajudar-se mútuament. Això sí, pot haver fet aflorar conflictes ocults, que és important resoldre quan el tractament deixa de ser la preocupació principal.

La comunicació continua sent una eina imprescindible per tal que els membres de la parella s’expliquin què ha significat el càncer per a cadascú. Es pot parlar de les pors, els dubtes, els canvis i les propostes de futur. I, si pot ser, de manera oberta (és a dir, sense reservar-se coses). Després del càncer també és un bon moment per a fer plans i comprometre’s amb activitats plaents: viatges, aficions, cinema, etc. Això ajudarà la parella a tornar a la normalitat i a tenir la sensació de recuperar el temps perdut.

Parella, intimitat i sexualitat després del càncerRecobrar la intimitat també vol temps. És normal que una persona trigui a acostumar-se a una cicatriu, al seu nou auto-concepte, etc. És útil reservar-se moments per a la intimitat: planificar moments en que la parella pugui estar sola a casa per a aprofundir en la seva relació i recuperar l’activitat sexual que es pugui haver perdut.

En aquest sentit, alguns efectes del tractament (la impotència en el cas dels homes, o la sequedat vaginal en el cas de les dones), que només es produeixen de vegades, suposen una limitació en la sexualitat. Una limitació que es pot superar si es canvia el concepte del sexe: hi ha la possibilitat d’abandonar la penetració i l’orgasme com a objectius (cal dir-ho: objectius imposats socialment) i centrar-se en altres aspectes com les carícies, els jocs, l’exploració del cos, etc.

La sexualitat és molt més àmplia que el coit. I, abans, durant i després del càncer, és tant prioritària com cada persona vulgui. No ens deixem convèncer per la idea d'”Ara no et preocupis per això, el més important és acabar-te de recuperar“. Si volem gaudir d’una vida sexual plena tenim dret a fer-ho. I els professionals poden ser de gran ajuda per aconseguir-ho.


T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

Aquest article té 0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Back To Top
Busca