La musicoteràpia és una teràpia complementària que consisteix en escoltar o tocar algun instrument com a part d’un tractament més ampli. Diversos estudis en demostren els efectes positius quan s’ha utilitzat en persones amb càncer. També en destaquen els pocs efectes secundaris i la bona acollida que té en la majoria dels pacients que la practiquen. Aquest article parla de la musicoteràpia i els seus beneficis.
Què és la musicoteràpia
La musicoteràpia forma part de les anomenades teràpies alternatives o complementàries. En aquest cas el terme complementàries sembla més adequat perquè és un tipus de tractament que en complementa uns altres. Consisteix en escoltar música, tocar un instrument o cantar amb una finalitat terapèutica. És destacable que el pacient estableix una comunicació interpersonal amb el terapeuta a través de la música.
La musicoteràpia s’ha provat amb èxit com a part del tractament en molts camps de la psicologia. El càncer n’és un d’ells. I la ciència ha volgut estudiar si realment té beneficis rellevants pels pacients que la practiquen. Aquesta intervenció de la ciència és important per evitar interpretar incorrectament els beneficis d’aquesta tècnica.
L’avantatge de la musicoteràpia és que és apta per tothom, independentment dels coneixements musicals. El seu objectiu no és tocar bé, sinó tocar per aprofitar-ne els beneficis. Per això pot resultar útil per persones de totes les edats i de qualsevol nivell musical. Només es necessita un instrument i un professional que pugui fer l’acompanyament. Habitualment és un infermer o infermera, o un músic format pel treball amb pacients.
Com es practica
La musicoteràpia se subdivideix en dos tipus, segons el rol que hi juga el pacient.
- A la musicoteràpia passiva el pacient escolta la música que toca una altra persona.
- A la musicoteràpia activa és el malalt qui canta o toca un instrument. Els estudis apunten a que seria més eficaç que l’anterior.
A partir d’aquí es poden buscar variacions, com provar les dues modalitats, fer-la en grup o individualment, amb públic o sense, etc. També es pot fer a casa, a l’hospital, a un centre musical o a qualsevol altre lloc on hi hagi un instrument. Les possibilitats són moltes i la seva popularitat ha fet que les alternatives vagin en augment.
Per a la musicoteràpia es necessita que el pacient tingui un nivell d’alerta mínim (si està inconscient, semi-inconscient o amb molta fatiga atencional no se’n beneficiarà). També cal que el seu nivell auditiu sigui adequat i que tingui voluntat d’implicar-s’hi. És necessari explicar-li quins avantatges se’n poden obtenir i quins queden fora dels objectius. És a dir, la musicoteràpia no cura el càncer, però té un seguit de beneficis que explicaré a continuació.
Beneficis de la musicoteràpia, segons la ciència
Per buscar els beneficis de la musicoteràpia m’he basat en aquesta revisió. Els seus resultats, avalats per estudis científics, es poden resumir de la següent manera:
- Simptomatologia física del càncer: La musicoteràpia redueix l’intensitat del dolor que té el pacient i la necessitat d’opiacis (medicaments analgèsics com la morfina). També facilita la sensació de tenir control sobre el dolor. En altres paraules: el pacient sap que té recursos per reduir el dolor quan vulgui fer-ho.
- Efectes secundaris del tractament: Disminueixen els símptomes digestius (nàusees i vòmits). També es redueixen quan són condicionats, és a dir, quan es produeixen abans del tractament perquè el pacient els anticipa (per exemple, en apropar-se a l’hosital).
- Salut i qualitat de vida: Es reforça del sistema immunitari i millora la qualitat de vida general.
- Simptomatologia psicològica: Facilita l’expressió d’emocions, inquietuds i pors. Redueix l’ansietat i l’estrès i millora el son. També podria reduir l’ansietat prèvia a la radioteràpia. Ajuda a la relaxació i millora l’estat d’ànim. Permet una sensació de pau i d’equilibri de les emocions, fins i tot quan el pacient està en tractament pal·liatiu. En els nens amb càncer beneficia l’autoestima i facilita l’acceptació de la malaltia, alhora que redueix l’ansietat en els seus cuidadors.
- Relacions amb altres persones: La musicoteràpia contribueix a millorar la relació entre els pacients i els familiars (de vegades es produeixen situacions difícils en aquest sentit). D’altra banda, genera opinions positives en qui la practica.
- Beneficis en els professionals sanitaris: Enforteix l’esperança i facilita la relaxació davant de l’estrès. Disminueixen els símptomes d’ansietat i depressió, així com la tensió arterial. Afavoreix l’expressió d’emocions i sentiments i millora la comunicació. En professionals de cures pal·liatives facilita els processos de dol.
Aspectes a tenir en compte en aquestes valoracions
Per contra, no sembla que la musicoteràpia tingui un efecte significatiu en mesures fisiològiques com la freqüència cardíaca, el ritme respiratori o la tensió arterial en pacients. Pel que fa als efectes secundaris aquests són mínims, però no absents: en algunes persones pot despertar sentiments negatius si no poden dur a terme la teràpia (per exemple, per manca de destresa amb les mans, o per dificultats per aguantar l’instrument).
L’autor d’aquesta revisió, Alberto Menor Ramos (Universitat de Jaén), adverteix que els estudis que ha tingut en compte s’han fet amb mostres petites i que cal més investigació per validar els resultats. Però l’alt nombre de coincidències en els diversos treballs suggereix que els beneficis mencionats existeixen.
Et deixo un vídeo on es veu la musicoterapeuta Annie Cross amb la Hayden, una nena de 6 anys amb càncer, al Children’s Medical Center de Dallas:
Comments (0)